EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

divendres, de setembre 25, 2015

Bluff, de Joan Vigo



Direcció: Israell Solà
Intérprets: Xavi Francès, Aitor Galisteo Rocher, Júlia Truyol, Alba Florejachs, Esther López, Marc Rius, Ricard Farré
Companyia La Calòrica


SinòpsiSOPSI

Es diu Carles Nin Garcia, però la seva tendència a caure de cul a terra li va valer, des de ben petit, el sobrenom de Ninot. Quan avui arribi a casa i intenti explicar a l'Olga què li ha passat, ella li dirà que ja no l'estima.
La Rut s'acaba de quedar sense feina i ha decidit aprofitar l'oportunitat per trobar el seu lloc al món. Ha conegut l'Albert, un músic a qui li agrada parlar de coses alegres i que encara pensa que la sort és dels valents.
La Poni i la Conxa han passat una llarga temporada al cantó més fosc de la vida, però aquesta tarda han decidit que encara estan a temps d'intentar-ho.
I així van passant els dies, sense que s’esdevinguin catàstrofes ni es compleixin les il·lusions.
Mentrestant, Dave Hakenberg, un apicultor de Florida, ha entrat plorant en una comissaria per denunciar que els tres milions d'abelles de la seva granja han desaparegut sense deixar rastre.

Presentació del directorSENTACIÓ DEL DIRECTOR

“En vull més. Ho vull tot.”
Escollir t’obliga a triar. Triar és perdre una mica. L’home contemporani viu la tria com una petita pèrdua. Quan ens trobem davant d’un gran mostrador de gelats i hem d’escollir un sabor entre un munt de possibilitats, tan bon punt en tries un no pots evitar tenir la sensació d’haver perdut l’oportunitat de viure l’experiència més estimulant de la teva vida amb qualsevol dels altres sabors.
La societat viu abocada al Fear of Missing Out, i les xarxes socials no fan més que accentuar aquesta insatisfacció. Mostrar tan sols les coses bones i fer-ne una exhibició constant crea por de perdre’s alguna cosa: per què jo no haig de poder viure totes les experiències que oferta el gran catàleg del món? Vull no perdre’m la millor festa de Sant Joan. Vull viure el moment més romàntic que hagi filmat mai Hollywood. Vull viatjar a l’Índia per trobar-me a mi mateix. Vull viure a Nova York. Vull ser escriptor. Vull ser model. Vull ser lliure. Vull formar una família. I vull que em trobeu seriós, fresc, decadent, divertit, intel·ligent, espontani i misteriós. Vull viure un món de xocolata belga amb nous de macadàmia i també un món de sorbet de mandarina. Però a l’hora de la veritat, no pots ser un periodista que guanyi un Pullitzer i alhora el nou Kurt Cobain. I des d’aquesta realitat borrosa neix el cinquè espectacle de La Calòrica.
BLUF és un compendi d'històries entrecreuades sobre personatges que decideixen canviar de vida i sortir a buscar la felicitat. Persones que desitgen viure la vida d'un heroi de pel·lícula però que comencen a fer-se grans i s'adonen que la vida que ells havien somiat no és la que tenen.
El muntatge beu de referents diversos però sobretot és el món de la novel·la gràfica nord-americana contemporània, un gènere que des de la dècada dels setanta ha suposat una constant revolució en la forma d'explicar les històries, el que ens serveix per dibuixar l’univers de BLUF. Exemples com les novel·les gràfiques Black Hole de Charles Burns, Ice Haven de Daniel Clowes o Jimmy Corrigan de Chris Ware serveixen de referent per crear la complexitat narrativa i estilística del muntatge. Diferents estils per a diferents històries. Des del realisme intimista i màgic fins a la comèdia més negra i gamberra.
Un espectable concís, pop, gamberro, realista i explosiu com una onomatopeia. Un Bluf! Un Boing! Un Ouchh! Un Bam! Shhhhhht! Aaargh! Toc toc! Crash! Un muntatge on podem conèixer un munt de personatges –tots ells representats per cinc actors– en la frontera entre la realitat i l’extravagància. En Ninot, l’Albert, la Ruth, l’Olga, una abella que dirigeix una multinacional i unes moteres que atraquen bancs conviuen dins el cosmos de BLUF. Un munt de vinyetes plenes de l’humor de la violència, la insatisfacció, la ràbia i la humiliació contemporànies. Israel Solà