GRAND UNION, de Zadie Smith.

 

Per Sant Jordi em vaig comprar aquest altre de Zadie Smith. Un recull d'articles. Ja se sap. En aquests casos hi ha uns que agraden molt i uns altres que no. Sort!

EL MUNDO DE AYER-MEMORIA DE UN EUROPEO, de Stefan Zweig.

Llibre també comprat per Sant Jordi.

Sóc un admirador de la vida i obra de l'austríac Stefan Zweig. Diria que és el millor historiador-pensador del segle XX. 

Podem dir que en aquest llibre es va al moll de l'os de com va arribar la Primera Guerra Mundial i que va ser causa de la Segona.

LA CAZA DEL CARNERO SALVAJE, Haruki Murakami.

 

El nom de Haruki Murakami em sonava molt i volia llegir-li alguna cosa. La veritat és que no m'ha decepcionat, encara que no sigui un estil que m'atregui. La meva opinió és que la fantasia no és el que més m'atrau. Clar que es pot defensar que la fantasia és part de la creativitat humana.

El que és evident, malgrat el que acabo d'apuntar, és que és una gran novel.la i l'autor combina molt sàviament la part fantàstica amb com som els humans. 

DIENTES BLANCOS, Zadie Smith.

 

És un títol que ja fa uns anys sabia que havia de llegir, però com ens passa a molts no apareixia el moment. Ja ho he fet i no me'n penedeixo.

L'autora, després d'aquest llibre n'ha publicat uns quants més i tots amb gran èxit, però la crítica continua dient que aquést segueix essent el millor.

A parer meu el llibre al cap d'unes quantes pàgines fa una crítica molt ben raonada que una de les pitjors característiques de les societats és la defensa de la tradició.

Evidentment les religions són part de la tradició. Així que els daus ja estan llençats. Qui en dubti, que llegeixi aquest punyent llibre.

LA SOMBRA DEL VIENTO, Carlos Ruiz Zafón.

 

Acabo de llegir aquesta gran novel.la de 575 pàgines, és a dir, gran en quantitat i gran perquè m'ha apassionat. Per llegir-la he deixat o minvat altres activitats per no deixar anar aquest llibre, que per raons òbvies, Déu n'hi do el que pesa.

És interessant que a més dels personatges que lògicament acompanyen al lector durant tota l'obra també hi ha un petit detall, una estilogràfica, que com tot personatge es manté des del principi fins al final.

A més cal dir que l'autor empra un lleguatge que podríem dir rebuscat, però que és perfecte per donar força a les paraules.

PANDORA, de Henry James.

 

L'editora d'aquest llibre ha tingut el noble propòsit de posar al mercat llibres en català a un preu força económic. Això sí, té un problema per a molta gent: la lletra és molt petita. La col.lecció és molt recomenable perquè tots els llibres són de grans firmes, però el possible lector, abans de comprar-lo ha de mirar la lletra si li va bé. Jo no he tingut problema, però una amiga meva no el pot llegir.

Sigui com sigui PANDORA és una història d'amor molt recomenable i manté l'interès des del principi fins la darrera pàgina.

. 

NO DIGUIS RES, de Patrick Radden Keefe.

 

La Casa del Llibre presenta el llibre amb aquestes paraules: 

"El desembre del 1972, a Belfast, uns homes amb passamuntanyes es van emportar Jean McConville de casa seva. No la van tornar a veure. Tenia trenta-vuit anys i era mare de deu fills. Aquest és només un dels molts episodis ocorreguts durant el conflicte que es coneix com els Troubles. Aquest llibre sobre el conflicte nord-irlandès i les seves repercussions utilitza el cas McConville com a punt de partida per mostrar una societat devastada. La violència brutal no només va deixar marca en persones com els fills de McConville, sinó també en membres de l’IRA ressentits per una pau que estava lluny d’aconseguir una Irlanda unida, i els va obligar a plantejar-se si les morts que havien provocat no eren sinó mers assassinats."

Ara que tot són flors i violes arran de l'aniversari a la reina d'Anglaterra ens oblidem que els disturbis o Troubles tenien com a màxima responsable el cap d'Estat que va enviar l'exèrcit a pacificar Irlanda del Nord perquè la policia local estava massa al costat dels unionistes o protestants. El poble republicà va rebre l'exèrcit amb aplaudiments, però no van durar gaire perquè aviat es va veure que l'exèrcit va fer el mateix.

Cal afegir que la reina Elisabet II d'Anglaterra va donar la mà per primera vegada a l'excomandant de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA, per les seves sigles en anglès) el 27.6.2012 a Martin McGuiness. Tard.

Un llibre objectiu des del punt de vista històric o polític i, a més a més, està escrit d'una manera tan bella que es llegeix com una novel.la. Una meravella de llibre.

UN HOME A LES FOSQUES, Paul Auster.

 

No hi ha dubte de què Paul Auster és un dels grans escriptors a nivell mundial i té una gran capacitat creativa de situacions no ja impensables, sinó impossibles, però amb el seu art les fa versemblants.

LA VERGÜERNZA i EL ACONTECIMIENTO, de Annie Ernaux

 

A la Wikipedia llegim: "Annie Ernaux (Lillebone 1940) professora i escriptora francesa, amb una obra essencialment autobiogràfica i amb un fort contingut sociològic. Premi Marguerite-Yourcenar de 2017 pel conjunt de la seva obra.

Els seus llibres són de tant poques pàgines que per a què semblin llibres de debò està imprès amb lletres força grosses per a què un no tingui la sensació de què no és una llibreta. Això no treu que la seva obra en general és força interessant perquè pinta realitats de la vida i de la vida urbana amb molt de realisme. És un gran coneixedora de la societat en què viu.

No sóc un entusiasta de la seva però invito a llegir com a mínim un d'aquests dos llibres. Cal dir que domina els temes durs, com, per exemple, l'avortament d'una noia.

LA IDENTITAT DE LA FRONTERA PIRINENCA, d'Òscar Jané Checa.

 

Llibre molt interessant sobre les relacions dels catalans d'Espanya i els francesos, però malgrat que la portada està en català hi ha moltes pagines en francès en un temps que l'editorial sap que ara el francès no és la primera llengua estrangera. Això vol dir que no m'he pogut fer prou càrrrec del contingut.