EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dissabte, de juliol 28, 2012


La Cambe, prop de Bayeux, Normandia, és el cementiri de més de 21000 soldats alemanys que a la II Guerra Mundial van resistir a les forces aliades que acabaven de desembarcar a normandia.

Malgrat que un no tingui cap simpatia envers l’Estat nazi crec que és injust que aquestes imatges estigui pràcticament censurades de la premsa i dels llibres que parlen del famós dia D.



Després de dues vistes general del cementiri, hi tenim una dedicada a un soldat concret perquè les flors que li han portant els seu familiars emocionen, malgrat que al temps que ha passat han de ser uns familiars que no van conéixer aquest noi que va marxar d'Alemanya quan encara no tenia vint anys. La carrera foto és d'un promontori que domina el cementiri i des del qual s'ha fet la foto de la vista general.


Pointe du Hoc és el punt alt d’un penyassegat (primera foto)  a la costa de Normandia. A uns sis quilòmetres de Omaha Beach i a 30 metres d’alçada damunt el mar. A dalt d’aquest punt hi havia una guarnició alemanya que estava dificultant les operacions aliades, hi havia un reixat de fil-ferro per impedir el pas (segona foto) i diversos bunkers amb canons-ametralladors.

Això vol dir que l’èxit del famós desembarcament del dia D no solament va dependre de la coordinació de diversos estats, de milers de persones, de miles d’armes, de la millor tecnologia de transport del moment, d’improvisar a Omaha Beach un port provisional des dels vaixells, sinó també del coratge de United States Army Ranger Assault Group que van haver d’escalar el penyassegat quan des de dalt hi havia els alemanys armats fins a les dents, superar el reixat de fil-ferro i finalment una lluita de cos a cos contra els alemanys que eren als bunkers, amb una gran quantitat de morts per les dues bandes.

Penyassegat de Pointe du Hoc

Reixat de fil-ferro posat pels alemanys a la Pointe du Hoc


Un bunker alemany a la Pointe du Hoc

"LES BRAVES", obra escultòrica d'Anilore Banon, Omaha Beach, Saint-Laurent-sur-Mer, Normandia, a la memòria de tots els soldats que hi van morir. Visiteu el lloc:



Dues imatges del Cementiri Nordamericà de Normandia, Omaha Beach, Saint-Laurent-sur-Mer, Normandia.


Merescut homanatge de record envers els nordamericans del United States Army Ranger Assault Group comandats pel coronel James E. Rudder van atacar i prendre possessió de la Pointe du Hoc; fet que facilitava la penetració dels aliats desembarcats cap a territori francès.


Dinard i Saint-Malo, Bretanya; Bayeux, Normandia, França.

Dinard, en bretó, Dinarzh, Bretanya.

Vista de la platja


Cambreres bretones amb el típic capell bretó

Saint-Malo, en bretó Sant-Maloù, Bretanya.

Cormoran al port.


Vista de la platja



Bayeux, Normandia.


Amb la Revolució Francesa es va generar un sentiment de rebuig envers allò relacionat amb la religió i, al mateix temps, es va voler valorar la natura. Aleshores a molts pobles francesos es va establir el costum de plantar un arbre en un cèntric, com una mena de substitució d'un sant, una mare de déu, etc. Naturalment molts d'aquests arbres han mort, però Bayeux s'ha conservat i aquí tenim aquest arbre que d'alguna manera ens vol dir que la revolució és viva.

Façana de la catedral

Cal dir, però, que el que té a Bayeux fama universal i històrica és el que es coneix pel Tapis de Bayeux o Tapís de la reina Matilde, és un gran brodat del segle XI amb, com si fos un còmic, és una sèrie d'imatge que descriu l'embarcament, navegació i la corresponent Batalla de Hastings, que tot plegat significa la sortida de França dels normands cap a Anglaterra, desembarquen a Hastings a on hi té lloc la batalla que significa la conquesta d'Anglaterra per part dels normands.

L'obra és un brodat on els fils segueixen la silueta dissenynada dels motius i figures. Tot plegat són 68,8 metres de llarg i 50 cm. d'ampla.



Una escena en la que els normands naveguen cap a la conquesta d'Anglaterra

divendres, de juliol 27, 2012

Mont Saint-Michel, Normandia, França.

Ja no som a la Bretanya, es pot dir que el Mont Saint-Michel és la fita que separa Bretanya de Normandia, però que ja pertany a Normandia. Als peus del Mont Sain Michel el riu Avranches desmboca al mar.

Cal dir que tot els monuments declarats per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat són respectables per qui escriu aquest blog, però també cal dir que si dintre de tots els patrimonis de la humanitat fessim un ranquing d'excepcionalitat i una mena de màgia, el Mont Sain-Michel ocuparia una de les primeres places perquè els fets naturals i human que s'hi combinen són diversos.


El Mont Saint-Michel és una illa rocosa de 960 metres de circumferència i una superficia d'unes 280 hectàrees, però aquesta roca és de només 92 metres. La qüestió és que és una illa o illot quasi inexpugnable perquè es beneficia d'unes marees espectaculars que per una peculiar combinació de les marees naturals de la zona afegides a les aigües del riu Avranches les marees naturals són encara més pronunciades, de les tres més extremades al planeta.

Aquest fet geogràfic ja de per si espectacular s'hi ha d'afegir l'aportació humana, primer simbòlica, com és el cas dels celtes que s'establiren en el bosc Scissy dels voltants i aquesta roca la dedicaren a  "Mi vel Tumba Beneni" (el mont del Sol dels gals), ells ja hi trobaren un megalit i hi posaren un cementiri al voltant.


El segle IV els cristians s'hi varen establir fent un oratori i un petit monastir, però va ser el 966 quan es va fer el pas important i es va començar a aixecar bona part del que veiem ara. Si la geografia doncs hi juga un paper important la fe hi va fer una altra important obra perquè com es pot veure les parets de l'abadia s'aixequen arran de la roca per tal d'aprofitar al màxim l'escassa superfície de l'illot, això ha significat que la major part de la pedra ve de fora l'illa, però tenint en compte que el transport s'havia de fer només quan la marea era baixa.

Abadia del Mont Sain Michel (08:28h)



A las 12.08:


A las 22:50 h




Vista des de l'Abadia a les 13;54 h


Una altra vista des del mateix lloc i hora


Vista parcial de l'Abadia


Vista del riu Avranches des de l'Abadia


Vista parcial de l'Abadia


Detall del Claustre


Vista del Claustre


Interior de l'Abadia


Interior de l'Abadia amb una pintura antiga


Vista de Saint Michel que corona el punt més alt de l'Abadia










dijous, de juliol 26, 2012

Guimiliau, Plouezoc'h, Ploumanac'h i Dinan, tots a Bretanya

Guimiliau, en bretó Gwimilio.
Entrada a la Parroquia closa

Vestíbul de la Parròquia Closa


Cairn de  Barnenez, en bretó Karn Barnenez, a Plouezoc'h

El cairn és una estructura formada damunt i al voltant d'un dolmen amb el corresponent passadís d'accés. Dolmen i passadís son voltats en tot el seu perímetre i alçada per grossos murs de mamposteria que es van adosant exteriorment uns a uns altres, de forma escalonada i decreixent cap a l'exterior del conjunt.

Aquest cairn està situat en petit pujol de rocam i destaca sobre els seus voltants, la seva silueta massissa domina la ria de Kérnéhélen i la badia de Morlaix. Construït entre 4500 i 3900 aE, durant el període neolític, encara no se sap exactament la seva utilitat.






Ploumanac'h

Marea alta
Marea baixa

Phare de Ploumanac'h




Dinan

Monument Bertrand du Guesclin

Centre històric de Dinan

El dia s'acaba