Com a nét d'un reusenc i aficionat -en qualitat d'expectador- del teatre, fa anys que tenia ganes de visitar els dos teatres que té Reus perquè es tracta de dues veritables joies. Al marge de Barcelona no hi ha en tot Catalunya una altra ciutat que tingui dos teatres tan magnífics i ben mantinguts. Naturalment la meva visita havia d'estar justificada amb un contingut teatral que s'ho valgués.
I tant que s'ho ha valgut perquè resulta que s'ha posat en marxa una iniciativa teatral magnífica que es concreta en el
Centre d'Arts Escèniques de Reus (C.A.E.R.), la qual té per abast tot Catalunya, però de moment és un fet que en els darrers anys els equipaments teatrals públics de Reus, els històrics i recuperats Teatre Fortuny i Teatre Bartrina, han posat la llavor d'aquest projecte.
Així doncs l'esmentat
C.A.E.R. presenta els seu primer espectacle amb l'estrena de
Casa i
Jardí, d'Alan Ayckbourn, dues obres teatrals traduïdes per Joaquim Mallafré i dirigides per Ferran Madico, director artístic del
C.A.E.R.
Es tracta de dues comèdies peculiars que tenen lloc simultàniament en dos escenaris: la
Casa, que es representa al Teatre Bartrina, i el
Jardí, al Teatre Fortuny. Dues representacions simultànies, cadascuna amb un argument propi, que compten amb gairebé els mateixos actors que va d'un teatre a l'altre.
No hi ha cap dubte que els reusencs es poden sentir orgullosos perquè a més cal dir que l'autor de l'obra, Alan Ayckbourn és el més representat a la Gran Bretanya deprés de William Shakespeare, que el director, Ferran Madico és també de Reus, que té els aplaudiments del públic junt amb els magnífics actors i actrius que defensen l'obra a l'escenari perquè amb noms com Rosa Novell, Anna Güell, Pep Tosar, Andreu Benito i els que em deixo per no posar-los tots, què es pot dir? que l'èxit és segur. També val a dir que la traducció és estupenda, no solament que es nota al seguir l'agilitat i naturalitat dels diàlegs, sinó el fet que Joaquim Mallafré sigui també el traductor de l'anglès al català de l'
Ulyses, de James Joyce, li fa de certificat de garantia.
L'obra en conjunt, vull dir
Casa i Jardí, tracta del de sempre, l'amor, del que n' hi ha totes les parts afectades, l'home adúlter, la venjança de la dona enganyada, l'adúltera enganyada amb un marit que no s'entera de res i un fill enamorat d'una noia que es fa la interessant. Tot això amanit amb unes escenes en què un es peta de riure i d'altres d'una tendresa emocionant.
La primera fotografia és l'entrada al Teatre Bartrina pel carrer Major, seguida de dues de l'interior. Aquí la funció començà el dissabte a les sis de la tarda.
La quarta fotografia és la plaça Prim on es pot veure l'estatúa eqüestre del General Prim al darrera l'edifici il.luminat a on hi ha el Teatre Fortuny, seguida de dues de l'interior. En una es pot veure el treball d'escenografia. Aquí la funció el dissabte a dos quarts de deu de la nit.
O sigui, una visita teatral a Reus de primera marca que si fa dècades els reusencs feien la fanfarronada de dir "
Reus, París, Londres i el carrer de Monterols" pel fet que era una de les tres places des de les que es controlava el mercat de l'avellana; ara, per uns dies és la capital del teatre perquè aquesta obra s'ha estrenat només a Londres i Nova York.
Encara que això de les adhessions o de les entregues totals tingui lògicament mala premsa, no tinc més remei que admetre que quasi tota l'obra plàstica de Ràfols Casamada m'agrada.
