EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dilluns, de juny 25, 2007

"Trista vida"

de Chi Li. Traducció directa del xinès mandarí de Mari Carme Espín Garcia. Edigrabel per Editorial Belacqua, Paraules. Barcelona 2007. 102 pàgines.

A primera vista, em vaig sentir atret per la lectura d'aquest llibre pel seu context -la Xina d'avui- i perquè jo crec que val la pena dona suport a les traduccions que es fan directes d'una llengua estrangera al català i, especialment, si es tracta d'una llengua com el xinès que té encara un grau d'exotisme i de dificultat evident. A més de l'interès jo tinc per la cultura xinesa.


La novel.la són les vint-i-quatre hores de la vida d'un home, de la vida de la seva jornada de treball. L'home, la seva dona i el seu fill viuen en un ciutat industrial de la Xina d'avui. Aquest dia a ell li toca vestir i preparar el seu fill per a dur-lo a la guarderia de la fàbrica on ell treballa.


Després de superar les dificultats de fer llevar el petit que té son. A continuació venen les dificultats del trajecte, el bus i l'embarcament per a travessar el Iangsé. Mentre que per una banda la seva relació amb la dona no és aparentment massa bona, la monotonia i la duresa de la vida ajuden a crear un abisme, per l'altra a la feina hi ha dues joves que estan per ell, això crea un conflicte intern.


Tampoc és fàcil la seva posició a la fàbrica, posició de la que la seva dona n'està molt pendent pels diners que n'espera.

La novel.la doncs mostra els dubtes, els fantasmes, les tristeses de la vida; tot presentat amb gran sensibilitat i d'una lectura que fa de molt bon llegir, per la qual cosa és una petita novel.la molt recomanable.


El títol respon a la realitat. És una vida trista la del personatge i que ens fa pensar que possiblement és un bon reflex de la realitat xinesa: molt dura.


Com tots sabem hi ha un greuge històrics dels xinesos envers els japonesos a causa de la II Guerra Mundial, per la qual cosa hi poso aquest petit diàleg que és un bon reflex de la realitat, suposo.


El director de la fàbrica on treballa li pregunta què en pensa dels japonesos perquè els notres personatge fa una tasca que l'ha apresa dels tènics japonesos. La seva resposta és positiva des del punt de vista personal. El director, aleshores, li posa un parany dient: Sembla que l'opinió que té dels japonesos és força bona, per la qual cosa ell es veu obligat a respondre: Sí, però no de tots els japonesos ni respecte a totes les qüestions. Jo em refereixo a la seva actitud com treballen.