EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

diumenge, d’agost 31, 2008

Agra i Fatehour Sikri - 17 Agost

Com he passat la nit a Agra no ha estat complicat ser a bona hora a la primera visita turística d'avui, visita que podríem dir que és la piece de resistance del viatge, com es veu per la foto, es tracta del Taj Mahal.
.
El Taj Mahal és un gran mausoleu ubicat a la ciutat d'Agra, construït per l'emperador mongol Shahjahan en honor a la seua difunta esposa, l'emperadriu Arjumand Banu Begum, més coneguda com Mumtaz Mahal (l'escollida del palau), la qual va morir en donar a llum el seu 14è fill.
.
Pels que ens agrada cavilar sobre la relació home-dona crec que té el seu mèrit per part de l'emperador que després de parir 14 fills l'estimés tant com quan li va donar el primer fill, la qual cosa demostra que sobre les escales de valors de les persones no es poden fer conclusions a priori, malgrat tanta afecció a fer psicologisme, és a dir, pretendre endevinar les motivacions de l'altri.
.
Evidentment no cal ser gaire entès en art o en arquitectura per a adonar-se que el Taj Mahal és una obra impressionant, tota de marbre blanc. l'Índia és un país ric en marbre, però no estic segur que el blanc sigui el dominant, crec que és el vert el més abundós. De tota manera el Taj Mahal impressiona i, en aquest moment que és ja un record, segueix impressionant-me. Aquesta obra ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
.
Al costat de la porta principal del Taj Mahal vaig poder fer aquesta foto en la que una mare dona de pit al seu fill. Encara que ningú m'ha dit que sigui el seu fill, aquesta bona dona no és una captaire, sinó que estava amb tota la seva família, però es va apartar una mica del grup per a duu aquesta important tasca. Encara que a la foto no resulti evident que dona el pit, jo tampoc vaig veure més del que mostra la foto, però per la postura que estan la mare i el nen i la quietud de la mare no hi ha confusió.
.
A uns dos kilòmetres hi ha el Fort d'Agra. que és una magnífica ciutat emmurallada, des de la que es veu perfectament el Taj Mahal. El Fort d'Agra és també Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Es considera una de les millors obres en combinar l'art hindú i l'islàmic.
.
La tercera foto està feta des de l'autocar. Es pot apreciar perfectament que el xicot està orgullós de ser retratat per un turista i de tenir negoci propi.
.
Finalment he anat a Fatehpur Sikri on hi ha una ciutat en diversos palaus que resulta difícil dir quin és el més bell. Aquí al blog, no sóc generós en fotos, però si cliqueu a l'enllaç que hi ha abaix, veureu totes les fotos fetes a l'Índia. Sembla que em vulgui fer pesar, però això darrer també ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.



.



Els qui podríem dir que són l'equivalent dels nostres ascetes, s'anomenen sadhus. La paraula que millor els defineix no és asceta però, sinó renunciant perquè els sadhus solen estar a les muntanyes i han renunciat a tot; tanmateix, l'ïndia és també un país de picaresca i també hi ha sadhus ful, una colla d'ignorants que l'únic que pretenen és guanyar unes monedes.
.

dissabte, d’agost 30, 2008

Orchha i Jhansi - 16 Agost

En el camí cap Jhansi he fet una parada a Orchha per a visitar els seus palaus i el seu animat mercat i després he baixat de l'autocar a Jhansi a on he agafat el tren, la qual cosa ha estat també una experiència interessant per l'ambient de l'estació.
.
A causa dels palaus, Orchha és també una ciutat turística i és plena de venedors i captaires. A l'Índia, com sembla arreu del món, els captaires estan organitzats per una màfia que controla els llocs on s'hi ha d'estar i saben quina és la quantitat recaptada aproximadament.
.

Una simpàtica nena d'Orcha i una simpàtica foto d'un nen que fa pipí des del seu vagó ajudat per la seva mare a l'estació de Jhansi.
.
El punt final del recorregut ferroviari ha estat Agra. L'estació de tren d'Agra presenta un aspecte corprenedor, fins al punt que una companya del viatge, quan ha vist el panorama, s'ha posat a plorar i és que no és poca cosa veure quantitat d'homes i dones i nens dintre i fora de l'estació dormint al terra de qualsevol manera i intentat recollir alguna almoina si cau.
.
Com ja he dit la trimartú hindú està formada per Brahma, Vishnu i Shiva i són respectivament el creador, el conservador i el destructor. En conjunt representen el cicle vital, el naixement, la vida i la mort.





divendres, d’agost 29, 2008

Khajuraho i l'erotisme - 15 Agost, Diada Nacional


El motiu pel qual Khajuraho ha esdevingut un important recurs turístic per l'Índia rau en els temples construïts per la dinastia Chandella durant en segle X. Varen construir-ne vuitanta-cinc i ara només en queden vint-i-dos, que tampoc és una xifra petita. Aquest conjunt arquitectònic ha merescut el reconeixement de la UNESCO i és Patrimoni dela Humanitat.
.
L'atractiu d'aquests temples -o potser hauria de dir el morbo?- és que a la seva part externa hi ha escultures de clar contingut eròtic. En aquestes escutltures es mostra d'una manera oberta i impúdica l'amor en les seves formes més carnals. A l'unió eròtico-mística la parella és equiparada a la parella divina Shiva-Shakti. La dona, en aquest moment, es converteix pel company en amant, nòvia, esposa, consort màgica, demiürga, dakini, mare i germana i res més.
.
Val a dir que es tracta de la branca Kaula del tantrisme, el nucli d'aquest ritus o ceremonial místico-eròtic se l'anomena maithuna i que ha servit de pretext per a orgies i intercanvis sexuals que no tenen res a veure amb aquesta tradició hinduista.
.
No està de més apuntar que un hinduista, sigui de la secta que sigui, pot entrar a qualsevol temple hinduista, és a dir que no es pot comparar amb un catòlic que no pregarà mai en un temple protestant o a l'inrevés.
.
Desafortunadamente la visita a Khajuraho ha estat totalment acompanyada per una intensa pluja que ha repercutit negativament a les fotos, com es pot veure per l'única que he posat aquí.
.
Com a complement de l'entrada anterior, quan un porta una càmera fotogràfica sol ser objecte d'assetjament per a guanyar-se uns calerons, però quan no són zones turístiques els indis resulten encantadors sense distintició de classes. Així podem veure com els qui viatgen a la teulada d'un autobús miren el fotògraf amb uns ull de simpatia igual que a la darrera fotografia on les persones se les veu d'una posició superior i també mostren acceptació de ser fotografiats.
.
El 15 d'aGost l'ïndia celebra la seva independència i per diferents llocs es poden veure les banderes i col.legials que van a algun acte provistos també d'una petita bandera. I és que l'ïndia té molta feina per a aglutinar un país amb tantes llengües, dialectes, religions, races i castes. Les castes estan abolides, però existeixen.
.
L'hinduisme és el resultat d'una combinació de la religió vèdica, dels invasors aris i la dels dràvides que ja hi eren. Des del punt de vista de textos l'obra més important de la tradició vèdica són els Upanishads, que estan traduïts al català per Oscar Pujol.
.

Varanasi (abans Benarés) - 14 i 15 Agost

A l'Índia hi ha vàries ciutats santes però la ciutat santa per excel.lència és Varanasi, coneguda per molts com Benarès. I també són sagrats els animals i els rius i de la mateixa manera que hi ha uns animals especialment sagrats, com la vaca, l'elefant i el mico, també hi ha uns rius especialment sagrats, com el Ganges i el Yamuna, que quan estan crescuts inunden Varanasi.
.
I si a l'entrada anterior parlava de caos, a Varanasi el caos supera la capacitat de comprensió de qualsevol occidental.
.
El primer que he visitat a Varanasi és el Temple de Bharat Mata que és l'únic temple dedicat a la Mare Índia, el qual està situat al campus de Kashi Vidyapeeth Mahatma Gandi. Va ser construït el 1936 i inaugurat per Mahatma Gandhi. La particularitat d'aquest temple és que no hi ha cap déu, sinó un mapa d'Índia de marbre que ocupa tota la gran nau.
.
Després d'aquesta visita he pujat a un richshaw, tirat per un home amb bicicleta, per a dur-me prop del Ganges o dels ghats. Aquest trajecte en richshaw va ser al.lucinant perquè malgrat que el ciclista és un home d'edat, segurament per no sentir-se titllat de vell, ha anat rapidíssim sense atenir-se a les més petites normes, es posa davant una moto, creua un carrer quan li ve un cotxe per un costat, no fa cas a un vianant que correctament li demana pas, es posa pel mig d'un toll per avançar. Al principi m'ha fet patir, però al final la cosa ja m'ha feta riure perquè malgrat tanta bojaria, sempre se n'ha sortit gloriosament i he estat dels primers de la colla a arribar al punt marcat per la guia.
.
Amb això ja ha quedat clar que Varanasi és única. No he vist mai res semblant. I encara hi ha més coses.
.
Com els morts per ser cremats es porten als ghats per després ser enviats Ganges avall, impressiona veure un carro carregat de fustes que seran emprades en una cremació. Passejant ja prop d'un ghat també he vist un mort a la vorera embolicat, potser aquelles fustes són per ell...
.
Els ghats són les escales que arriben fins l'aigua del riu, per tant, com més escales es veuen, menys aigua porta el riu. Al mateix temps són en general continuació d'un carrer.
.
Per a veure bé el que significa el Ganges, les cremacions i part de la personalitat de l'Índia cal embarcar-se. L'experiència del trajecte en barca és també única. Aquí sota veiem el ghat Dasashwarnedh fotogratiat des de la barca, és el ghat més concorregut perquè hi arriben més carrers i més pelegrins, aquest ghat rep també el nom del Sacrifici dels Deu Cavalls perque segons la llegenda Brahma hi va sacrificar deu cavalls.
.
Com es pot veure per les dues primeres fotos els indis no es preocupen de ser fotografiats per turistes. I si aquesta bella índia m'ignora totalment i està totalment entregada a les seves ablucions fins que se la veu tota ella immergida a les aigües sagrades del Ganges, a la segona foto veiem dos vells, un se'l veu encantat de la vida i l'altra fa broma -en perfecte anglès- pel fet de fotografiar un home vell.
.
A Vanarasi, com a tots els punts turístics d'arreu l'Índia i d'arreu del món, és plena de gent que amb art o sense art, amb honradesa o sense, intenta guanyar uns calerons a costa del turista. Alguns ho fan venen qualsevol cosa perquè si hi ha comprador tot es pot vendre en aquest món, però igual que en el Magreb hi ha els qui es volen aprofitar de les ganes fotogràfiques del turista. Entre aquests hi ha dos estils, quan veuen que els vas a retratar et demanen calers i aleshores fas la foto pagant o no la fas. El trui indi consisteix a suggerir que els facis una foto i després et demanen els calers, una estratègia molt fina.
.
Entre els venedors, a Varanasi hi ha una tècnica molt persuassiva, si avui no compres, et diuen doncs demà, saben que a Vanarasi s'hi està dos dies, la tarda i la matinada. Efectivament, a la matinada em vaig trobar el venedor de la tarda del dia abans. Evidentment, són més llestos que la fam.
.
L'hinduisme és la principal religió de l'ïndia i encara que es parli del molts déus en realitat aquests déus representen un aspecte d'un déu únic. O sigui que en el fons és una religió monoteista i, de la mateix manera que el catalocisme té la santíssima trinitat, l'hinduisme té el trimurti, format per Brahma, Visnu i Shiva.
.

dijous, d’agost 28, 2008

ÍNDIA, Dehli i el monsó - 13 i 14 Agost

La primera referència cultural de l'Índia em va venir de nen quan la meva mare va llegir Vinieron las lluvias, de Luis Bromfield, llibre que conservo i ara m'empipa no haver-lo llegit abans del viatge. Més endavant la meva mare em va duu al cine a veure la pel.lícula del mateix títol.
.
En plena beatlemania, empapat de George Harrison i Ravi Shankar vaig llegir un llibre de Krishnamurti.
.
Tot això per deixar constància que fora els tres darrers llibres comentats en aquest blog, la meva cultura índia és molt pobre, però com fa un parell d'anys vaig visitar la Xina, trobo que tocava l'Índia com el segon país emergent i, a més a més, perquè em feia l'efecte que també té una gran riquesa cultural, tot i conscient que un viatge d'aquestes característiques no passa de ser un tast; malgrat això alguna cosa se'n pot treure.
.
El dia 13 d'agost trepitjo l'Índia per primera vegada, a Delhi, i em trobo amb un monsó, que significa a la pràctica un bon xàfec i la dificultat que comporta intentar fer alguna fotografia decent i veure les coses amb la comoditat que egoistament volem els turistes. Clar que això no vol dir que tot sigui perdut perquè la primera lliçó és adonar-se com es prenen la pluja els indis.
.
A la primera fotografia podem veure una dona que s'ha arrambat a la paret esperant que la pluja s'aclareixi, mentre que a la segona la canalla descalça no en fa cas i una nena ajuda a una altra a fer una pixadeta al mig del carrer. Són nens captaires, que van darrera els turistes per a veure si cau alguna cosa.
.
Aquí vam veure el Fort Vermell i el Pilar de Ferro (ambdós Patrimoni de la Humanitat) i la mesquita Masjid-i-Jahan Numa, que malgrat no tenir aquest reconeixement també és força impressionant. El que realment és curiós és el Pilar de Ferro, una columna de ferro -d'acer diuen alguns- del segle IV, de sis tones de pes, i que té una qualitat inexplicable. La tercera foto és la de la mesquita.
.
Cal dir que al llarg de la història hi ha molts Delhis i avui hi ha la Nova Delhi i la Vella Delhi. Les tres fotos són de la Vella. De la Vella ens ho podem imaginar tot, tot allò que no ens agrada, brutícia, caos, cases amb finestres que no tanquen, teulades mig caigudes i tota mena de misèries. De la Nova hem de dir el que hom pot intuir, és la que els anglesos varen dissenyar en un despatx, grans construccions i avingudes amples i rectes i voltada de riquesa.

.
Quan per Delhi veig un anglès, un senyor de la City, em pregunto quines sensacions deu tenir en aquest lloc que era la joia de la Corona.
.
"Costarà creure a les futures generacions que un home de carn i ossos, com Mahatma Gandhi, hagi pogut viure en aquest món" Albert Einstein.
.
Sens cap mena de dubte la visita més emotiva d'aquest dia ha estat la feta a Casa Birla, Nova Delhi, a on Mohandas Gandhi va viure els seus darrers 144 dies de la seva vida i a on va ser assassinat. La casa és plena de fotografies d'ell amb altres personalitat significades en aquelles dates i de paraules dites o escrites pel propi Gandhi.
.
Crec que Gandhi és un exemple d'estimació al seu propi poble sense que signifiqui odi envers un altre poble, com hom pot veure a la major part dels nacionalismes. Precisament per això va ser matat perquè contradictòriament l'assassí no va ser un musulmà, sinó un hindú.
.
A l'Índia un 79% d'hindús, 13,4% de musulmans, 2,3% de cristians, 1,9% de sijs, 0,8% de budistes, 0,4% de jainites, 0,15 de bahai, etc. Cal afegir que hinduisme, sikhisme, budisme i jainisme han nascut a l'Índia.
.

dimarts, d’agost 12, 2008

dilluns, d’agost 11, 2008

Pequín o Beijing?

El setembre del 1976 va morir el més rellevant personatge de la història de Xina del segle XX, fundador del Partit Comunista Xinès i responsable de la mort de fam de milions de xinesos.
.
Aleshores tota la premsa, inclós el diari AVUI, va escriure que Mao Tse-tung havia mort. Vaig escriure una carta al director de l'AVUI en la que em queixava que s'hagués escrit d'aquella manera quan el volum 9 de la Gran Enciclopèdia Catalana, editat el maig del 1976, deia Mao Zedong i entenia i entenc que un diari en català no podia ignorar l'esmentada enciclopèdia.
.
Tothom es pot equivocar, però el que em semblà i em sembla impresentable que, malgrat publicar la carta, va seguir escrivint Mao Tse-tung. Evidentment el ram periodístic és particularment corporatiu i acceptar suggeriments d'un intrús és impensable.
.
El pas del temps em donà la raó i ara ja fa força temps que tota la premsa i els llibres escriuen escrivint Mao Zedong. He triat el cas de Mao com el més emblemàtic, no pas l'únic.
.
Fa unes quantes setmanes que en el magazine de La Vanguardia, a la secció Globish, que signa John W. Wilkinson, el tema era Pekín/Beijing i deia molt encertadament es una lástima que sepamos tan poco de su cultura milenaria... Este 2008 podría ser un punto de inflexión en nuestra relación con el gitante asiático ya que la celebración en septiembre de los Juegos Olímpicos de Pekín nos ofrecerá la oportunidad de llenar unas cuantas lagunas. Dado que el nombre oficial de la capital es ahora Beijing, será interesante ver si los medios de comunicación españoles adoptan esta grafía. Pero no está de más recordar que la Real Academia advierte que el cambio de nombre oficial en el extranjero afecta a los idiomas locales del país que dicta la norma, pero no necesariamente ha de ser así en español.
.
No hi ha dubte que el culte món occidental ha maltractat culturalment la Xina i per això la transcripció del xinès als nostres idiomes ha estat penosa, un bon exemple és ja el nom del país perquè en xinès és o Zhōngguó que vol dir Imperi del Centre, però que diem Xina perquè quan s'hi va anar manava la dinastia Qin, que es llegeix xin i d'aquí el nom de Xina. Sembla un acudit i tanmateix és real.
.
Per a evitar aquests disbarats el 1950 una comissió creada pel govern xinès va crear el Pinyin, que és estàndard internacionalment des del 1979. Pinyin és un sistema de transcripció fonètica de l'idioma xinès que utilitza l'alfabet llatí. Amb Pinyin aprenen el xinès tant els escolars xinesos com els qui estudien xinès com a segona llengua, també és emprat en els ordinadors per a escriure en els caràcters tradicional xinesos.
.
Com per a fer el Pinyin s'han tingut en compte les pronúncies de diferents que prenen les llengües llatines, no deixe de ser una curiositat com a català que el xinès pronuncia la sh, zh, ch com s, z, c. A la sèrie x, j, q, la x s'assembla més a la seva pronunciació en català, encara que la q és molt novella" (Chinese pronounce sh, zh, ch as s, z, c. In the x, j, q series, x rather resembles its pronunciation in Catalan, though q is more novel.

El 1979 el Pinyin va ser adoptat per la International Organization for Standardization (ISO) com estàndar del xinès modern (ISO-7098:1991). També ha estat acceptat pel govern de Singapur, la Library of Congress, l'American Library Association, i moltes altres institucions internacionals.

De tota manera la premsa encara va en retard tot fent excepció d'EUA i Regne Unit, com podem veure a The New Yort Times i a The Guardian, però és una llàstima que Le Monde i Frankfurter Allgemeine Zeitung es mantingui en Pekín. I, per tant, tampoc ens hem de sorprendre que la premsa espanyola, La Vanguardia, també digui Pekín, encara que aquí -com diu Wilkinson- tenen l'excusa de la Real Academia. Seria interessant saber què opina l'Institut d'Estudis Catalans.
.
He sentit moltes vegades dir, sobretot pels periodistes que van al davant en la introducció de mots nous o nous significats perquè estan més al món que no ho estan els acadèmics. En aquest cas es produix una excepció i sembla que haurem d'esperar els acadèmics.

Em pregunto si l'AVUI també va al darrera del que diu la R.A.E. o, com he suggerit, està pendent de l'I.E.C.
.
Clar que l'Enciclopèdia escriu Beijing com la forma xinesa de dir Pequín, però precisament del que es tracta, com han fet els anglosaxons, és d'incorporar la forma Pinyin als altres idiomes perquè la forma tradicional d'occident és un disbarat i un menyspreu envers el món xinès.
.
No deixa de ser interessant el fet que ara, com hem vist, els únics que assumeixen el sistema Pinyin són els països de parla anglesa quan de fet aquest nou sistema significa considerar obsolet per la seva gran inexactitud el sistema Wade-Giles creat per Herbert Allen Giles, un diplomàtic britànic a la Xina.

diumenge, d’agost 10, 2008

Nedar, piscina i mar

Abans de jubilar-me havia tingut temporades d'anar a la Piscina Sant Jordi, que és a dues illes de casa, i sempre tinc la sensació que no tinc disculpa de desaprofitar una oportunitat com aquesta, és a dir, d'una piscina pública i olímpica, cinquanta metres de llargada.
.
Igual que tinc mala lletra, també tinc mal estil en el crol (crawl), la qual cosa vol dir que sóc lent escrivint i nedant. El meu pare, que tenia molt bona lletra, també era un gran nedador. I no se'n va sortir amb mi perquè si a casa intentava ensenyar-me com agafar la ploma, a la platja de Badalona intentava que millorés l'estil.
.
Malgrat no haver estat un alumne aplicat amb les dues coses m'agrada nedar i sempre m'he enrotllat escrvint, sigui amb la Underwood, l'Olivetti o el pc. Volent escriure sobre nedar m'ha fet venir aquest paral.lelisme.
.
El cas és darrerament m'ha tornat l'esperit nedador, segurament conscient que si pot estar bé que com a jubilat amb plantegi reptes de caire, diguem, intel.lectual, crec que tampoc cal menystenir el cos, el contenidor que aplega tot el que som. En aquest sentit em ve al cap el títol d'un llibre que no he llegit em crec, L'ànima és al cervell.
.
Ara que som a l'estiu doncs i la meva dona és de vacances, ho aprofitem per anar a la platja i si jo acostumo a nedar uns vint-i-cinc minuts a la piscina, m'imposo nedar el mateix temps al mar, que té l'alicient de la natura i de les ones.
.
Nedar al mar no solament és nedar, té un aspecte lúdic indiscutible i això fa que el plaer sigui doble o triple. Nedar al mar no és només un exercici físic, sinó que és jugar amb les ones i mirar quin és el moment per ficar el cap o per submergir-se per uns segons. O durant uns minuts deixar el crol per nedar d'esquena o la papallona.
.
Si a més un té la sort de ser a la platja en un dia núvol, com ahir, aleshores un té la sensació que tota la platja i tot el mar és per mi. Fantàstic!
.
Finalment també he de dir que el meu pare va ser un gran esportista, però ara ho limito a la natació. Quan jo era molt nen i no nedava el meu pare es tirava a l¡aigua i s'anava endins; jo el pedria de vista i em posava a plorar, trigava més de dues hores a tornar.

dissabte, d’agost 09, 2008

LES DUES CARES DE LA LLUNA


d'Asha Miró. Editorial La Magrana. Barcelona 2004. 124 pàgines.
.
Jutjar aquest llibre és més difícil perquè com podem veure Asha Miró ha esdevingut una persona mediàtica i totes les persones mediàtiques resulten polièdriques i hom no sap mai quina cara està mirant.
.
De tota manera, com el motiu de llegir aquest llibre és fer cultura hindú, aquest llibre encara m'ha estat més útil que l'anterior perquè en aquest es mostren més aspectes de la cultura d'aquest ínabastable país. I cal dir que no em refereixo a la cultura amb majúscula, ans al contrari, és una font d'informació de la cultura senzilla de la gent senzilla, d'aquesta gent que són uns quants centenars de milions..
.
L'aspecte formal del llibre és que es tracta de les vivències que Asha Miró va tenir en el seu segon viatge a l'Índia. Aquest viatge no el va fer amb una colla de voluntaris d'una ONG, sinó amb uns professionals per a la realització d'un documental, per tant, l'equip el formen qui dirigirà el documental, dos càmeres i l'agent literària. Tot un símptoma.
.
Evidentment en aquest segon viatge descobreix coses importants de la seva vida. Coneix a la seva germana, que va ser amb la que el pare va haver de decidir quina de les dues lliurava a l'orfenatge perquè només li admetien una. Coneix també una germanastre, filla del mateix pare i de la seva primera dona, aquesta germanastra va ser qui li va donar llet en els primers mesos. Lògicament aquests trobament van acompanyats de gran emotivitat de totes les persones implicades.
.
En el primer viatge es dona per fet que va néixer a Nàsik, però resulta que a la capella de Santa Anna, a Nàsik, on va ser batejada ha pogut veure la pàgina del registre i se sap que va néixer el 7 novembre 1967 a Shaha, nom del pare Radhu Ghoderao. Una curiositat de la burocràcia hindú és que només es receoneix el nom de la primera dona, per tant, el nom de la seva mare biològica no surt perquè va ser la segona dona de Radhu.
.
Lògicament visita el lloc a on va néixer, Shaha, prop d'on passa una mena de rec que porta aigua del riu Godavari i això li fa dir: Som filles del Godavari.
.
Com Asha Miró posa tanta passió per a sabes les seves arrels, en contra del que li va dir la mare Adelina (veure La filla del Ganges) escriu: No ho entenen. Si ja he trobat la meva família, ¿perquè haig de tornar a Barcelona? I més endavant encara escriu: M'han quedat tantes preguntes per fer-li! Tot va anar massa de pressa i necessito tornar-la a veure. Es refereix a la seva germana.
.
Quan està còmoda, a la meva germana no li costa gens parlar. Tinc moltes preguntes per fer-li, sé que tot el que m'expliqui podria haver estat la meva història. Ella és l'altra cara de la lluna, l'altra cara de la meva història. Ara ja tenim la raó del títol.
.
La seva germana li diu: Aquesta ciutat d'on véns, Barcelona, no sé on és. M'has dit que està molt més lluny que Goa, que calen moltes hores de viatge en avió... Sempre m'han impressionat aquells capellans i aquelles monges que venien fins el nostre poble i que sense conèixer-nos de res ens curaven i ens ajudaven tant. Tenien una manera tan amable de tractar la gent més pobra com nosaltres! Al nostre poble ningú no era cristià, però agraíem que vinguessin a ajudar. Jo mai he estat batejada però des de petita he sentit el desig de resar al déu d'aquella gent tan bona... Sempre estaré agraïda als meus oncles per haver-me fet casar amb ell. És el millor marit que m'haguessin pogut trobar... ens estimem molt i no podríem viure l'un sense l'altre.
.
En el darrer capítol trobem el que jo en diria la pedra de toc del llibre, del viatge i el perquè l'autora té una pàgina web, com deia al principi ha esdevingut mediàtica i per això llegim: ara torno a casa pensant sobretot en les persones adoptades com jo, en totes aquelles persones nascudes a qualsevol racó del món que han estat educades en una altra cultura, en un altre entorn... Fa l'efecte que l'autora ara se senti redemptora dels adoptats. No ho sé, però...
.
Ah! A la pàgina 76 llegim: Al vespre, a l'arribar a l'hotel dels afores de Nàsik, a la recepció em pregunten si só l'Asha Ghoderao. És la primera vegada que algú em fa aquesta pregunta i m'impressiona. "Sí, sóc jo, ¿perquè?"
.
El català d'aquest llibre i el de La filla del Ganges l'he trobat molt bonic,assequible i gens afectat, però hi ha una paraula que en més d'una ocasió no està ben emprada. A la primera no li vaig donar importància, però com es repeteix l'error em permeto comentar-la. La paraula és sotrac i el diccionari diu: m 1 1 Batzegada que experimenta un vehicle o com la que experimenta un vehicle en trobar una desigualtat del terreny. I a la pàgina 80 llegeixo: el cotxe va fent eslàlom per entre els mil sotracs de la carretera. Les carreteres no tenen sotracs com es desprèn erròniament del llibre, sinó forats que provoquen el sotragueig o sotrac.

divendres, d’agost 08, 2008

LA FILLA DEL GANGES - Història d'una adopció

d'Asha Míró. Editorial La Magrana. Barcelona 2003. 121 pàgines.
.
El meu interès per aquest llibre abans de llegir-lo era fer una mica de cultura índia i l'he feta, però només una mica perquè títol no enganya. Es tracta de la història d'una adopció.
.
Asha Miró va néixer en un poble hindú, Nàsik, prop de Bombai. El seu pare vidu va anar a parar a un orfenat. Un orfenat que no es dedicava a les adopcions, sinó a preparar les noies per a casar-se. Tanmateix, el matrimoni Miró, de Barcelona, van fer el necessari per adoptar-la, ja havien adoptat una altra índia acaba de néixer. Asha tenia set anys. Tenia memòria d'un passat.
.
Els seus pares adoptius, els seu pares de veritat, un matrimoni exemplar en tots els aspectes, va ser valents, coratjosos, determinats i coherents en tot. No va amagar mai les cartes, ans al contrari, les van posar sempre sobre la taula.
.
Crec que totes les persones hem tingut un, o més d'un, moment genial a la vida. Un moment en el qual hem dit o fet aquella cosa inesperada i que ha fet un tomb a la vida d'aquella persona. Allò que en diem en català un cop amagat i aquella Asha de sis anys va tenir el seu cop amagat quan va pujar les escales de l'ofenat i a la monja que hi tenia més confiança, Adelina, li va etzibar : Vull uns pares! I no oblidem, que ho va dir en un orfenat, que com hem dit, no es dedicava a les adopcions.
.
Asha fa un viatge iniciàtic a l' Índia, vol trobar les seves arrels, el seu orígen. I es veu compensada, però amb dolor. I aquí ve a tomb explicar l'altre part del títol. La protagonista està amb mare Adelina, li està fent preguntes i preguntes i l'Adelina l'hi diu: "No t'ha d'importar si ets filla de rics o de pobres, les aigües sagrades de l'Índia t'han donat vida i en l'únic que has de pensar és a viure el regal de Déu amb dignitat, ajudant els altres, fent el bé". Tot i les seves paraules reconfortants, no m'aturo. Insisteixo, vull saber més, ho necessito... I per fer-me callar sentencia: "Asha, ets filla del Ganges".
.
Cal dir que aquest viatge el va fer formant part, com una més, d'un grup de treball de SETEM, una coneguda ONG en afers del Tercer Món. Aquest fet li va permetre tenir una certa mobilitat en un país tan difícil pels turistes com és l'ïndia. I com extrem de la molta sort que va tenir Asha Miró és que una part de l'equip del SETEM havia d'anar a Nàsik, el seu poble...
.
És un bon llibre. És un llibre honest i emotiu. Un llibre escrit amb el cor a la mà.

dijous, d’agost 07, 2008

LA INDIA


de Mircea Eliade. Traducció del romanès per Joaquín Garrigós. Editorial Herder. Barcelona 1997. 237 pàgines.
.
Possiblement és un del llibre petit, però amb molta substància. no únic, però sí com pocs. Com sospito que l'autor és desconegut per la majoria dels qui llegeixin aquesta entrada, suggereixo un cop d'ull al que la Wikipedia diu d'aquest savi que va ser Mircea Eliade, que a més de dominar vuit idiomes va ser dels més importants estudiosos de les religions.
.
En el pròleg l'autor va escriure el 1935: Habré leido dos docenas de libros con impresiones de viajes a la India; y unas veces me dan ganas de creer que se ha dicho todo sobre este impresionante país, mientras que otras que no se ha dicho nada. Es probable que no exista ningún país sobre el que no se haya escrito un solo libro objetivo, completo y legible.
.
Evidentment no és un llibre amb pretensions enciclopèdiques i hi ha molts aspectes que no toca, ni tampoc tota la geogràfia i, tanmateix, ens surt Ceilan, Bengala i Himalaya. El més interessant és l'itinerari humà i religiós que fa, que en molts punts arriba a l'erudició. També és un mestre en la descripció de fets,
.
Per descomptat que es mostra molt crític en certs comportaments: Es inútil y estúpido soliviantarse contra los que sólo conocen la India viajando en coche y viviendo en hoteles. Cuando leo lo que dicen, me quedo aterrado; porque detrás de las palabras dulces como un sueño pastoril, entreveo esas imágenes de la primavera bengalí que las estadísticas no mencionan y los fotógrafos no sacan.
.
Així descriu el paissatge: El tren se desliza por el puente, el Ganges corre azul y fresco, transfigurado durante unos instantes por la fragilidad de la madrugada índia. Losas de mármol blanco bajan formando largos peldaños delante de cada "Ghat" hasta hundirse en las profundidades del río.
.
I així descriu una concentració religiosa: Si no andabas con cuidado, podías pisar a alguna mujer que dormía envuelta en algún cobertor. No sabes qué puede ser: si una mendiga, una leprosa o la mujer de algún terrateniente.
.
També resulta divertit quan ens parla d'unes dones que fan fora de casa els seus marits per covards i que si ells no van a lluitar ho faran elles. Evidentment tots els homes tornen a la lluita.
.
O com quan explica com per tenir menjar per uns dies, el cocodril que han caçat li tallen cada dia un tros de la cua, d'aquesta manera l'animal pateix, però no es mora. L'animal pot resistir aquest suplici uns quinze dies.
.
Com el Dalai Lama ha substituït mediàticament a Joan Pau II, és interessant aquest passatge: El monasterio, como todos los monasterios tibetanos, no seguía una observancia estricta de las reglas del budismo como en Ceilán y el Japón. Se trata más bien de lamanismo, una horrible mezcla de budismo mahayánico, de animismo, de demonismo tibetanos y de influencias mongolas.
.
Posa els pèls de punta quan a causa d'un monsó va ser, junt amb altres, per centenars de sangoneres. Com també les dones que es van deixar matar pel marit i pare abans de ser violades per l'enemic que tenien a la porta.
.
En moltes ocasions, monastir, convent, cova d'anacoreta, l'autor parla amb el responsable que li ensenya les seves joies, és a dir, manuscrits, així en una ocasió escriu: El manuscrito tiene unas mil hojas y más de cinco mil retratos y las filigranas ornamentales de sus páginas son todas diferentes. El Museo Británico se ha ofrecido muchas veces a comprarlo por una suma al cambio de once millones de lei. El propietario de la biblioteca y de la escuela está tan orgulloso del manuscrito que ha rechazado la oferta pese a la pobreza y a la del país. Em pregunto a on està aquest manuscrit avui.
.
Tampoc manquen escenes truculentes com: Una gigantesca cobra había clavado su mirada de acero azul en los ojos de una paloma que estaba en un árbol próximo. La ave había lanzadosu grito de muerte que nos había alarmado, pero no podía volar. La cobra la hechizaba con su mirada telúrica y permanecía expectante. Pero mi camarada, tras descubrirme el drama cotidiano de la jungla, mató la cobra. Nos acercamos a la paloma. Había muerto de miedo.
.
Les darres pàgines són temes tòpics: Rabindranath Tagore i the Rule of Britannia, però tòpics perquè són imprescindibles. Del poeta ens parla de la seva escola i universitat, suposo que Summerhill en va ser una imitació.. i dels britànics allò que sabem però que fàcilment oblidem: la crueltat salvatge, he acabat amb un oxímoron.

dimecres, d’agost 06, 2008

La Celestina

de Fernando de Rojas.
.
Com m'agrada, per una simple raó de rigor personal, deixar constància del llibres que llegeixo, doncs avui li ha tocat el torn a un clàssic de la llengua castellana.
.
No hi ha cas que faci cinc cèntims del contingut i l'única cosa que vull remarcar que he gaudit de la lectura d'un castellà tan ric, tant de mots com de construccions.
.
L'obra va plena d'observacions que són una exhibició de seny que fins i tot en algun cas recorden el budisme, com quan escriu Y aún más te digo: que no lo que poco tienen son pobres, mas los que mucho desean.
.
I si en català diem allò de músic pagat fa mal so, el seu equivalent té també la seva gràcia A dineros pagados, brazos quebrados.
.
La joventut sempre ha estat igual i per això la Celestina els diu Nunca pensáis que os puede faltar esta florecilla de juventud.
.
Encara que se suposa que tothom ja ha llegit aquesta obra, qui no ho hagi fet l'animo a fer-ho perquè mai no és massa tard.

dimarts, d’agost 05, 2008

Avui fa anys és el dia que va morir Marilyn


Avui fa anys que va morir Marilyn Monroe, de la que he estat gairebé sempre un admirador.
.
Tot i que a la Viquipèdia hi ha dades sobre aquesta actriu, cal anar a la Wikipedia per a trobar una informació àmplia.
.
La foto és del llibre Marilyn, A Holliwood Life, d'Anna Lloyd. Es tracta d'una foto feta per George Zeno el 1952.

Randolph Frederick Pausch


El dia 25 Juliol 2008 va morir Randolph Frederick Pausch, quan li faltava poc per fer 48 anys.
.
El motiu que em fa sentir-me obligat a deixar-ne constància és perquè a l'entrada del meu blog del dia 13 Maig 2008 comento el seu llibre THE LAST LECTURE. Un llibre que és la conferència que aquest home va fer per a anunciar d'una manera més divertida que dramàtica que només li quedaven uns mesos de vida.
.
Va ser un home valent i va saber transmetre el seu coratge a la seva dona, ara vídua.
.
A la foto el tenim durant la famosa conferència a Carnegie Mellon University.

dilluns, d’agost 04, 2008

BENEFACTORS

de Michael Frayn. Traducció Joan Sellent. Director Manel Dueso. Intérprets: Mercè Anglès, Anna Güell, Josep J. Julien i Albert Ribalta. Sala Muntaner.
.
Aquesta obra és la darrera de la meva programació del Grec d'aquest estiu, que ha estat del que més espectacles he vist fins ara.
.
Sinòpsi de Benefactors
David és un arquitecte londinenc que treballa en la reordenació d’un barri del sud de Londres. Es debat entre la restauració l’enderrocament i posterior reconstrucció de la zona. Alhora que ha de triar entre dues opcions contraposades a la feina, la seva vida personal també demana decisions importants. La seva dona, Jane, i els seus amics Sheila i Colin dubten si restaurar o enderrocar les seves vides. Michael Frayn és també autor de Pel davant i pel darrere. A Benefactors continua apropant- se àcidament a les relacions humanes, fent servir la comèdia per afrontar a la desconstrucció de les nostres vides.
.
Es una obra perfecte per al que ens agrada el teatre de text, el de veritat vaja. Benefactors és una obra intel.ligent i que està al dia de la realitat humana, més exactament, ciutadana perquè tal com es diu a la sinòpsi hi ha el conflicte que ara en diem del totxo, però amb l'element afegit que tot conflicte social sol anar acompanyat de conflictes personals o de parella perquè els conflictes socials tenen l'estranya qualitat d'arrossegar.
.
I si el text té un mèrit indiscutible, també el té la direcció, podríem dir que si és divertidíssima l'escena en la que l'arquitecte juga amb unes peces que representes gratacels, per altra banda té una càrrega emotiva i expressiva per part dels quatre actors a l'escena en què Sheila i l'arquitecte tornen d'un passeig.
.
Es tracta doncs d'una bona obra teatral, molt ben dirigida i magníficament interpretada. Un aplaudiment especial per a Anna Güell.