Pot semblar que Sorolla no va innovar en la manera de pintar, però crec que és un error perquè ell coneixedor del realisme i del impressionisme va fer el que en podríem dir una fusió dels dos o, tal com ell deia, volia pintar la realitat tal com la veia, que s'ha convingut a denominar naturalisme, per això pintava ràpid i alhora trigava molt en tenir l'obra acabada perquè les seves pintures són el resultat de moltes observacions simultànies a moltes pinzellades.
Quan mirem el mar, les onades o les petites ones que fa un nen quan entra a l'aigua genera nombroses imatges canviats, instantànies diria el fotògraf, i Sorolla a cop de pinzellades en feia una instantània. Val a dir que el seu camp de treball era sempre a l'aire lliure, fins i tot quan feia un retrat l'havia d'acabar a fora. Per tant, és lícit dir que era un pintor naturalista fins al moll de l'os.
