EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dilluns, d’octubre 01, 2012

Xavier Rubert de Ventós: Integració del sentiment espanyol



Xavier Rubert de Ventós és una de les persones més interessants de la nostra pell de brau. Una persona amb idees pròpies que les divulga amb assenyada moderació, és a dir, no és pròpiament un mediàtic malgrat estar en els mitjans perquè les seves intervencions sempre tenen un punt d'originalitat, per exemple, en aquesta entrevista es defineix com a independentista sense passar pel nacionalisme, malgrat que, naturalment, el fet nacional hi juga un paper.

Rubert argumenta la seva posició o actitud mentre que, per altra banda José Bono, un dels principals dirigents del PSOE, diu que no pot concebre Espanya sense Catalunya, ni una Catalunya sense Espanya, però no s'adona que això no és un argument. Si els espanyols no poden concebre Espanya sense Catalunya és una visió que no té res a veure amb la democràcia. Clar que Bono afegeix que són més els catalans que se senten espanyols, però que no ho diuen. Aquest és el detall.

El detall és l'exercici de la democràcia i no valen concepcions d'Espanya a priori. Si es fa un referendum sabrem la veritat. Tant si guanyen els que no volen la independència com els que la volen. En qualsevol dels dos casos també serà interessant saber quin percentatge treu cada opció. Segurament el resultat no agradarà ningú i sabrem que a Catalunya no es po dir "Ara és l'hora catalans", ni tampoc "Catalanes, españoles todos".

Hablar de "cultura democrática" es en cierto modo una reconstrucción "a posteriori": la cultura democrática no precede a las instituciones, es su interiorización" (1) Quan es pretén que tots els espanyols tenen dret i vot sobre els destins de Catalunya o dels seus ciutadans és perquè no han interioritzat la cultura democràtica i pretenen que la Constitució és quasi paraula de Déu, cosa que no ha de sorprendre en un estat que s'ha caracteritzat pel seu unitarisme, una llengua, una religió, una pàtria i fins i tot una via de tren.

(1) ROY, Olivier: Genealogía del islamismo. Barcelona. Edicions Bellaterra. 1996: p. 93