EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dijous, d’abril 27, 2006

Alejo Vidal-Quadras


En política és normal insultar o considerar que tal mot és un insult. Així fa molts anys vaig veure usar el mot comunista per insultar i avui dia és també relativament normal emprar el mot feixista també per insultar.

De la mateixa manera doncs a Catalunya a vegades a un se li ha dit botifler amb ànim d'insultar perquè no s'està d'acord amb les seves propostes, per exemple, molts no estarem d'acord amb l'Albert Boadella, però no se li pot dir botifler, però indiscutiblement el senyor de la foto és un botifler amb tots els drets perquè el que ha fet només té una finalitat: fer mal a la llengua catalana, la llengua de la seva regió o C.A. o com a ell li plagui dir.

Ningú no li demana que sigui nacionalista català, però em permeto dir que fins i tot un nacionalista espanyol no hauria de declarar-se enemic de la llengua i cultura catalana perquè un nacionalista espanyol en estat pur el que hauria de fer és defensar en carn i ungles totes les cultures i llengües espanyoles. Tanmateix, a la pràctica el nacionalisme espanyol s'engreixa trepitjant les altres cultures de la pell de brau i fent-ne del castellà una mena de religió única i posant, doncs, en marxa una inquisició per declarar la nostra llengua ilegal fora d'Espanya ja que no ha pogut fer-ho dintre.

Si us plau, cliqueu aquí

VOLVER, de Pedro Almodóvar


He vist Volver, dirigida per Pedro Almodóvar. Intérprets: Penélope Cruz, Carmen Maura, Chus Lampreave, Lola Dueñas, Blanca Portillo, Yohana Cobo, Any 2006, durada 122 minuts. Drama.

D'entrada he de dir que no m'he considerat mai un fan d'Almodovar, més aviat hauria de dir que tenia una mica d'anti, potser perquè pel.lícules que li van donar molta fama, com Mujeres al bordo del ataque de nervios, em van desagradar. Alguna l'havia trobada acceptable, però he de dir que aquesta vegada he de fer chapeau al señor de la Mancha, encara que no sigui hidalgo.

Així doncs Volver m'ha agradat just des del principi. La primera escena de la pel.lícula té lloc en un cementiri i confesso que mentre la gaudia ja em deia que això m'agradaria. Aquesta escena és al meu gust de les més boniques del cine, amb uns colors que no li poden fer envejar les de Zhang Yimou i una mena de surrealisme buñuelià.

Com s'ha dit és, per descomptat, una pel.lícula de dones. D'homes surten pocs i poc, mentre que les dones es pot dit que quasi totes són protagonistes encara que amb més protagonisme per la Cruz i la Maura.

Una de les coses que em sol passar amb el cine espanyol -català inclós- és que moltes vegades els diàlegs em resulten com falsos, no naturals. Això no és gens el cas aquí.

Les actrius ho fan tot perfectament bé. El comentari que suscita Penélopez Cruz és que a causa de les notícies que arribaven dels EUA semblava que no era una bona actriu, però el que ara hem de dir és que no va tenir un bon director perque aquí broda el personatge. Com també la veterana Carmen Maura.

Aplaudiments