EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dijous, de desembre 31, 2015

BON ANY NOU


divendres, de desembre 25, 2015

BON NADAL


dijous, de desembre 10, 2015

Rhum


dramatúrgia Martí Torras MaynerisJoan Montanyès Martínez Rhum i cia. / direcció musical Pep Pascual / música original Pep Pascual i Rhum i cia. / escenografia Sarah Bernardy i Martí Torras Mayneris / vestuari Rosa Solé / il·luminació Quico Gutiérrez / soRamon Ciércoles / caracterització Toni Santos

intèrprets Guillem Albà, Joan Arqué, Roger Julià, Jordi Martínez i Pep Pascual
veu de la inconsciència (en off) Joan Montanyès Martínez ‘Mont
Teatre Lliure de Gràcia


“Pallasso i mort, la gran carablanca, fan una estranya i torbadora parella. Un binomi que ens commou fins als ossos. Crear un espectacle de pallassos sobre un mort és un veritable repte. Sobre dos, ja resulta una noblíssima pallassada. (···) Això és el que és, en l’accepció més bonica i generosa, Rhum, el gran, emotiu i divertidíssim homenatge al Monti que ha orquestrat un grup de col·legues. El muntatge (Premi Zirkòlika 2014 al millor espectacle de clowns) fa temporada aquest Nadal en un lloc tan procliu a les meravelles (‘i alguna o altra merdeta’, fan broma en escena els pallassos) com el Teatre Lliure de Gràcia. (···) Quan el Monti es va posar malalt tenia el projecte d’un espectacle sobre Enrico Jacinto Sprocani (1904-1953), a la pista Rhum, un magnífic august que va fer parella amb Pipo i que era amic ni més ni menys que de Jacques Tati. (···) L’espectacle, per a tots els públics, per descomptat, està ple de gamberrades, bufetades, bromes, repeticions, jocs de paraules, entrades clàssiques, moments fellinians (la desfilada amb bombo, acordió i saxo –‘Peppino, saxo, saxo duro!’–), música en directe i fins i tot una boníssima imitació de l’alcalde Xavier Trias a compte de la normativa de l’ús d’animals al circ. (···) Riures, riures. Amb el nas vermell posat. Així viuen i moren els pallassos.”
Jacinto Antón (El País)

diumenge, de desembre 06, 2015

Medea, de Sèneca, Eurípides i altres


Versió i direcció: Andrés Lima


intèrprets Laura Galán dida / Joana Gomila corifeua / Andrés Lima corifeu / Aitana Sánchez-Gijón Medea
Una dona en plena maduresa de la seva força, intel·ligència i bellesa, que ha fet l’inenarrable per l’amor d’un home, s’esqueixa l’ànima per trobar les paraules que donin forma als fets que executarà per venjar-se’n, ara que li nega l’amor. Aitana Sánchez-Gijón envoltada d’un ‘cor de nens’, empesa pel seu pathos a assassinar-los.
Encara no saps què és plorar, espera’t que siguis vell.
“No hi ha un dolor pitjor que el de l’amor” diu Medea, diu Sèneca. Si això és així... què hi podem fer? Que no ho hem sentit mai, això? Medea és atreviment, Medea ens fica la mà sencera a les ferides i ens enfronta als nostres terrors, o més ben dit als nostres dolors, o encara més ben dit: si el dolor és signe de vida, a la nostra vida. Per això em fa por Medea, i tot i així no puc parar de mirar. Medea, tan contrària a la idea de virtut de Sèneca i en canvi tan atractiva per a l’autor.
Andrés Lima

dijous, de desembre 03, 2015

Edipo Rey, Sòfocles


de Sòfocles
Versió i direcció: Alfredo Sanzol


intérprets: Paco Déniz Creonte / Elena González Tiresias, mensajero, Antígona y heraldo / Natalia Hernández sacerdote, coro, corifeo, Ismene y siervo / Juan Antonio Lumbreras Edipo / Eva Trancón coro y Yocasta
La necesidad de saber la verdad, el imposible control absoluto del destino, y la búsqueda de su propio origen, arman la historia de un hombre que al investigar un crimen, descubre que él es el asesino de su padre y el amante de su madre, poniendo en cuestión los límites y las posibilidades del entendimiento humano.
"Que mi destino siga su curso, vaya donde vaya."
Edipo descubrirá que su grandeza tenía pies de miseria. Que su historia es la del hombre que lo era todo, y en realidad era menos que nada. La historia del hombre que por salvar a la ciudad, se hundió a sí mismo. La historia del hombre que al descubrir la verdad decidió no volver a ver la luz».
Alfredo Sanzol