dijous, d’abril 06, 2006

Elisava i Sant Jordi







Segur que molts saben que a Barcelona hi ha una escola de disseny que es diu ELISAVA, però no saben perquè. Doncs m'he permès fer algunes averiguacions.

La Gran Enciclopèdia Catalana diu: Elisava (~ segle XII) Brodadora que signà l’anomenat Estendard de Sant Ot (Museu d’Art de Catalunya) Amb el símbol que hi ha una entrada relativa a l’Estendard de Sant Ot.

L'Estendard de Sant Ot és una petita peça brodada amb un de cadeneta damunt tela de lli amb fil de seda de colors diversos, entre els quals dominen el groc i el vermell. L’estendard és rectanguar i té tres peces penjants en la part inferior. A la part superior hi ha la figura de Crist en majestat, assegut i sostenint el llibre de la saviesa i altres detalls. A cadascuna de les tres llenques que pengen a la part inferior hi ha una figura femenina. Al costat esquerra, a mitja altura de l’estendard, podem llegir ELISAVA ME FCIT, és a dir, Elisava em va fer, signatura de la persona que el brodà.

Aquesta peça, està actualment al primer pis del Museu Tèxtil i d’Indumentària, carrer de Montcada. És dels segles XI-XII i fa 105 cm de llarg per 69 cm. d’ample. Fou trobada el 1918 a l’interior d’una caixa-reliquiari de fusta amagada en un dels nínxols de l’altar de Sant Ot, a la catedral de la Seu d’Urgell.

Sant Ot fou bisbe de la Seu des del 1095 fins el 1122, que morí, i onze anys després fou instituïda la seva festa i n’és el patró de la Seu d’Urgell. Frederic-Pau Verrié opina que possiblement es tracta d’un estendard guerrer.

És una de les peces més singulars i més importants de l’art tèxtil romànic: per la seva estructuració iconogràfica, seguint el model que apareix a les pintures sobre taula (frontals) i les pintures al fresc dels absis. Eduard Junyent opina que els tres personatges no són evangelistes, sinó tres religioses com Elisava, que brodà el tapís, la qual se suposa que també ho era.

En època romànica els brodats eren molt rars. Generalment eren de fil de seda o de llana de colors, bé que sovint apareixen barrejats amb fil d’or, sobretot en els exemplars que daten de després que els croats l’importaren de Xipre. A més l’estendard de Sant Ot, hi ha a Catalunya, com a peces importants, un frontal, procedent també de la Seu d’Urgell i actaulment al Victoria and Albert Museum, Londres, i, sobretot, el tapís de la Creació, de la catedral de Girona. Tots tres són anteriors al 1200. Josep Gudiol opina que la coincidència tècnica d’aquestes tres peces és una bona mostra que la tècnica del brodat era força coneguda i practicada amb força freqüència a Catalunya.

Fins aquí sabem que el nom d’Elisava a Catalunya apareix només a l’Estendard de Sant Ot (les dues primeres fotografies) Tanmateix, aquí no acaba tot. S’acosta el Dia de Sant Jordi i sabem –d’acord amb la llegenda- que va matar el drac per a alliberar una princesa sense nom. Sant Jordi és festejat a Aragó, Anglaterral, Rússia (amb moltes icones que el representen), Geòrgia, Lituània, Palestina, Alemanya, Grècia, Estambul, Bavària, Txèquia, Eslovàquia, Polònia, Portugal, Lituània, Hongria, Gènova, Venècia. Patró dels soldats, pagesos, carnissers i cavalls, els qui pateixen la lepra i la sífilis.

Com a dada curiosa Portugal festejava Sant Jaume, com Castella, però en les lluites que va fer –com també les va fer Catalunya- per a independitzar-se va adoptar com a sant patró San Jordi, que encara preval, per si de cas.

No deixe de xocar que Sant Jordi s'hagi pres tanta feina per una princesa que pel que sembla no té nom. Clar que té les seves dues excepcions: en la tradició anglesa es diu Cleolinda, però val a dir que a la pràctica aquest nom sembla oblidat, tant com en les llegendes, com en la realitat. Així, per exemple, a la Wikipedia anglesa, ens parla de Sant Jordi, es fa un link amb princesa, que serveix per referir-se a princeses, Letizia i Leonor incloses, però no dius res de Cleolinda.

La segona excepció la trobem a Ucraïna. Com ho podem veure en l’explicació que es dona a d'aquesta icona (tercera fotografia) que hi ha a Sala 3 del Museu Ucrainés de Belles Arts de l’Estat d’Ucraïna. Aquí és a on volia arribar, com podeu llegir en català és alliberada per Sant Jordi.

En el Diccionari d'Època de Noms Russos trobem Elisava, Elisavefa i Elisaveta, però mentre que explica que el segon i tercer són la russianització d'Elisabet, esposa de Zacaries, no ho diu d'Elisava. Això vol dir que el nom Elisava a Rússia existeix o ha existit sense tenir res a veure amb Elisabet.

He trobat una Elisava a Macedònia. És una història trista, però pel tema que ara m'ocupa resulta interessant veure que aquest nom s'usava no fa gaire, per la qual cosa puc pensar que a Macedònia encara hi ha dones que es diuen Elisava. Trista perquè fa referència al genocidi que l'exèrcit grec va fer a Macedònia el 1912-1913 i es tracta d'un treball en el que hi ha diferents testimonis que expliquen el que van viure i un d'aquests testimonis es deia Elisava, que trobareu traduït al català.
Finalment cal fer esment que la Filosofia Cabalística fa una anàlisi de tots els noms coneguts entre els quals hi ha també Elisava, com podem veure.

7 comentaris:

Arare_ ha dit...

Abert, has fet un veritable treball d'investigació que a més a més és preciós! Et felicito efusivament! Moltes gràcies per fer-me partícep d'aquesta troballa. Un petó mooooolt gran!

Sava ha dit...

Bon dia papa!

Mai no he fet cap comentar-hi en el teu bloc, tot i que el vaig seguint (a tu i als teus comentaristes). Avui crec oportú, donar-te les gràcies per aquesta estudiada i profunda recerca que has fet al voltant del meu nom, i que has publicat al dia que faig 28 anys.

Amb discreció em presento en aquesta comunitat blogaire, com a filla de l'Herald de l'Eixample. Que malgrat intentar atrapar l'esperit de son pare amb aquesta nova eina, s'ha quedat en un intent, que potser algun dia reprendré... Aquí queda dit això... Jo em despedeixo com a Sava.... que no deixa de ser el diminutiu de Elisava "a la catalana"... com Eli ho és "a la castellana", tot i que és pel que em dono a conèixer!

Que tingueu un bon dia tots plegats i continueu compartint tota la cultura que es destil.la dels vostres posts!

Un darrer comentari... "Avasile" és al revés de "Elisava"... per si algun intrús s'ho preguntés ;-)

Joana ha dit...

Sembla un treball de fi de carrera més que un post!.
Felicitats Albert, ho has explicat de manera que tot.hom ho enten.
Ets un tou?, doncs les dones agraïm trobar algú amb sensibilitat, és el que crec que tens.
Un petó.

Son55m2 ha dit...

Mare meva Albert! Què preciós!

És a dir: preciós perquè has explicat tan bé, com si fós una història per a nens (clar, entretingut...). Jo no havia sentit aquest nom i realment és preciós tant el nom com la història.

Doblement preciós l'homenatge que li fas a la teva filla... Per cert... Felicitats Elisava!!!

Per molts anys a tots dos!!!

Petonets de desig amb espelmes

júlia ha dit...

Interessantíssim, tot plegat. Un treball molt bonic i molt ben explicat. Benvinguda, filla de l'Herald, Heraldeta, doncs, que tens un nom tan bonic i ben triat. Jo, fa molts anys, quan no sabia que era un nom em pensava que era un anagrama i tot, he, he. Com ESADE, per exemple.

Berta ha dit...

Herald, quin currele, fill
et puc "pillar" pal' meu treball d'investigació??
Petons

Anònim ha dit...

sencillament perfecte... m'ho miraré i rellegiré amb més calma, però m'agrada molt, felicitats Albert!

M.Àngels