EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimarts, de juliol 04, 2006

"Mao. La historia desconocida", de Chang i Halliday



Acabo de llegir MAO. LA HISTORIA DESCONOCIDA, de Jung Chang i Jon Halliday. Editat per Taurus, Madrid, 2006. 1029 pàgines.

Si partim del fet que Mao Zedong ocupa un lloc important del segle XX perquè té el discutible honor de seure ara al costat de Stalin, Hitler, i Pol Pot entre altres; i fins i tot un blogaire s'ha sorprès que Wharhol l'immortalitzés. El cas és que molts occidentals vam ser enganyats i vam saber tard el que Mao Zedong, així podem posar l'exemple que Simone de Beauvoir va tornar de la Xina encantada de com es feien les coses en aquell gran país.

El fet és que quan la muralla Xina va quedar obsoleta el sistema xinès ha sapigut sempre mantenir-se aïllada de la resta del món de tal manera que era i és impossible influir-hi com de la mateixa manera el ha sortia i surt de la Xina ha passat i passa per un dens sedàs.

Evidentment el pes del maoïsme ha estat ridícul, especialment si sabem que els esforços van ser important, però tampoc era fàcil trobar persones disposades. Així d'acord amb aquest llibre una persona digne d'esment és Edgar Snow que va fer llargues estades a la Xina, amistat amb Mao i ha estat el màxim hagiògraf de Mao; tanmateix l'eficàcia de Snow ha estat molt baixa, per sort.

El que queda clar de la lectura del llibre és que ningú ha superat la criminalitat de Mao Zedong perquè a més dels crims directes cal afegir la fama que va sotmetre la pagesia, que és la major part de la població. La megalomania de Mao no tenia límit i es delia per convertir Xina amb una super-potència, per la qual cosa calia comprar armament i tecnologia, com era un país que no tenia indústria havia de pagar totes les importacions amb aliments, aliments que requisava a la pagesia a la força.

A Mao no li amoïnava gens entrar en guerra, ans al contrari, li encantava, encara que hagués estat nuclear, perquè el seu país tenia coixí, un coixí de 800 milions de xinesos, cosa que no tenien ni els americans ni els russos.

El que més impressiona de la vida política de Mao és que estigués al capdamunt d'un paíx, durant tants anys i sempre desconfiant de tothom perquè només tenia enemics, però va saber crear una xarxa de complicitats i desconfiances que li va funcionar fins al final. Així, les poques persones honestes que tenia a prop van acabar amb mort cruel.

Com cruel va ser la Revolució Cultural que de cultural no va tenir res, més aviat va ser contra la cultura, la història i l'art de la Xina i tota la població que havia cregut amb el comunisme perquè si una cosa resta clara és que Mao no va tenir mai ideals, sinó va ser un gran manipulador de la gent.

Com potser més d'un sap aquest llibre està molt criticat, així alguns l'han deixat força malament (Rafael Poch a La Vanguardia) altres al contrari, força bé (Alfons Quintà a Diari Mataró), mentre que d'altres el comenten sense ànim crític (El País)

Quan vaig comprar el llibre ja era coneixedor de la dura crítica publicada a La Vanguardia però malgrat tot vaig decidir llegir-lo perquè de Jung Chan ja havia llegit Cisnes salvajes, que em va agradar força, com es pot veure a la meva entrada al bloc del 5 de Novembre. De tota manera, encara que tingui mancances de rigor, crec que si Mao és responsable de la mort de setanta milions o menys, no arregla les coses perquè en qualsevol cas ningú no nega que la seva xifra estigui molt per sobre de Stalin o Hitler.