EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dilluns, de maig 05, 2008

HISTORIAS DE PEKIN


de David Kidd. Traducció de Marta Alcaraz. Editorial Random House, Barcelona 2007. 220 pàgines.
.
David Kidd, professsor d’anglès americà treballant a Pekin, casat amb una xinesa de classe alta abans de la revolució de Mao. Ens explica els costums i les litúrgies dels darrers membres d’aquesta classe, que va quedar esborrada per la nova Xina. De la més alta sofisticació a la degradació, aquesta devallada és la que van viure els rics de l’època que malgrat tot van escapar a la revenja popular. Molts van morir a bastonades i els que van sobreviure es van veure degradats a treballar en feines humiliants per reeducar-se d’acord amb la nova doctrina maoista.
.
Per raons òbvies l'autor pren partit a favor de la classe que va adquirir mitjançant el matrimoni; tanmateix això no li resta, al contrari, li serveix per ser molt crític amb el sistema comunista i li aplaudeixo la sensibilitat que hi mostra en valorar l'art xinès en totes les seves vessants, com pugui ser la cuina i la fabulació.
.
Tots sabem de la bellesa del jardí japonès perquè la cultura japonesa ha viatjat molt més que la xinesa que per diverses raons ha estat tancada o Occident l'ha tinguda tancada. Doncs el jardí japonès està concebut per a la seva contemplació, mentre que el xinès està per ser viscut, per passejar-s'hi, per estar-s'hi.
.
I posat a què he fet referència a Occident val a dir que el 1900 les forces d'ocupación occidentals se sentien fartes de tanta bellesa i es varen dedicar a convertir els budes en blanc per a les pràctiques de tir. Aquí ens podem imaginar el que es diria si altres haguessin fet el mateix amb sagrats cors o mares de déu. Sense oblidar que una familiar d'aquesta famíla era muda des que petita, durant la Rebel.lió Boxer, un anglès va matar la seva mare amb baioneta davant d'ella.
.
Mentre alguns aquí i avui fan mofa dels ecologistes quan l'ecologia no és altra cosa que fer les coses amb seny, em permeto assenyalar que al Beijing o Pequín d'abans de Mao ja tenia una doble xarxa d'aigua, una de potable i una altra pels jardins. De fet no ha de sorprendre aquesta dada si tenim en compte l'enginyeria hidràulica xinesa té mils d'anys d'història.
.
Es tracta doncs d'un bon llibre, sense moltes pretensions, però amb el mèrit de l'autor d'apropar-nos al que va ser la cultura xinesa, aquesta gran desconeguda. Un llibre que es llegeix bé perquè tots els aspectes culturals estan posats en un context, gràcies al fet que la família xinesa amb la que va conviure l'autor era de les més importants de la capital, així sabem que a principis del segle XX hi havia una cremadors d'incens que portaven quatre-cent anys cremant sense parar. O la pena de les filles de la casa que considera que no es pot endur les peònies sense endur-se els crisàntems o la velleta que ha aconseguit que un vellet li expliqui les qualitats de les herbes i què fer per conrear-les i de qui herederà una magnífica col.lecció de llibres (rotllos) sobre plantes medecinals.