EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

divendres, de maig 23, 2008

THE HOUSE OF MONDAVI, The rise and fall of an American wine dynasty



de Julia Flynn Siller. Gothamm Books. New York June 2007. 449 pàgines. L'adagi castellà poco dinero, poco jaleo es confirma a cada pas que un dona per la vida.
.
D'una manera indirecte, no com treballador, sinó com client, és a dir, des de fora vaig viure el lamentable ensorrament de l'única casa de transports que ha existit a Espanya amb centenars de camions propis: Mateu & Mateu. L'escriptor viatger Josep Pla havia comentat la universalitat d'aques transportista perquè era normal trobar per les carreteres d'Europa un camió en la que la vela hi digués Mateu & Mateu. Doncs els germans Mateu van barallar-se a cops de puny davant del personal... Incidentalment diguem que ahir va sortir de la presó el fill d'un Mateu.
.
Fa pocs anys vaig llegir també un llibre sobre la família italiana Gucci en la que enlloc d'acabar a hòsties va haver un assassinat...
.
La història exposada en aquest llibre és interessantíssima perquè comença amb els orígens. Els recents casats Cesare Mondavi i Rosa Grassi deixen Sassoferrato per Virginia, Minesota, on obren un hostal, com porten d'Itàlia la tradició del vi, serveixen vi en els àpats car la majoria dels clients són també italians. Més endavant Cesare descobreix la vall de Napa, a California, a on hi ha vinyes i el matrimoni s'hi estableix.
.
Els Mondavi van pujant i pels 50 la revista LIFE en fa esment com el millor vi blanc de California i també a poc a poc es va posant de manifest la diferència entre germans. Robert és l'emprenedor amb tot el que implica, com poc considerat amb els altres, va a la seva. Robert és invitat a una dina a la Casa Blanca i els altres no. El pare ja és mort i el negoci esdevé en un matriarcat de Rosa Mondavi i per protegir a Peter encén les ires de Robert. I tenim els germans Mondavi fent el mateix que els Mateu: a cops de puny.
.
El resultat de tot plegat és que la mamma fot fora el germà gran i Robert porta la seva família als tribunals i guanya, mentre que crea el seu propi negoci de vins. Robert és ambició en tots els àmbits: diners, prestigi social, vi de màxima qualitat, dones. I com totes les persones així, no sap delegar encara que els seus fills es fan grans.
.
Evidentment els vins de Robert Mondavi és servit, junt amb els millors francesos, als millors restaurant de Nova York i alguns de França. S'associa amb el Baró Philippe de Rotschild per fer un vi a la vall de Napa en condicions de 50% cada part: Opus One.
.
També cal dir a favor de Robert Mondavi que pagava els seus treballadors un 10% més que els altres i els pagesos un 100% més que els altres.
.
El senyor Miguel Torres, junt amb altres, va crear una organització internacional en la que formaven unes poques de les grans famílies del ram, Primum Familiae Vini, i per descomptat el nostre personatge també hi formà part perquè això de fer-se amb l'aristocràcia del Vell Món tenia el seu encant. La darrera trobada va ser a Catalunya.
.
El cas és que Robert Mondavi no va saber delegar en el seus fills i quan ho va voler fer ja era tard. Sense voler va caure en el mateix error afavorint e germà petit malgrat que no d'una manera tant dura i directe com sa mare. Quan ja era vell el germà petit li va dir al gran que el pare et vol veure i va anar-hi, després de parlar els dos una mica el pare li va dir T'estimo fill meu i el fill que també, però les distàncies eren marcades.
.
Robert Mondavi com hem dit era ambiciós i importava vi de Xile i del Llenguadoc, però no va saber gestionar-ho i com era perfeccionista volia tenir vins de gamma baixa, però també volia fer el millor vi del món o, com a mínim, de California.
.
Per raons financeres una part del capital va sortir a borsa i encara que durant un temps anava bé al final va ser un desastre i el negoci es va vendre.
.
El 2004 la República Francesa va atorgar a Robert Mondavi la Legion d'Honneur i no deixe de ser casual que mentre llegia el llibre ha mort: el divendres passat, tenia 94 anys.
.
Llibre interessant per fer una àmplia exposició dels vins californians, com funciona la indústria del vi, la importància de l'enologia i -com sempre- el factor humà i el factor financer, que és el menys humà de tots.

2 comentaris: