EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dissabte, de juliol 09, 2011

Realisme(s). L’empremta de Courbet



A qui es prengui la molèstia de visitar aquest blog li recomano molt vívament que escolti el qye ens diu Mª Teresa Ocaña i Gomà, Directora del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) perquè per un estudiant d'art, que no erudit, no pot entendre que l'exposició es digui "realismes" quan de moviment realista a la pintura només se'n reconeix un, que va anar del 1840 fins el 1870-1880. I per descomptat el que costa més d'entendre doncs és la presència d'Antoni Tàpies.

Estic d'acord, car és de manual, amb el que diu la directora del museu, que el realisme va ser un moviment, que no un estil, del segle XIX. El realisme va ser precedit pel romanticisme que va significar en la història de l'art l'aparició de la figura de l'artista ja com l'entenem ara i que el realisme ho va accentuar i es podria dir que la seva culminació en aquest accent la principal i, possiblement, encara indiscutible figura és Salvador Dalí. Evidentment aquest aspecte de la figura de l'artista no és l'únic del realisme, encara que hi està relacionat perquè a partir del romanticisme la figura de l'artista té una faceta social, però també artística perquè en qualsevol cas el més important serà, cada vegada més, la mirada de l'artista.

Així el pintor realista té una preocupació màxima: plasmar en el llenç la realitat tal com el l'ha vista perquè, no hem d'oblidar, que l'obra es fa sempre després, a l'estudi. La plasmació de la realitat en el moment real vindrà en la pintura a l'exterior, à plain air, és a dir, l'impressionisme.

Com l'objectiu del pintor era l'art d'allò real, els artistes realistes tenien, com havia de ser en plena Revolució Indusdtrial, una vocació científica per una banda, i com també toca al voltant del 1848, una vocació revolucionària, provocadora.

Fetes aquestes dues observacions és força interessant el plantejament del MNAC i cal aplaudir, en primer lloc, l'estada per uns dies a Barcelona d'unes quantes peces importants de Gustave Courbet, el pintor realista més important de la història de l'art, però també cal aplaudir que se l'hagi relacionat amb el pintor realista més important a nivell peninsular, Martí Alsina, que va conéixer a Courbet. També altres pintors realistes catalans i, com justifica la directora una mostra "realilsta" que va de Murillo a Tàpies.


www.btvnoticies.cat

Cap comentari: