EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimarts, de maig 16, 2006

L'ESCRIPTURA XINESA, de David Martínez Robles


He descobert una senzilla col.lecció de llibres de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) amb el nom de VULLSABER. Els temes dels llibres són diversos i, per tant, qualsevol pot trobar un títol que li interessi si pretén entrar en un camp nou. En el meu cas he llegit L’escriptura xinesa, de David Martínez Robles, Editat per la UOC, Barcelona 2005, de 98 pàgines.

D’entrada he de dir que no és un llibre per a aprendre el xinès, entre altres coses perquè això no s’assoleix amb menys de cent pàgines, sinó del que es tracta és de fer-se una idea de com funciona aquest idioma oriental tan diferent al nostre i que, com diu l’autor, amb una càrrega ideològica molt potent.

Encara que per aquí des de qualsevol tribuna tothom s’omple la boca sobre la família el fet és que la família ha estat la base de l’organització social i administrativa d’una manera aclaparadorament superior que aquí fins el punt que el xinès distingeix entre germà gran, mitjà i petit, i germana gran, mitjana i petita; que si la tia és de banda materna o paterna, etc.

Un altre aspecte interressant és el masclisme o patriarcat que ja es manifesta en el caràcter per dir dona, que to i que els caràcters xinesos han evolucionat en els seus tres mil anys, aquest caràcter dibuixa una dona agenollada (passiva), mentre que l’home camina. Quan la dona es casa s’uneix en matrimoni, mentre que quan es casa l’home obté una dona.

Un aspecte ben interessant és que el xinesos no fan la distinció que es fa aquí de cor i cervell (sentiment i pensament) l’autor ens diu que El fet que els xinesos pensin amb el cor implica una manera diferent de percebre i entendre el món. També ens diu que No és pas casual el fet que, el budisme es confongués amb el taoisme xinès, del qual havia pres gran part de la seva terminologia.

Un altre aspecte suggerent i que lògicament simplifico fent una curta cita és No hi ha cap gènere literari més genuïnament xinès que la poesia, considerada per molts com una de les més singulars del món.

Finalment: l’autèntica Gran Muralla xinesa no va ser construïda amb pedres i terra piconada per defensar-se dels bàrbars de les estepes del nord; en realitat, la llengua i l’escriptura han estat una barrera molt més formidable per als invasors... els diferents invasors de la Xina van acabar sinitzant-se... més tard o més d’hora aquests bàrbars van adoptar el xinès com a llengua pròpia.

Actualitat sobre Xina