EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimecres, de maig 17, 2006

"Brasileirinho", de Mika Kaurismaki


He vist la película BRASILEIRINHO, dirigida per Mika Kaurismäki. Feta a: Brasil, Finlandia i Suïssa.Any: 2005.Durada: 90 min.Gènere: Documental.Intervenen: Teresa Cristina, Marcello Gonçalves, Zé Paulo Becker, Ronaldo Souza, Ademilde Fonseca, Zezé Gonzaga, Paulo Moura, Luciana Rabello, Elza Soares, Marcos Suzano, Pedro Miranda, Yamandú, Fred Dantas.Guión: Marco Forster y Maki Kaurismäki.Producción: Marco Forster, Bruno Stroppiana y Mika Kaurismäki.Fotografía: Jacques Cheuiche.Montaje: Karen Harley.Estreno en España: 5 Mayo 2006.

Es tracta d'un documental sobre el choro (llegir xoro) brasiler. El primer estil de música brasilera urbana que va començar fa uns 130 anys a Rio de Janeiro. De fet podríem dir que el choro és l'equivalent del jazz al nord. No vol dir que s'assemblin perquè mentre el jazz es una mena de fusió Irlanda-Àfrica-EUA, el choro és vals-polca-Àfrica-Brasil. Cal dir que aquí quan diem Brasil ens referim a l'indígena, cosa que no és en el cas del jazz.

El choro recorda un estil de música popular dels anys vint, que s'uneix directament a la samba i més tarda a la bossa nova. Alguns títols coneguts mundialment inclouen el Tico Tico nao fubà, la tonada la podeu trobar aquí junt amb altres.

Des dels començaments, quasi tots els compositors brasilers han estat influïts pel choro, des de Villa-Lobos a Nazaré, Baden Powel, Tom Jobim, Chico Buarque, Toquinho, Paulino de Viola, Hermeto Pascoal i molts més.

Després d'haver sofert la competència amb músiques de fora i altres tendències musicals locals, la música del choro ha fet una notable reaparició durant les darreres dècades. El so autèntic i inigualable del choro està essent descobert per joves músics del Brasil.

I aquest film n'és una prova d'aquesta renovació. És el film perfecte per quan un està en hores baixes o vol seguir a dalt de la cresta de la vitalitat. Un film que és una esclat de vitalitat i un sedant per la ment o l'esperit o l'ànima. El director ens posa a l'abast una colla de musics brasilers que no estan escollits per la seva imatge, sinó per la música que saben crear.

La qualitat dels músics ja la veurà qui vagi a veure la pel.lícula, però cal dir que són uns músics que no tenen res a envejar als millors músics de les grans orquestres o big bands, ni els cal, perquè aquests músics són feliços tocant pel seu públic, entre cervesa i cervesa, a l'aire lliure com si enlloc d'un concert es tractés d'una festa pels amics que un estima.

Qui la vegi, potser li arribin aquestes vibracions positives que desprenen aquests músics.