EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dilluns, d’agost 07, 2006

Guilin i Kunming



Som ja el quart dia a Xina. Abans d'esmorzar faig una sortideta per a fer un tomb pel passeig que hi ha a la vora del riu Binjian per veure una munió de xinesos que practiquen el Tai Txi.

Després d'esmorzar, acompanyats pel guia local, Wu, correcte i amb un castellà difícil, ens embarquem per fer un trajecte pel riu Lijian.

Aquesta travessa pel riu Lijian és just el motiu d'haver vingut a Guilin perquè ofereix el panorama natural que es pot dit que és més que la joia de la corona. Aquestes muntanyes que veiem a la primera foto ja van ser font d'inspiració poètica a l'era qin, segle VI, i si fem un cop d'ull als gravats característics de la Xina ens adonarem que les formes de les muntanyes solen ser com aquestes, les de la regió de Guangxi. Aquestes muntanyes kàrstiques, d'uns 300 m., van sortir del mar fa més de 300 milions d'anys. No cal dir que ha estat una travessa fantàstica i impressionat i si la llum de la foto no és mediterrània és perquè en aquesta zona la pluja és un company natural, però que si ens prenem la molèstia de mirar aquests gravats, ens adonarem que tampoc reflecteixen un sol enlluernador.

No està de més dir que encara que hi ha molts turistes, els únics occidentals som nosaltres. Estem a la Xina profunda i aquí els turistes són xinesos i uns pocs japonesos.

Desembarquem a Yang Ti per tonar a Guilin per carretera i poder seguir veient aquesta mena de muntanyes. El camí de tornada també ha resultat una vivència inoblidable.

Com els pagesos no disposen de superfícies planes, podem veure que usen la carretera (fotos 562, 575 i 576), plantacions d'arròs (f.575 i 576) búfals d'aigua (f. 581). L'efecte geològic ha fet que aquesta roca se li digui la trompa d'elefant (f.596). L'home de la barca (f.604) utilitza els cormorans per pescar peixos.

A última hora de la tarda arribem a Kunming, la Ciutat de la Primavera Eterna, la capital de Yunnan. Es tracta d'una ciutat important ja des del segle XIII, tres milions d'habitants. Pel que vaig veure a l'aeroport confirma el seu nom perquè en surten moltes flors i una de les seves principals activitats és el tè; per això vam tenir tota una lliçó i demostració de tè (f. 627) a l'interior d'una tenda de tè (f.628).

Les portes de la foto que hi ha aquí com les de les f.650 i 651 estan ambdues en el carrer pel qual passava la Ruta de la Seda.

Aquí a Kunming som atesos per la guia Nancy, és xinesa, però molts xinesos, per facilitar la relació amb estrangers es posen un nom occidental, normalment anglès, que permet el diàleg més fàcil en una conversa en anglès. No s'ha d'interpretar com un menyspreu a la pròpia cultura. Aquesta Nancy és un esquitx de dona, però molt viva, atenta i dolça.

Aquí hi trobareu les fotos