EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Seca Espai Brossa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Seca Espai Brossa. Mostrar tots els missatges

diumenge, de novembre 19, 2017

Perra de nadie, de Marta Carrasco




Creació Marta Carrasco
Intèrpret Marta Carrasco
Direcció Marta Carrasco, Pep Cors, Antoni Vilicic
Escenografia Marta Carrasco
Vigilants de la nit Dominique Falda
Vestuari Pau Fernández y Cía. Marta Carrasco


Teatre: La Seca Espai Brossa

SINOPSI
Vint anys fa, que els alquimistes habiten el món singular. Aquí i ara Lili està sola, com ho estava fa vint anys, en altres llocs, Violeta (Aiguardent) i Claudel (Blanc d’ombra). Lili és una ‘perra’, perquè ‘perra’ s’és, no s’aprèn. I és ‘Perra de Nadie’.Tan sols qui és ningú i de ningú, pot arribar fins al fons de la seva intimitat, on juguen a la gallineta cega, ballen i criden totes les intimitats. La teva i la seva també. Potser us resulti estrany que avui, aquí i ara, precisament vosaltres, us convertíssiu en còmplices d'una ‘Perra de Nadie’. Potser algú adverteixi, amb raó, que la gossa és un dels primers animals domèstics, que era molt útil per caçar i que avui en dia no existeixen gosses de ningú. Perquè una gossa, si és de ningú, no serveix per a res o, millor dit, per a ningú. Doncs sí que existeixen, i és més, poden ser imprescindibles en les seves inutilitats... si s'atreveixen a descobrir-les. Allà, en el més profund de cada un de vosaltres, habiten Lili i els seus vigilants de la nit. ‘Perra de Nadie’, dins de vosaltres està el món que tenen cura on brollen les seves  entranyables immensitats. Si vosaltres voleu, és clar. Si vosaltres voleu.

La meva valoració

Com es desprèn dels crèdits ésd un espectacle d'allò més personal que un es pot imaginar perquè l Marta Carrasco ho fa tot perquè interpreta la seva pròpia creació, l'escenografia és seva i hi ha el Pep Cors i l'Antoni Vilicic que li han dirigit parcialment.

Bàsicament l'obra és un gran treball de gesticulació, però així com els ballarins són inexpressius Marta Carrasco és tot el contrari, però ho fa d'una manera tant original que no es pot explicar perquè és un cas únic. Ningú no fa el que ella fa, per tant, el que toca és veure-la i si algú em fa cas em donafrà les gràcies perquè és una meravella.



dijous, de maig 18, 2017

Diumenge, de Joan Brossa



Diumenge

Teatre: La Seca, Espai Joan Brossa.

Autor: Joan Brossa

Dramatúrgia i direcció : Hermann Bonnín
Intérprets: Àngels Bassas, Àlex Casanovas i Abel Folk

Sinòpsi
Tres personatges, el Marit, la Muller i l'Amic protagonitzen la petita història d'un matrimoni de la burgesia enriquida que estiueja a la Costa Brava. “Diumenge” és una comèdia amb referents surrealistes com per exemple els de Magritte, quan desplega en la seva obra telons de vellut, ombres i paraules inflamades en les que hi plana l’atmosfera de la Barcelona dels “60”. Els cinemes de barri, la ràdio, les primeres televisions en blanc i negre i els noticiaris, els No-Dos, en els que la presència del Caudillo Franco era una constant inaugurant pantans, desfilant sota pal·li en les processons del Corpus seguit dels cardenals i bisbes del moment i d’algunes unitats de la cavalleria “mora” de la falange.

La meva valoració
Quan va al teatre La Seca i sap, que l'autor és Joan Brossa, un dels pocs genis catalans, ha d'estar preparat per tot. Sap que no serà mai res del que s'espera, ho acceptes o no hi vas. Aleshores, si un té ganes de descobrir coses hi va, i això és el qwue vaig fer. I ho vaig disfrutar, però no es pot recomenar. És personal sempre.