Aquest blog està concebut com una mena de diari de les meves activitats (espectacles, viatges, etc.) i en algunes ocasions comento política. Les opinions dels lectors són benvingudes.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ocell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ocell. Mostrar tots els missatges
dimecres, de maig 17, 2017
5-11-2012, de Rafael Argullol
En la mesa de al lado
un gordinflón de mejillas rojas
se vanagloria de haber matado
mil pájaros este año.
Fatuo, a voz en grito
- para que los demás comensales
oigan sus prodigiosas azañas-,
el cazador proclama
que él no respeta veda alguna.
Apunta al cielo, y mata;
respira, y mata;
eructa, y mata.
Es inútil explicarle la obra perfecta
encerrada en los pequeños organismos
que él abate con necedad suprema.
¿Qué le importa la perfección
a alguien que se cree con derecho a matar
sólo porque al nacer
ha sido clasificado como hombre?
Prefiero a los alacranes:
no usan fusil
y combaten a pecho descubierto.
Font:
Pàgina 49 del llibre Poema, de Rafael Argullol, editat per Acantilado, Barcelona, març 2017
Llibre comprat el dia de Sant Jordi d'aquest 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)