ANEMONE NEMEROSA BLAVA. Captura: Camprodon, Vall de Camprodon, Ripollès, Catalunya.

 

No ha proceder, Claudio Magris.

 

Després del llegir l'obra que ens ocupa hi ve la NOTA signada per l'autor, al marge del narrador, que ens diu: "La invención, la ficción, se alimenta inevitablemente, a veces más a veces menos, de esa verdad que Mark Twain definía más extraña, más fantástica que cualquier ficción". 

No fa gaire vaig llegir un llibre de història tan ben escrit que, de fet, és literatura, car es llegeix com una novel.la. Aquest és just al contrari, és una fabulosa novel.la que ens explica els expectes més dolorosos de la Segona Guerra Mundial a Itàlia, concretament a Risiera (Trieste) a on hi va haver l'únic camp de concentració nazi de Itàlia.

A la pàgina 100 llegim: "Ella escupió cuando se enteró de que un verdugo sádico y obtuso, un imbécil burócrata del asesinato, es una persona como se debe, bien aceptada por personas respetables que no harían daño a una mosca; digamos, por prudencia, que nunca han hecho daño a una mosca; porque hay que ver qué habrían hecho si se hubieran encontrado en una situación en la que es normal echar insecticidas y no sólo contra las moscas."

El narrador diu haver llegit en una vitrina: "Mata más la pluma que la espada."

Encara que el llibre se centri amb Risiera també hi ha erudició sobre diferents formes de intolerància: "Esclavitud en Egipto y cautiverio en Babilonia, destrucción del templo y huida en todas direcciones, progromos en en Galitzia y linchamientos en Alabama, trata y Shoah. Mi padre vino hasta aquí para evitar que mataran a mi madre, arde, niño, arde; homicidios rituales y violaciones de mujeres blancas, la antigua serpiente es una mentirosa, pero es el testigo de cargo más acreditado para el enjuiciamiento y todos la creen, los judíos matan niños en Pascua y los negros violan a las mujeres blancas, sin embargo, todos hemos subido la escalera de Jacob."

Sobre els vaixells que portaven negres d'Àfrica a Amèrica ens diu que els mariners "por capricho, bajan a la bodega a violar a las jóvenes y no jóvcenes negras, en la oscuridad no hay mucha diferencia entre negro y negro, sin quitrarles siquiera las cadenass".

"La buena burguesía es mojigata pero también es benévola y tolerante, hace la vista gorda con la obscenidad pero hay si sale a la luz quien ha sido el espía que ha mandado a un judío a Auschwitz, o sólo el silencio.

Com ja he apuntat és un llibre de bon llegir i, alhora, molt erudit. L'autor domina l'afer jueu i el dels negres, de manera que ens recorda que hi ha jueus negres, com els fills de Cam. Tot i amb això, hem d'apuntar que el tema dels jueus és controvertit. No obstant és un bon llibre que recomano.

Plaça del Doctor Robert, Camprodon, Vall de Camprodon, Ripollès Catalunya.

 

VOSTÈ JA HO ENTENDRÀ, Claudio Magris

 

Un llibre estrany, sort que només té 60 pàgines, en el que tracta d'un matrimoni en el que ella está en un residència geriàtrica o ja està morta, però ella és la que ho diu tot. Parla per ella i per ell. Com per exemple "però jo tot sol com ho he de fer, volto per la casa buida com si fos d'un altre, d'un foraster, si obro un calaix no és mai el bo, m'escalfo el cafè del dia abans, infecte, i el llit, el llit buit."

Tot plegat un cúmul d'exageracions que són difícil d'empassar. Penso que la idea és bona, però no pot ser una història en la que ella ho domina tot i ell és un inútil.

CONFESIONES DE UNA MÁSCARA, de Yukio Mishima.

 

En molts aspectes cal tenir en compte que aquest llibre es va imprimir per primera vegada al Japó el 1949 i, per tant, hi ha aspectes del llenguatge que confonen, com és del concepte "inversión sexual", de Hirschfeld, correspon el que avui en diem "homosexualitat".

"És important aquest aclariment perquè estem davant un text autobiogràfic i l'autor era un home d'una gran sensibilitat. Un bon exemple d'aquest estil senzill, elegant i sensual el tenim aquí com un dels tants exemples: "Ante mis ojos, la silueta del profesor se iba transformando en la estatua de un Hércules desnudo. Cada vez que él alargaba el brazo para escribir una ecuación con una tiza en la mano derecha y movía el borrador con la izquierda, yo veía los pliegues de los músculos de Hércules tensando el arco en el tejido de la ropa del profesor."

De tota manera aquest invertit es va sentit atret per una noia dos anys més jove. Aquí cal veure  una persona enamorada de la bellesa i de la manera humil de la noia, és a dir, una noia que era bella i molt bona persona. Aquesta atracció no vol dir que estigués enamorat, però l'estimava i aquí entrem en una altra faceta d'aquest personatge i de l'autor perquè al capdavall l'autor és el narrador de la seva vida sentimental, si més no és com ho diríam ara.

LA PISTA DE ARENA, Andrea Camilleri.

 

Abans d'aquest llibre l'únic havia llegit de lladres i serenos alguna cosa d'Arthur Conan Doyle i d'Agatha Christie. No sé que amb Andrea Camilleri m'hagi posat al dia, però a la pràctica serà així.

No cal dir que el gran tema d'aquesta obra considero que ha estat genial   i ha seguit la tradició en el sentit que després del moltes pàgines amb les darreres es resolt el crim. Les víctimes mortes són dues: un desgraciat sense futur (presó i discapacitació cerebral) i un cavall de carreres. 

"El passatge que m'ha cridat l'atenció és la pura sensualitat. Una mena de sensualitat prou original i, que m'ha agradat.: "Se había perdido unos instantes contemplando la boca de Rachele al abrirse, el tenedor que entraba dejando momentáneamente al descubierto la intimidad del paladar rosado como el de una gata, el tenedor que salía vacío entre el brillo de los dientes, la boca que se cerraba, los labios que se movían ligeramente y rítmicamente mientras ella masticaba. Tenía una boca que hechizaba de sólo mirarla." Pàg. 153

PURA VIDA, de José María Mendiluce.

 

Aquesta novel.la és de les que més m'ha agradat. L'autor demostra una gran habilitat per a introduir canvis de ritme i, alhora, una elevada consciència social, com és el casa del que entenem per racisme. En aquest sentit hi ha el doble punt de vista. La protagonista que és una catalana que treballa en una institució vinculada a la ONU que suposa inverteix per a ajudar al poble de Costa Rica a millorar, però "pronto descubrió que su proyecto tenía un objetivo adicional, subtil y perverso ... Todas las mejoras de gestión y productividad, todos los créditos y condonaciones de deudas para el sector cooperativo... sino garantizar a la compañía, que monopolizaba la exportación, el poder continuar con sus precios de compra o incluso ajustarlos más y obtener mejor calidad de producto". n dona natural de Costa Rica diu "¿Huir adónde? El color es una marca imborrable. La negritud delata más que la marca del ganado..."

Aquesta és l'essència de l'obra, però conté les complicades relacions sexuals entre la catalana i l'home del país. Naturalment quan només hi ha sexe la relació es estupenda i l'autor evidencia un gran habilitat en obsequiar al lector una escena en la que no hi manca res, podríem dir que són les pàgines més eròtiques que mai s'han escrit. El que em llegeixi no pensi que aquestes pàgines justifiquen llegir el llibre, però sí l'enriqueixen perquè l'obra és un drama de gran alçada.

EL COR DE LES TENEBRES, de Joseph Conrad.

 

Fa molts anys que se'm deia que aquest llibre era d'imprescindible lectura. L'he llegit i m'ha avorrit.

Clar que potser no hi entès res. Potser sí.

GRAND UNION, de Zadie Smith.

 

Per Sant Jordi em vaig comprar aquest altre de Zadie Smith. Un recull d'articles. Ja se sap. En aquests casos hi ha uns que agraden molt i uns altres que no. Sort!

EL MUNDO DE AYER-MEMORIA DE UN EUROPEO, de Stefan Zweig.

Llibre també comprat per Sant Jordi.

Sóc un admirador de la vida i obra de l'austríac Stefan Zweig. Diria que és el millor historiador-pensador del segle XX. 

Podem dir que en aquest llibre es va al moll de l'os de com va arribar la Primera Guerra Mundial i que va ser causa de la Segona.