EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dilluns, de febrer 19, 2007

"El Jardí abandonat", de Santiago Rusiñol

í







Encara que parlem molt de Santiago Rusiñol amb el seu senyor Esteve no el tenim com un gran autor teatral, però crec que precisament amb aquestes dues obres evidencia que va ser un bon coneixedor del temps que va viure.

El Jardí abandonat és un text molt especial perquè és una obra de teatre que podríem dir que no té argument perquè si un argument li hem de posar és el rebuig d'una dona a la declaració que li fan diversos homes, però que ella opta per no abandonar la llar de la seva nissaga, podríem dir la casa pairal.

Evidentment es tracta d'un argument totalment inversemblant i contra-natura, però tot i que no l'hem de jutjar per aquesta banda, resulta difícil d'encaixar.

El salva la poesia del text, segons el programa de mà es tracta d'un duel entre poesia i prosa. No sé si es pot interpretar així, el que és indubtable és sort que hi tenim a Teresa Cunillé (Marquesa), Nausicaa Bonnín (Aurora), Ivan Morales (L'artista, Ernest i Lluís) i Carla Mercader (Veu de fada), sota la direcció de Franesc Nel.lo.

Tot i amb això, admetent, com he dit, que Rusiñol va sr un bon coneixedor del temps que va viure, la interpretació que en fa de la periclitada aristocràcia és més aviat exagerada, no està de més assenylar que les germanes de Txehov frissen per a què algú les tregui del seu ensopiment, mentre que aquí, no solament la nostra Aurora sembla que s'hi troba bé, sinó molt més absurd, la seva àvia li demana que la segueixi... a la tomba.

6 comentaris:

Júlia ha dit...

Hola, Herald,
Jo sí que valoro el Rusiñol autor teatral, fins i tot en les 'aparentment' intranscendents obres més humorístiques com pot ser 'Gente bien', per exemple. Rusiñol és, encara, un personatge poc conegut, polièdric i divers. L'obra que menciones és, de fet, simbòlica, crec que no s'ha de prendre com a realista, com és el cas del teatre de Txekhov. M'allargaria massa, només volia comentar això, bon dia Herald.

Albert de la Hoz ha dit...

Bon dia júlia,
Tens raó amb el que dius i a dir que aquesta obra és simbòlica, de fet, ho havia escrit a l'esborrany, però després, un remolí se'n va endur el mot.
Segur que a tu t'agradaria, encara que només fos per la Teresa Cunillé.

Arare ha dit...

Ostres,ostres,ostres, en N·lo!!! aquest, junt amb la malograda Carlota Soldevila havia estat profe meu a l'Institut del Teatre (deu ser vellet... o estic equivocada i no és el mateix Nel·lo)

Com diu la Júlia, Santiago Rusiñol és un "tot terreny" de les arts del seu temps!

Albert de la Hoz ha dit...

arare,
Crec que sí, crec que deus parlar de son pare. Vaja, suposicions...

Anònim ha dit...

fills de puta

Anònim ha dit...

angulo burru