EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

diumenge, de març 12, 2006

"Panorama des del pont", d'Arthur Miller




Ahir vaig veure aquest obra a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya PANORAMA DES DEL PONT, d'Arthur Miller. Dirigida per Rafel Duran i traduïda per Joan Sellent. Intérprets: Andreu Benito (Alfieri), Toni Sevilla (Eddie Carbone), Carlota Olcina (Catherine), Pepa López (Beatrice), Òscar Rabadan (Marco), Albert Ausellé (Rodolpho), Domènec de Guzman (Mike), Àlvar Triay (Louis), Pep Muñoz (Berelli) i Marc Homs (immgrant).

Fa poc que Arthur Miller va rebre el Premi Príncipe de Asturias 2002, que va acceptar amb un interessant discurs. Aquest gran autor va morir el dia 10 de febrer de l'any passat.

Com durant uns pocs anys va estar casat amb l'actriu Marylin Monroe, que si veieu la meva entrada del dia 5 d'agost veureu que n'era un admirador, considero d'allò més adient posar aquí una foto de la parella de quan es va estrenar a Anglaterra precisament aquesta obra (A view from de bridge)

Just avui llegeixo al diari que aquí hi ha unes perruqueries portades per xinesos que són prostíbuls clandestins. O sigui, que la immigració era un problema -quan Miller va escriure (1955) aquest obra basada en l'ambient dels italians a Brooklyn- i ho és molt ara i aquí.

Eddie Carbone és un camalic del port de Nova York enamorat de la neboda de la seva dona. Un enamorament que no vol reconéixer, la qual cosa el converteix en un heroi negatiu, que no està disposat a renunciar de cap manera malgrat els savis consells de l'advocat Alfieri, quan un recent immigrant s'estableix a casa d'ell i la neboda Catherine i Marco s'enamoren, s'estimen, Eddie no ho pot suportar i esclata la tragèdia.

I en mig de tot això la dona d'Eddie, la Beatrice magníficament interpretada per Pepa López, que fa un treball de gran sensibilitat perquè ha de demostrar que malgra tot està al costat del seu marit, que és, al capdavall, un perdedor. Un home, masclista per descomptat, que no li és permès mostrar els seus sentiments i per això només té una manera d'exterioritzar-los: la violència física.

Alfieri és no solament l'advocat d'Eddie hi fa també el paper de narrador de la història, una mena de veu en off, però s'adressa al públic també podríem dir que fa ell sol de cor.

Val a dir que encara que destaqui a Pepa López, filla d'un afamat xocolater, tots els altres hi fan un gran treball, del que també caldria destacar a Toni Sevilla

No us la perdeu!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Coincideixo, em va agradar molt aquesta obra i la versió que n'han fet enguany, ja vaig escriure alguna cosa al blog. El Toni Sevilla era un actor a qui crec que encara no havien donat una bona oportunitat, em va sorprendre molt, els altres ja els havia vist treballar molt bé en altres ocasions.

Anònim ha dit...

Jo també l'he vista! Coincideixo amb reconèixer al gran actor Toni Sevilla, el Paco del Cor de la ciutat... Em va agradar l'obra, tot i que l'actor que fa de Marco em va semblar un pel esperpèntic i poc creíble! Jo també la recomano.

Montse ha dit...

La immigració és un problema, realment. Jo crec en l'acolliment i Catalunya sempre ha estat terra d'acollida, però arriba un moment que o hi ha un control (no sé quin) o se'ns menjaran vius... ai, això no és políticament correcte de dir, però és que... Apart d'això de les perruqueries que tapen prostíbuls, no heu vist la quantitat de "Tot a cent's" que ara ja no es diuen així que hi ha, regentats per xinesos? A Blanes n'hi ha quatre o cinc! I el que venen és d'una qualitat més que dubtosa, no ho acabo d'entendre, jo, tot això, quan per una altra banda es parla del comerç just i tota la pesca, però potser és que jo encara sóc una ingènua!

A veure si puc anar a veure aquesta obra, però ho dubto, perquè se m'acumula la feina i no dono l'abast. Demà aniré a veure Crash, en tot cas la comentaré al meu blog.

Petonets i feliç setmana!