EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimecres, de maig 10, 2006

CULTO ZEN. El Poder de la simplicidad, de Adriana Bielba i Igor Zabaleta


En un prestatge, com qualsevol altre llibre hi tinc un de molt luxós, folrat amb pell blava i al llom, en lletres d’or, diu El libro del niños cristiano, es tracta del llibre que duia a les mans ambvestit de mariner quan vaig fer la primera comunió. Des d’aleshores tots els llibres de religió que he llegit han estat dins del cristianisme; el màxima que m'havia permès va ser un d'un bisbe anglicà.

Ara que estic en l’edat taoista ja era hora que fes un canvi i comencés a revisar què es despatxa en altres llocs i, en particular, a la Xina. Així doncs he llegit Culto Zen. El Poder de la Simplicidad, de Adriana Bielba i Igor Zabaleta. Editat per Edimat, Madrid, 2005, de 192 pàgines.

Com es pot endevinar no és cap gran llibre, sospito que és un de tants dels que hi ha al mercat com introducció, en aquest cas, al Zen. Tanmateix, m’ha anat prou bé perquè he partit de coneixement zero sobre el tema.

Així doncs per exemple he de dir que el Zen és una mescla de budisme amb el taoïsme i ioga. I que al Japó el sintoïsme conviu amb el budisme, de manera que molts practiquen els dos alhora. El punt essencial per nosaltres és que el concepte de religió és un altre. No cal dir que l’essència de les tres religions monoteistes és la de creure i seguir unes pràctiques, com la d’anar a missa quan toca. Mentre que en el budisme, com l’element central, és la meditació, ningú no pot veure si l’altre és un bon seguidor o no perquè, especialment el Zen, més que una religió és una filosofia.

Una filosofia que és molt oberta gràcies al budisme, que mai ha tractat d’imposar-se a una altra religió i per això no ha causat cap guerra. Més ben dit, el budisme és l'única que no ha causat cap guerra.

Val a dir que si el Zen va néixer a la Xina, a on sembla que més s’ha extès és al Japó i ara ha arribat a Occident. No és estrany l’èxit a Occident pel que ja hem apuntat i perquè La idea es que no se tiene que intelectualizar lo místico: se ha de vivir.

Després d’uns capítols orientadors sobre el Zen hi ha uns koans, uns contes i, com no podria ser d’altra manera, uns haikus.

Transcric un koan que l’he trobat molt enginyós i que no té res a envejar a la més enginyosa de les paràboles de Jesucrist.

Dos monjes iban hacia su monasterio cuando al pasar un río escucharon los gritos de una dama que pedía socorro. Era una joven que estaba en peligro de ahogarse. Uno de los mojes se tiró al agua, cogió a la hermosa joven en sus brazos y la puso a salvo en la orilla. Tras despedirse, los monjes continuaron su camino. Transcurrido un tiempo, el que no había hecho nada dijo:

- Deberías saber que nuestras normas no permiten tocar a mujer alguna.
- Yo cogí a esa joven con mis brazos y luego la dejé en la orilla. Tú todavía la llevas encima