Direcció: Antonio Simón
Intérprets: luís Soler, Manel Barceló, Maria Molins, Tilda Espluga, Montse Vellvehí, Bernat Quintana i Xavier Ruano
Cor: Arnau Armengol, Ramon Bonvehí, Carles Calabuig, Laura Calvet, Anna
Farriol, Ana Roche, Alberto Ruiz, Ivan Giménez, Alicia Lorente, Anna
Massó, Marina Mulet, Ariadna Pastor, Laia Pastor, Andrea Portella
Ajudant de direcció: Glòria BalañàEscenografia: Ramon Simó
Teatre Grec
El 2012 un jubilat grec es va suicidar davant del Parlament com a protesta, per a entendre's era la màxima acció que ha fet un indignat a l'Europa dels mercaders, capitalista, banquers i polítics professonals.. L'autor trasllada aquest estat de coses, aquesta indignació, a l'escenari del Grec.
La idea de relacionar aquesta situació de quasi-esclavatge a què s'ha arribat en ple segle XXI amb el Prometeu Encadenat és original i interessant. En aquest sentit és interessant el protagonisme de Lluís Soler amb el paper de Bartolomé, que ja abans que comenci la representació ell ja està posat dalt d'una torrer d'un pont en construcció, d'aquesta manera es fa visible al poble, però la policia té dificultats per detenir-lo, cosa que permet a Bartolomé fer-se sentir pel poble. Bartolomé no té res, com el grec, i diu que se suicidarà l'endemà.
El sainet comença amb els diàlegs de la parella de policies que el descobreixen a dalt de la torre i continua amb el cor, que són els indignats. Si els policies són un parell de ximplets que es creuen la bondat del cos policial, el cor és la summa summarum una rauxa de fórmules ben aconseguides amb tots els ingredients dels tòpics possibles que dóna de si el capitalisme i els seus mals, amb una retòrica que busca plaura els espectadors per a què se sentin intel.lectuals d'esquerres, però amb el llenguatge més pobre i facilot. Sort que som en uns altres temps i acabada la funció tots anem cap a casa, sense plantejar-se fer una manifestació.No hi ha dubte que han estat uns esforços desaprofitats i el bon treball de Maria Molins i Tilda Espluga.
