EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

diumenge, de novembre 12, 2017

El metge de Lampedusa


El metge de Lampedusa
a partir de les Llàgrimes de sal de Lidia Tilotta i Pietro Bartolo
adaptació Anna Maria Ricart.
Director: Miquel Gorriz
Intérpret: Xicu Masó

Teatre Lliure Montjuïc


Presentació:
Pietro Bartolo fa trenta anys que és metge a Lampedusa i un exemple de coratge, compromís i dignitat. I un samarità convençut de la Llei del Mar. Un dia, ja llicenciat, va decidir tornar a la seva illa al bell mig del Mediterrani per ajudar els seus i a tots els qui arriben del mar. Bartolo és el metge que els acull i cuida i també l’home que escolta les seves històries de misèria, persecució i por. El relat de la seva vida (recollit al llibre Llàgrimes de sal de la periodista Lidia Tilotta) és també la memòria de totes aquestes biografies de la desesperació. Xicu Masó s’ha fet seva la veu i la memòria del doctor Bartolo per fer-nos entendre la urgència de la catàstrofe amb un espectacle basat en fets tristament reals.




Moltes vegades, qui més qui menys, ha dit "això ho hauria de veure tothom",  doncs efectivament aquesta frase s'hi escau d'allò més per aquesta obra, que no és de teatre, que no és ficció, que és el que passa a una de les entrades a la Unió Europea.

Una vegada més ens convencem que la Unió Europea només funciona amb cert rigor amb les qüestions financeres, però que no vetlla pels drets humans. El que passa en aquesta petita illa europea, més a prop de Tunísia que d'Itàlia, de manera que entre Lampedusa i Sicília hi ha Malta, el que passa doncs en aquesta illa és que s'ha convertit en l'objectiu d'arribada dels que volen emigrar d'Àfrica per entrar a Europa. Aquest fet crea una materia sensible per la manca d'humanitat, és a dir, les mil hipocresies que ens volten. Per fer-nos cinc cèntims del que això representa, com deia al principi, això s'ha de veure perquè està molt ben explicat per les persones que hi han treballat i, també, per qui ens ho explica amb recursos teatrals: Xicu Masó. Diria que aquest actor fa el paper de la seva vida. Desitjo a Xicu Masó molt anys de salut i de vida i crec no equivocar-me que durant molts anys recordarà el treball memorable que aquests dies està fent al Teatre Lliure de Montjuïc. Si us plau, aneu'hi. Paga la pena.


dissabte, de novembre 04, 2017

La calavera de Connemara, Martin McDonagh




Teatre: La Villarroel

La calavera de Connemara
Autor: Martin McDonagh
Traducció i adaptació: Pau Gener sobre idea d'Iván Morales
Direcció: Iván Morales
Intérprets: 
Pol López és Mick Dowd
Marta Millà és Maryjonny
Oriol Pla és Mairtin Hanlon
Xavi Sáez és Thomas Hanlon


Sinopsi
Som a l'oest d'Irlanda, a Connemara, una comarca rural, verda i encara salvatge, a principis dels anys noranta.
El solitari i misteriós Mick Dowd sembla tenir una vida molt anodina, les seves activitats semblen limitar-se a beure poiteen i fer safareig cada nit amb la seva veïna addicta al bingo, l'anciana Maryjohnny, i a rebre la visita de tant en tant del Thomas, un policia local amb ínfules de convertir-se algun dia en un detectiu triomfador com el seu admirat Colombo. Tant de bo encara tingués al seu costat la seva difunta esposa, l'Oona, ella era l'amor de la seva vida i no passa dia que el Mick no la trobi a faltar.
Durant uns pocs dies, cada tardor, l'avorrida existència del Mick pren un caire una mica més sinistre: És l'encarregat de desenterrar els cadàvers que ja fa més de set anys que descansen al cementiri local. És una ocupació macabra, però algú l'ha de fer, per al bé del bon funcionament social. Cal fer espai per als morts nouvinguts.
Però aquest any no serà pas com els altres. Ha arribat el moment d'exhumar les restes de l'Oona. I els rumors que l'acusen d'haver estat el culpable voluntari de la seva mort tornen a aparèixer entre el veïnat, fins i tot en els que ell considerava els seus amics.
Per si això no fos prou, per primera vegada estarà obligat a treballar amb companyia, i tindrà el pitjor dels ajudants possibles, el jove Mairtin, el bala perduda del poble, que guarda més cops amagats dels que sembla.
Benvinguts a La calavera de Connemara, una comèdia negra d'amor i ossos.
Iván Morales

És un drama de primera, un bon argument, jo crec que té una bona traducció, si més no els diàlegs tenen vivor i, per descomptat molt ben interpretat. Com és ja habitual, Pol López és l'actor que destaca.

Com a bon drama té les seves pinzellades d'humor, però com es pot endevinar per la sinòpsi l'obra reflecteix un ambient dur amb una tensió de va del principi fins al final de l'obra. La interpretació té dues característiques que cal apuntar. L'entonació i el vocabulari emprat traspua molt bé que estem en un poble rural amb un nivell social i económic molt baix, miserable, aquest aspecte és especialment destacat amb el bala peerduda que interpreta magistralment Oriol Pla, que esdevé amb el magnífic actor secundari. A més a més l'obra té uns moments de actuació corporal en la que Oriol Pla esdevé una sàvia combinació de pallasso, en l'estil clàssic, i també un gran saltimbanqui. Pol López és qui carrega amb el drama i d'alguna manera Xavi Sáez i també la Marta Millà.

Una magnífica obra teatral de text, d'un treballat text, que recomano.

Aquí presentem un video que no té res a veure amb La calavera de Connemara, sinó que el seu interès és per una entrevista amb el Pol López

I am a Catalan