Ute Lemper, canta a BARTS

Ute Lemper

canta només avui a

Sala BARTS


La gran dama de la canción berlinesa vuelve a Barcelona con un espectáculo dedicado al tango. Conocida por sus interpretaciones de Kurt Weill y del repertorio de la Alemania de entreguerras, ahora Ute Lemper nos presentará un recorrido por las piezas del famoso compositor argentino Astor Piazzolla. Si en otros momentos se ha puesto en la piel de Marlene Dietrich o de Édith Piaf, si ha dado voz a los poemas de Charles Bukowski y Pablo Neruda y se ha unido a Roger Waters en The Wall Live in Berlin, ahora el artista de Munster nos hará viajar al Buenos Aires de los años 50 y 60 de mano del gran renovador del género. Last tango in Berlin es una excelente oportunidad de disfrutar de nuevo en Barcelona de esta fabulosa intérprete y de su prodigioso dominio del escenario. 

BARTS

Durant molts anys sabia que Ute Lemper era un gran nom d'una cantant alemanya perquè, de fet, ha estat un mite. A Barcelona ella ja ha estat altres vegades i aquesta vegada l'he anat a veure i, encara que ja no és un mite, m'ha agradat molt. Com tots els cantants sap què vol el seu públic, és inevitable, però amb la seva veu fa el que vol i has permet el luxe de cantar amb scat com les millors cantants de jazz o de fer una veritable transformació amb cançons que les reconeixem ràpidament quan les canta Edith Piaf o Jacques Brel. 

EL REI BORNI, de Marc Crehuet

Autor i director: Marc Crehuet

Intérprets: : Xesc Cabot, Miki Esparbé, Alain Hernández, Ruth Llopis i Betsy Túrnez
Escenografia: Pablo Sánchez, Noelia Güerri i Jaime Cavero
Disseny de llums i so: Xavi Gardés
Vestuari: Mar Muñoz y Mar Guixé
Coreografia: Tuixén Benet
Teatre: Sala BARTS

Es tracta d'una obra molt oportuna perquè en un sopar hi ha un policia antiavalots i un indignat que va perdre un ull en una manifestació per un tret d'una pilota de goma del policia. Les respectives dones són antigues amigues. Durant el sopar és quan es reconeixen policia i indignat.

Evidentment és un gran tema que justificaria un drama de gran volada. Aquesta obra no és això, però fa el paper alliçonador perfectament perquè amb l'envoltori d'una comèdia que fa esclatar les rialles del públic també es poden dir moltes coses.

"La càrrega", Ramon Casas (1899)

Encara que no sigui un drama de gran volada l'obra té força perquè presenta els quatre joves força dubtosos en la coses de la vida i el món d'avui, cosa que s'entén perquè no és gens fàcil entendre tot el que ens està passant amb aquesta crisi que ningú és capaç d'explicar bé perquè ningú no sap com va començar i quan o com acabarà si és que acabarà. Naturalment no ens estem referint a la crisi econòmica, sinó a tot el conjunt, l'economia, la societat i els principals agents que intervenen, bàsicament el polítics.

Durant quasi tota l'obra el policia és l'únic que té les idees clares, la seva parella només vol pau i harmonia, mentre que la parella visitant vol canviar el món i és super-solidària de totes les causes; tanmateix al final els papers es canvien.

M'he permès afegir la pintura de Casas a títol personal, vull dir que no figura ni en el programa de mà, ni a la pàgina web de la Sala BARTS, però si per a recordar que la repressió a les manifestacions, avalots, etc. té més de cent anys.


 

Mummenschanz

Mummenschanz està fent una gira mundial per a celebrar el seu quarantè aniversari i en la seva escala peninsular només hi entra Barcelona, que ja van ser aquí fa quinze anys. És una companyia suïssa, però formada per un equip internacional. Formada per tres mestres de mímica i dels teatre del silenci. L'espectacle que ofereixen són 20 dels millors números dels fets entre més d'un centenar.

Una de les fundadores es Floriana Frasseto, nascuda als EUA i filla d'mmigrants italians, però els estudis de teatre els va fer a Roma. És la creadora de molts dels números. Bernie Schürch, suís, va començar fent pantomima en una compnyia suïssa a on va conéixer a Andres Bossard, que va morir el 1992. Els altres components són Philipp Egli, nat a Zürich, la italiana Raffaella Mattioli i Pietro Montadon de Catània.

En la presentació de l'espectacle al teatre BARTS-BARCELONA ARTS ON STAGE han explicat que és un teatre molt pur visualment, que permet descansar la ment i desvetllar al nen que portem dins, que es tracta d'un teatre que nodreix l'ànim i que pretén que l'espectador jugui amb intel.ligència i imaginació perquè és un llenguatge abstracte en el que cada espectador pot veure allò que vulgui.

Un dels personatges més importants de l'obra és la llum perquè d'alguna manera un pensa amb les ombres xinesques o el Teatre Negre de Praga, però clar, aquests es fan en una pantalla mentre que aquí tenim a l'escenari una companyia teatral o, més exactament, uns objectes animats.

No hi ha cap dubte que després d'aquest espectacle sortim tots més enriquits.