EL DESGUACES DE LAS MUSAS, d'Eusebio Calonge

Teatre Romea

Autor: Eusebio Calonge

Direcció: Paco de La Zaranda
Amb: Gabino Diego, Inma Barrionuevo, Mª Ángeles Pérez-Muñoz, Francisco Sánchez, Gaspar Campuzano, Enrique Bustos 
Il·luminació: Peggy Bruzual
Vestuari: Encarnación Sancho
Fotografia i cartell: Víctor Iglesias
Producció Artística: Eduardo Martínez

Sinòpsi

El crostós cortinatge de lluentons desprèn tuf de suor i desinfectant. Les notes musicals s'escampen per la penombra mal ventilada abans de diluir-se en el fons dels gots. Sota els focus que difonen blau de nit, el delmat cor de cupletistes assaja una rudimentària coreografia. Mandra de barnussos, xandalls i mitges apedaçades, ornats amb boes desplomades, brillants quincalles i acoblaments de micròfon. Carns endurides que enterren tants desigs, mirades nues que saben de tants crepuscles. La ganyota de la mort oculta rere el maquillatge barat. Al mirall del camerino, envoltat per bombetes foses, quedà escrita amb pintallavis la veritable
història, on el gènere frívol es converteix en tràgic.

Allí es refugien aquestes restes de coristes, vedets esgotades i ruïnes d'imitador, agonia i furor d'una cultura, a l'hora de tancar, quan la nostàlgia balla en la penombra, el moment de col·locar les cadires damunt les taules.

Inspirada en la desapareguda Bodega Bohèmia de Barcelona, aquesta és l'al·legoria d'una cultura apuntalada, que espera l'ensorrament, situada en un cau lúgubre infestat per les rates que treuen el cap als nostres treballs, on un nucli d'artistes aïllats i a contracorrent resisteix, esgotats, entre la resignació i la rancúnia, sense cap heroisme, més aviat a la mercè d'una època que renuncia al fet poètic.

La meva valoració

Com passa a la majoria de les obres que ens volen fer riure hi ha una irregularitat perquè fer riure és molt més difícil que fer plorar. L'obra no m'ha entusiasmat gaire, però no treu que tingui puntes de bon humor i suposo que ho hem de donar per bo. El tema és fàcil d'explicar per aquells que tenen certa edat i que, en el seu moment, vam tenir la sort de conéixer la BODEGA BOHEMIA, que era l'antre on cantaven o ballaven aquells que havien fracassat amb la seva afició. En realitat no estem parlant de velles glòries, no, eren persones que no havien trepitjat mai un escenari de veritat, però es creien que ho feien prou bé.

En aquest sentit és prou explícit aquest film alemany fet s la BODEGA BOHEMIA, al carrer de Lancaster:

FUN HOME: Música Jeannine Tesori Llibre i lletres: Lisa Kron

Teatre Condal

Música Jeanine Tesori
Llibret i lletres Lisa Kron
Basat en la novel·la gràfica Alison Bechdel
Direcció Daniel Anglès

Repartiment
Mariona Castillo – Alison Bechdel
Daniel Anglès – Bruce BechdelPilar Capellades – Helen Bechdel
Clara Solé – Alison joveJúlia Jové – Joan
Marc Andurell – Roy /Mark/ Pete/ Bobby Jeremy
Lara Kate Albertos / Noa Flores / Mariona Lleonart – Alison nenaFerran Alegre/ Aleix Colomer/ Daniel Pérez – Christian Bechdel Miquel Camps / Jan Galivan/ Stel·la Tarradellas – John Bechdel

Coreografia Óscar Reyes
Direcció musical Miquel Tejada
Productor Javier Pérez- Tenessa

Adaptació en català Daniel Anglès i Marc Gómez
Escenografia i vestuari Raquel Ibort, Marc Salicru, Marc Udina Cap tècnic teatre: Jordi Ballbé

Sinòpsi

Quan el seu pare mor inesperadament, la novel·lista gràfica Alison se submergeix profundament en el seu passat per explicar la història de l’home volàtil, brillant i únic el temperament del qual i secrets van definir la seva família i la seva vida. Movent-se entre el passat i el present, Alison reviu la seva infància única jugant en l’empresa familiar, la funerària Bechdel, la seva creixent comprensió de la seva pròpia sexualitat i les preguntes imminents i sense resposta sobre els desitjos ocults del seu pare.
Fun Home és un musical refrescantment honest i totalment original sobre veure als teus pares a través d’ulls adults.

La meva valoració

No em considero un aficionat als musicals i, tanmateix, goso dir que FUN HOME és un dels millors musicals que s'han fet a Barcelona i, per descomptat, el millor que s'ha representat en llengua catalana.

Aquesta obra manté des del principi fins al final una curiosa i molt ben treballada la dualitat d'una gran duresa, perquè és més una tragèdia que cap altra cosa, però al mateix temps té el registre d'una gran tendresa. Si un vol trobar una certa explicació del perquè de tot plegat pot valdre la pena llegir a la Wikipedia la biografia de l'autora del llibret i les lletres: Lisa Kron.

El video que segueix està fet abans de l'estrena, però és emocionant i tendre

La jaula de las locas, de Jerry Herman, libreto Harvey Fierstein

Teatre Tívoli

Transcripció del programa

¡LA VIDA EMPIEZA HOY!

La apacible vida de pareja de Albin y Georges, propietarios del club nocturno “La Cage aux Folles” de Saint Tropez, se ve totalmente alterada por una noticia inesperada. Jean Michel, el hijo de Georges, se va a casar con la hija de un diputado ultraconservador, acérrimo defensor de los valores más tradicionales en la vida familiar. El encuentro explosivo entre dos familias tan distintas desata una divertidísima comedia llena de amor y de situaciones delirantes.Inspirada en la popular obra de Jean Poiret, el musical es fruto del talento de Jerry Herman y Harvey Fierstein. Con nueve premios Tony y tres Drama Desk Award, “La Jaula de las Locas” se ha representado ininterrumpidamente por todo el mundo desde su estreno. Esta temporada, llega al Teatro Tívoli en una espectacular versión dirigida por Àngel Llàcer y Manu Guix.“La Jaula de las Locas” es un gran canto a la libertad individual y colectiva. Una atrevida puesta en escena, sorprendentes coreografías, exuberante diseño de vestuario y una temática universal, lo convierten en uno de los musicales más aclamados de la historia. Cada función transforma “La Jaula” en una fiesta, una celebración de la “joie de vivre`` que se sabe cómo empieza, ¡pero nunca como acaba!

La meva valoració

Hem de partir de la base que un sap què va a veure i que no trobarà res que li recordi un Shakespeare o un Molière o Goldoni o Beckett, així que un va al teatre, però en realitat va al cabaret, però no és cabaret perquè ja no existeix, però això funciona com un cabaret, però com si fos teatre. El cabaret no té un argument perquè és un espectacle pur i el que hem vist al Tívoli té un argument, hi ha una història, que té la la seva porció dramàtica, però el públic va a passar una bona estona i, per tant, ha d'acabar bé. Té els seu ingredient de crítica social, però que com és exagerada, no ens l'hem de prendre seriosament. Sigui com sigui, és un bon espectacle i tots els que surten a l'escenari ho fan molt bé. És un bon gtreball d'equip. 

Ute Lemper, canta a BARTS

Ute Lemper

canta només avui a

Sala BARTS


La gran dama de la canción berlinesa vuelve a Barcelona con un espectáculo dedicado al tango. Conocida por sus interpretaciones de Kurt Weill y del repertorio de la Alemania de entreguerras, ahora Ute Lemper nos presentará un recorrido por las piezas del famoso compositor argentino Astor Piazzolla. Si en otros momentos se ha puesto en la piel de Marlene Dietrich o de Édith Piaf, si ha dado voz a los poemas de Charles Bukowski y Pablo Neruda y se ha unido a Roger Waters en The Wall Live in Berlin, ahora el artista de Munster nos hará viajar al Buenos Aires de los años 50 y 60 de mano del gran renovador del género. Last tango in Berlin es una excelente oportunidad de disfrutar de nuevo en Barcelona de esta fabulosa intérprete y de su prodigioso dominio del escenario. 

BARTS

Durant molts anys sabia que Ute Lemper era un gran nom d'una cantant alemanya perquè, de fet, ha estat un mite. A Barcelona ella ja ha estat altres vegades i aquesta vegada l'he anat a veure i, encara que ja no és un mite, m'ha agradat molt. Com tots els cantants sap què vol el seu públic, és inevitable, però amb la seva veu fa el que vol i has permet el luxe de cantar amb scat com les millors cantants de jazz o de fer una veritable transformació amb cançons que les reconeixem ràpidament quan les canta Edith Piaf o Jacques Brel. 

Carmina Burana, de Carl Orff

La Fura dels Baus

Teatre Tívoli

Carmina Burana

Fantàstic! Un gran espectacle

COPPELIA, de Léo Delibes

Gran Teatre del Liceu

Fitxa artística

COREOGRAFIA

Enrique Martínez (✝ 1998)

MÚSICA

Léo Delibes

LLIBRET

Charles Nuitter, basat en el conte Der Sandmann (L’home de sorra), d'E.T.A. Hoffmann

ADAPTACIÓ MUSICAL

John Arthur Lanchbery

ESCENOGRAFIA I VESTUARI

José Varona

IL·LUMINACIÓ

Paulo César Medeiros

PRODUCCIÓ

Theatro Municipal de Rio (Brasil)

ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

DIRECTOR MUSICAL

Martín García

Coppélia és una nina autòmat de Coppelius amb la qual vol robar l’ànima de Franz. Però Swanilda, promesa de Franz, fent-se passar per Coppélia, el salva. Història divertida i profunda, qüestiona la moral científica que desafia la fe i vol crear vida amb la raó; alhora ens fa qüestionar els qui estimem.

L’obra, composta per Léo Delibes i basada en els contes fantàstics d’E. T. A. Hoffmann, té un marcat caire realista, tant en els personatges com en l’ús de danses tradicionals.

En aquesta producció, Julio Bocca dirigeix el ballet del Sodre de l’Uruguai en una versió d’un fort caràcter teatral. La proposta juga amb els colors del vestuari per reforçar amb gran força i elegància la dramatúrgia en els ballarins.

Feia temps que no disfrutava tant d'un espectacle. No vaig gaire al Liceu, però la darrera vegada que em vaig emocionar va ser amb un ballet de Maurice Béjart quan encara vivia i, per tant, va estar ell també al Liceu. En el cas d'avui, tot i que el relat ha estat una mica diferent, el que compte és la dansa i cal reconéixer que Julio Bocca ha fet un gran equip de ball i que el vestuari és una meravella, no cal dir que els primer ballarins són excelsos.