EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EUA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EUA. Mostrar tots els missatges

dijous, d’agost 14, 2014

LAS VIDAS DE GRACE, Destin Cretton, director.

Guió: Destin Cretton
Intérprets: Brie Larson, John Gallagher Jr., Kaitlyn Dever, Stephanie Beatriz, Rami Malek, Alex Calloway, Melora Walters, Keith Stanfield, Silvia Curiel, Harold Cannon
Sinòpsi: La protagonista, Grace (Brie Larson) una jove que coordina les tasques en un centre d'acollida per a nois i noies que estan en situació de risc per un desajustament social o per immaduresa. Tot i que és una mena d'institució que a Espanya no existeix, s'endevina que la seva funció és que quan tinguin l'edat penal o majoria d'edat hagin desenvolupat els recursos necessaris per no caure en un acte que els portaria a la presó, per tant, l'activitat del centre es podria definir com de prevenció del crim. La feina que fa Grace té un doble atractiu perquè ella també ve d'un entorn conflictiu i per tant l'empatia és màxima.

El títol original és Short Term 12, que és el nom del centre.

El tema doncs de la pel.lícula podria resumir-se en el turment que representa per a Grace aquesta empatia que la porta o la podria portar a la seva infelicitat degut al fet que al centre ingressa una noia amb un conflicte emocional com el que ella va tenir i, de fet, arrossega sense haver resolt.

Els americans tenen gran ofici amb el casting i com els EUA és una societat molt diversa culturalment, aquest tipus de pel.lícula és perfecte per a representar aquesta diversitat d'una manera objectiva i elegant, de manera que en el repartiment no hi ha moltes persones, però a parer meu un petit nombre suficient per a què l'espectador tingui la sensació que hi ha una representació de la societat americana. Els diàlegs són àgils i el conjunt de l'obra resulta versemblant, convincent: un microcosmos que reflecteix aquest gran macrocosmos que són els Estats Units.

Tots treballen molt bé i la protagonista excel.leix, a més de ser maquíssima.

dimarts, d’agost 12, 2014

Seguim amb Jack Kerouac

Jack Kerouac
Després de llegir A la carretera, m'he quedat amb les ganes de llegir algunes de les seves cartes, que són totes dirigides a Allen Ginsberg i que trobem al llibre Jack Kerouac - Allen Ginsberg - Cartas.

Així doncs, a continuació, segueixen les citacions que he extret de l'esmentat llibre. Val a dir que com és natural la tria és molt subjectiva, és la meva, i està en funció de A la carretera. No està de més dir que el títol original és On the road i en castellà En el camino.

21.VII.1957: "Se tardará poco en reimprimir En el camino, son sólo 305 páginas en la edición de tapa dura. Libro bestial, por cierto (la primera novela dostoievskiana pura que se escribe en América).
9.VIII.1957: "Bueno, he escrito el artículo que querían para EXPLICAR LA GENERACIÓN BEAT, todo sobre nuestras visiones, las tuyas, las mías, las de Bill, las de Philip Lamantia, Gregory. Visiones de "demonios y heraldos celestiales, las de Joan, Hunkey, Gary, Phil, incluso la de Alene y el chico de Times Square de la Segunda Venida."
1.X.1957: "Mientras tanto se gestan cosas sobre En el camino en Hollywood; me he enterado de que el agente de Marlon Brando (su papi) estaba interesado. Editores italianos han comprado la novela." "...gran habitación del hotel de Viking Press con miles de entrevistadores que gritaban y el rollo original de En el camino extendido en la alfombra, un manucrito de cien kilómetros, botellas de Oldgranddad,..." "... ni siquiera fui a Columbia, donde, naturalmente, habría multitud de jóvenes leyendo En el camino en el West En Bar... montañas de cartas de admiradores, algunas de diecisiete añeras que me habían visto en televisión y se habían enamorado de mí... soy el tranquilo Sam Lunático, en realidad un tranquilo y cobarde soñador del Hinayana..."
8.IV.1958: "en un gran debate organizado por la Liga de Jóvenes Socialistas, que hablaron de "El loco Kerouac", uno de mis espías me cuenta que el presidente quiso descalificarme, pero que un ruso muy divertido de sesenta y cinco años se puso en pie de un salto y con acento ruso dijo que mi escena del prostíbulo mexicano de En el camino hablaba por sí misma y no dejó de gritar sobre la revolución, y todo el mundo aplaudió, revolución de la novela, etc."
2.VII.1958: "Ten cuidado con NY en estos tiempos, ya sabes que los enemigos de Henri Cru me dieron una paliza y casi me mataron cuando estaba borracho y la gente escribe en las paredes de los lavabos del Village: "Kerouac vete a casa"
24.III.1959: L'America College Dictionary va demanar a Kerouac una definició de la generació beat. la resposta va ser: "generación beat, miembros de la generación que alcanzó la mayoría de edad después de la Segunda Guerra Mundial y la guerra de Corea y que promueven la relajación de las tensiones sociales y sexuales, son enemigos de la disciplina, defienden el antipartidismo místico y los valores de la sencillez material, al parecer a consecuencia de los desengaños producidos por la guerra fría. Expresión acuñada por JK." Kerouac no estava d'acord Allen Ginsberg del fet de promoure la generació beat perquè creia que es tractava d'un moviment passiu, és a dir, no era un moviment pròpiament dit.
18.VI.1959: "... he rechazado incluso artículos para Playboy, etc., estoy mentalmente agotado y espiritualmente desanimado por esa mierda de tener que hacer lo que quieren los demás en vez de dejarme con mi antigua vida privada de poesías y novelas"