EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cançons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cançons. Mostrar tots els missatges

divendres, d’octubre 19, 2018

FUN HOME: Música Jeannine Tesori Llibre i lletres: Lisa Kron


Teatre Condal

Música Jeanine Tesori
Llibret i lletres Lisa Kron
Basat en la novel·la gràfica Alison Bechdel
Direcció Daniel Anglès
Repartiment
Mariona Castillo – Alison Bechdel
Daniel Anglès – Bruce BechdelPilar Capellades – Helen Bechdel
Clara Solé – Alison joveJúlia Jové – Joan
Marc Andurell – Roy /Mark/ Pete/ Bobby Jeremy
Lara Kate Albertos / Noa Flores / Mariona Lleonart – Alison nenaFerran Alegre/ Aleix Colomer/ Daniel Pérez  Christian Bechdel Miquel Camps / Jan Galivan/ Stel·la Tarradellas – John Bechdel
Coreografia Óscar Reyes
Direcció musical Miquel Tejada
Productor Javier Pérez- Tenessa
Adaptació en català Daniel Anglès i Marc Gómez
Escenografia i vestuari Raquel Ibort, Marc Salicru, Marc Udina Cap tècnic teatre: Jordi Ballbé
Sinòpsi
Quan el seu pare mor inesperadament, la novel·lista gràfica Alison se submergeix profundament en el seu passat per explicar la història de l’home volàtil, brillant i únic el temperament del qual i secrets van definir la seva família i la seva vida. Movent-se entre el passat i el present, Alison reviu la seva infància única jugant en l’empresa familiar, la funerària Bechdel, la seva creixent comprensió de la seva pròpia sexualitat i les preguntes imminents i sense resposta sobre els desitjos ocults del seu pare.
Fun Home és un musical refrescantment honest i totalment original sobre veure als teus pares a través d’ulls adults.



La meva valoració

No em considero un aficionat als musicals i, tanmateix, goso dir que FUN HOME és un dels millors musicals que s'han fet a Barcelona i, per descomptat, el millor que s'ha representat en llengua catalana.

Aquesta obra manté des del principi fins al final una curiosa i molt ben treballada la dualitat d'una gran duresa, perquè és més una tragèdia que cap altra cosa, però al mateix temps té el registre d'una gran tendresa. Si un vol trobar una certa explicació del perquè de tot plegat pot valdre la pena llegir a la Wikipedia la biografia de l'autora del llibret i les lletres: Lisa Kron.




El video que segueix està fet abans de l'estrena, però és emocionant i tendre




dissabte, d’octubre 13, 2018

La jaula de las locas, de Jerry Herman, libreto Harvey Fierstein




Teatre Tívoli



Transcripció del programa

¡LA VIDA EMPIEZA HOY!
La apacible vida de pareja de Albin y Georges, propietarios del club nocturno “La Cage aux Folles” de Saint Tropez, se ve totalmente alterada por una noticia inesperada. Jean Michel, el hijo de Georges, se va a casar con la hija de un diputado ultraconservador, acérrimo defensor de los valores más tradicionales en la vida familiar. El encuentro explosivo entre dos familias tan distintas desata una divertidísima comedia llena de amor y de situaciones delirantes.Inspirada en la popular obra de Jean Poiret, el musical es fruto del talento de Jerry Herman y Harvey Fierstein. Con nueve premios Tony y tres Drama Desk Award, “La Jaula de las Locas” se ha representado ininterrumpidamente por todo el mundo desde su estreno. Esta temporada, llega al Teatro Tívoli en una espectacular versión dirigida por Àngel Llàcer y Manu Guix.“La Jaula de las Locas” es un gran canto a la libertad individual y colectiva. Una atrevida puesta en escena, sorprendentes coreografías, exuberante diseño de vestuario y una temática universal, lo convierten en uno de los musicales más aclamados de la historia. Cada función transforma “La Jaula” en una fiesta, una celebración de la “joie de vivre`` que se sabe cómo empieza, ¡pero nunca como acaba!
La meva valoració

Hem de partir de la base que un sap què va a veure i que no trobarà res que li recordi un Shakespeare o un Molière o Goldoni o Beckett, així que un va al teatre, però en realitat va al cabaret, però no és cabaret perquè ja no existeix, però això funciona com un cabaret, però com si fos teatre. El cabaret no té un argument perquè és un espectacle pur i el que hem vist al Tívoli té un argument, hi ha una història, que té la la seva porció dramàtica, però el públic va a passar una bona estona i, per tant, ha d'acabar bé. Té els seu ingredient de crítica social, però que com és exagerada, no ens l'hem de prendre seriosament. Sigui com sigui, és un bon espectacle i tots els que surten a l'escenari ho fan molt bé. És un bon gtreball d'equip. 


divendres, d’abril 07, 2017

Ute Lemper, canta a BARTS



Ute Lemper

canta només avui a

Sala BARTS


La gran dama de la canción berlinesa vuelve a Barcelona con un espectáculo dedicado al tango. Conocida por sus interpretaciones de Kurt Weill y del repertorio de la Alemania de entreguerras, ahora Ute Lemper nos presentará un recorrido por las piezas del famoso compositor argentino Astor Piazzolla. Si en otros momentos se ha puesto en la piel de Marlene Dietrich o de Édith Piaf, si ha dado voz a los poemas de Charles Bukowski y Pablo Neruda y se ha unido a Roger Waters en The Wall Live in Berlin, ahora el artista de Munster nos hará viajar al Buenos Aires de los años 50 y 60 de mano del gran renovador del género. Last tango in Berlin es una excelente oportunidad de disfrutar de nuevo en Barcelona de esta fabulosa intérprete y de su prodigioso dominio del escenario. 
BARTS


Durant molts anys sabia que Ute Lemper era un gran nom d'una cantant alemanya perquè, de fet, ha estat un mite. A Barcelona ella ja ha estat altres vegades i aquesta vegada l'he anat a veure i, encara que ja no és un mite, m'ha agradat molt. Com tots els cantants sap què vol el seu públic, és inevitable, però amb la seva veu fa el que vol i has permet el luxe de cantar amb scat com les millors cantants de jazz o de fer una veritable transformació amb cançons que les reconeixem ràpidament quan les canta Edith Piaf o Jacques Brel.