"KING KONG", de Peter Jackson

Títol original: KING KONG. Gènere: aventures/acció. Director: Peter Jackson. Guió: Peter Jackson, Fran Walsh, Philippa Boyens
Intérprets: Naomi Watts, Jack Black, Adrien Brody, Andy Serkis, Jamie Bell, Kyle Chandler, Lobo Chan

Naomi Watts interpreta a Ann Darrow, una actriu de vodevil que es queda sense feina durant la Gran Depressión a Nova York. La seva sort canvia quan coneix a Carl Denham, interpretat per Jack Black, un empresari, xerraire, aventurer i cineasta que lluita per obrir-se camí en el món de l'espectacle. Atrevit, exuberant i carismàtic, però que té el do innat per el món de l'espectacle i un desig insaciable de grandesa, que el durà en un principi a una peculiar illa a on han de rodar una pel.lícula d'aventures. Després d'un arriscat desembarcament es troben amb els indígenes i uns animals grandiosos i perillosos.

La cosa comença quan un simi grandiós de la illa s'enamora d'Anna Darrow. Tanmateix, el guionista de la pel.lícula que ha de fer l'equip està secretament enamorat també d'Ann, el qual l'alliberarà i tornaran a Nova York junt amb el simi, que Carl Deham em vol exhibir com una gran troballa exòtica. Tanmateix King Kong trenca les cadenes, troba novament a Ann.

Crec que aquesta pel.lícula l'hem de dividir en dos parts a tot al llarg de la pel.lícula. Una part és la més espectacular que és les diferents lluites que té l'equip de filmació a la illa contra els diferents animals. Aquestes escenes pot ser molt bé que durin prop d'una hora en conjunt. Una hora que se la podrien haver estalviat i que resulta avorridíssima.

Les escenes a Nova York tan al principi com al final estan molt aconseguides.

Com hom sap, King Kong és una recreació de La Bella i la Bèstia, que va donar peu a una de les millors pel.lícules de la història del cinema i de les més belles: La Belle et la Bête, de Jean Cocteau. I no solament de les millors, sinó de les més belles. De tota manera, en el film francès, la Béstia té premi al final.

En el cas americà no, ni aquest King Kong del 2005, ni en les versions anteriors.

La característica principal d'aquest King Kong respecte als anteriors, és que aquí, la noia no és un subjecte passiu que es dedica a cridar com un boja perquè està espantada del simi, sinó que per a calmar-lo, fent ús de les seves aptituds de corista, es posa a ballar davant d'ell. Així doncs, si al principi la noia havia de ser devorada, com havia fet en les ocasions anteriors, es queda perplex mirant-la. De la mateixa manera que els sers que estimem tenen quelcom d'intocable, com si l'amor no fos altra cosa que presència i renúncia.

Per això a les darreres escenes a Nova York són un llarg acomiadament, un acomiadament semblant el que fan els amants a les andanes esperant el tren que els separarà per sempre. Per això el director Peter Jackson dona la oportunitat a què King Kong tingui una estona de felicitat, que és quan la noia i King Kong juguen relliscant pel gel de Central Park. Evidentment la noia també estima a King Kong, a la seva manera clar, i per això ella també del joc i no participa en l'espectacle degradant del teatre en què l'havia sotmès el farsant de Carl Denham.

L'actriu australiana, nascuda a Anglaterra, Naomi Watts ha obtingut el premi com a millor actriu pel London Film Critics' Circle Awards pel seu paper en aquesta pel.lícula i acaba d'obtenir en el Santa Barbara International Film Festival el premi conegut com Montecito Award

No sé si recomenar una pel.lícula que per a gaudir d'uns minuts ens dura 180.