Aquest blog està concebut com una mena de diari de les meves activitats (espectacles, viatges, etc.) i en algunes ocasions comento política. Les opinions dels lectors són benvingudes.
dijous, de desembre 31, 2015
divendres, de desembre 25, 2015
dijous, de desembre 10, 2015
Rhum
dramatúrgia Martí Torras Mayneris, Joan Montanyès Martínez i Rhum i cia. / direcció musical Pep Pascual / música original Pep Pascual i Rhum i cia. / escenografia Sarah Bernardy i Martí Torras Mayneris / vestuari Rosa Solé / il·luminació Quico Gutiérrez / soRamon Ciércoles / caracterització Toni Santos
intèrprets Guillem Albà, Joan Arqué, Roger Julià, Jordi Martínez i Pep Pascual
veu de la inconsciència (en off) Joan Montanyès Martínez ‘Mont
Teatre Lliure de Gràcia
“Pallasso i mort, la gran carablanca, fan una estranya i torbadora parella. Un binomi que ens commou fins als ossos. Crear un espectacle de pallassos sobre un mort és un veritable repte. Sobre dos, ja resulta una noblíssima pallassada. (···) Això és el que és, en l’accepció més bonica i generosa, Rhum, el gran, emotiu i divertidíssim homenatge al Monti que ha orquestrat un grup de col·legues. El muntatge (Premi Zirkòlika 2014 al millor espectacle de clowns) fa temporada aquest Nadal en un lloc tan procliu a les meravelles (‘i alguna o altra merdeta’, fan broma en escena els pallassos) com el Teatre Lliure de Gràcia. (···) Quan el Monti es va posar malalt tenia el projecte d’un espectacle sobre Enrico Jacinto Sprocani (1904-1953), a la pista Rhum, un magnífic august que va fer parella amb Pipo i que era amic ni més ni menys que de Jacques Tati. (···) L’espectacle, per a tots els públics, per descomptat, està ple de gamberrades, bufetades, bromes, repeticions, jocs de paraules, entrades clàssiques, moments fellinians (la desfilada amb bombo, acordió i saxo –‘Peppino, saxo, saxo duro!’–), música en directe i fins i tot una boníssima imitació de l’alcalde Xavier Trias a compte de la normativa de l’ús d’animals al circ. (···) Riures, riures. Amb el nas vermell posat. Així viuen i moren els pallassos.”
“Pallasso i mort, la gran carablanca, fan una estranya i torbadora parella. Un binomi que ens commou fins als ossos. Crear un espectacle de pallassos sobre un mort és un veritable repte. Sobre dos, ja resulta una noblíssima pallassada. (···) Això és el que és, en l’accepció més bonica i generosa, Rhum, el gran, emotiu i divertidíssim homenatge al Monti que ha orquestrat un grup de col·legues. El muntatge (Premi Zirkòlika 2014 al millor espectacle de clowns) fa temporada aquest Nadal en un lloc tan procliu a les meravelles (‘i alguna o altra merdeta’, fan broma en escena els pallassos) com el Teatre Lliure de Gràcia. (···) Quan el Monti es va posar malalt tenia el projecte d’un espectacle sobre Enrico Jacinto Sprocani (1904-1953), a la pista Rhum, un magnífic august que va fer parella amb Pipo i que era amic ni més ni menys que de Jacques Tati. (···) L’espectacle, per a tots els públics, per descomptat, està ple de gamberrades, bufetades, bromes, repeticions, jocs de paraules, entrades clàssiques, moments fellinians (la desfilada amb bombo, acordió i saxo –‘Peppino, saxo, saxo duro!’–), música en directe i fins i tot una boníssima imitació de l’alcalde Xavier Trias a compte de la normativa de l’ús d’animals al circ. (···) Riures, riures. Amb el nas vermell posat. Així viuen i moren els pallassos.”
Jacinto Antón (El País)
diumenge, de desembre 06, 2015
Medea, de Sèneca, Eurípides i altres
Versió i direcció: Andrés Lima
intèrprets Laura Galán dida / Joana Gomila corifeua / Andrés Lima corifeu / Aitana Sánchez-Gijón Medea
Una dona en plena maduresa de la seva força, intel·ligència i bellesa, que ha fet l’inenarrable per l’amor d’un home, s’esqueixa l’ànima per trobar les paraules que donin forma als fets que executarà per venjar-se’n, ara que li nega l’amor. Aitana Sánchez-Gijón envoltada d’un ‘cor de nens’, empesa pel seu pathos a assassinar-los.
“Encara no saps què és plorar, espera’t que siguis vell.”
“No hi ha un dolor pitjor que el de l’amor” diu Medea, diu Sèneca. Si això és així... què hi podem fer? Que no ho hem sentit mai, això? Medea és atreviment, Medea ens fica la mà sencera a les ferides i ens enfronta als nostres terrors, o més ben dit als nostres dolors, o encara més ben dit: si el dolor és signe de vida, a la nostra vida. Per això em fa por Medea, i tot i així no puc parar de mirar. Medea, tan contrària a la idea de virtut de Sèneca i en canvi tan atractiva per a l’autor.
Andrés Lima
“No hi ha un dolor pitjor que el de l’amor” diu Medea, diu Sèneca. Si això és així... què hi podem fer? Que no ho hem sentit mai, això? Medea és atreviment, Medea ens fica la mà sencera a les ferides i ens enfronta als nostres terrors, o més ben dit als nostres dolors, o encara més ben dit: si el dolor és signe de vida, a la nostra vida. Per això em fa por Medea, i tot i així no puc parar de mirar. Medea, tan contrària a la idea de virtut de Sèneca i en canvi tan atractiva per a l’autor.
Andrés Lima
dijous, de desembre 03, 2015
Edipo Rey, Sòfocles
de Sòfocles
Versió i direcció: Alfredo Sanzol
intérprets: Paco Déniz Creonte / Elena González Tiresias, mensajero, Antígona y heraldo / Natalia Hernández sacerdote, coro, corifeo, Ismene y siervo / Juan Antonio Lumbreras Edipo / Eva Trancón coro y Yocasta
La necesidad de saber la verdad, el imposible control absoluto del destino, y la búsqueda de su propio origen, arman la historia de un hombre que al investigar un crimen, descubre que él es el asesino de su padre y el amante de su madre, poniendo en cuestión los límites y las posibilidades del entendimiento humano.
"Que mi destino siga su curso, vaya donde vaya."
Edipo descubrirá que su grandeza tenía pies de miseria. Que su historia es la del hombre que lo era todo, y en realidad era menos que nada. La historia del hombre que por salvar a la ciudad, se hundió a sí mismo. La historia del hombre que al descubrir la verdad decidió no volver a ver la luz».
Alfredo Sanzol
Edipo descubrirá que su grandeza tenía pies de miseria. Que su historia es la del hombre que lo era todo, y en realidad era menos que nada. La historia del hombre que por salvar a la ciudad, se hundió a sí mismo. La historia del hombre que al descubrir la verdad decidió no volver a ver la luz».
Alfredo Sanzol
dissabte, de novembre 14, 2015
Ser-ho o no, per acabar amb la qüestió jueva, de Jean Claude Grumberg
Dramatúrgia i direcció: Josep Maria Flotats
Traducció del francès Salvador Oliva
Interpretació musical Dani Espasa
Intérprets: Josep Maria Flotats i Arnau Puig
Teatre Lliure de Gràcia
Em fa molt feliç de poder oferir al públic de casa la possibilitat de descobrir Jean-Claude Grumberg, gran autor de teatre, conegut i reconegut –una trentena d’obres (cinc premis Molière, un premi César), totes estrenades amb èxit a França i arreu– però mai encara representat a l’Estat espanyol. A l’agost del 2013, Jean-Claude Grumberg, en un dinar a Saint Germain, em va oferir el text de Ser-ho o no acabat de sortir d’impremta, no arribat encara a les llibreries. A final de la tarda del mateix dia, li vaig dir entusiasmat que volia muntar l’obra i que això seria a l’octubre del 2014. Per raons que no vénen al cas, no va poder ser. Ara, a l'octubre del 2015, sí que ho és.
Ser-ho o no és una obra construïda a partir d’un pretext que consta d’unes converses entre dos veïns d’una mateixa escala, d’horitzons, coneixements i creences antagònics. I en el curs d’aquestes converses, hi palpita d’una manera subjacent el tema de la identitat, com el verb del títol ja indica: la identitat col·lectiva i sobretot la personal, junt amb la tolerància. Temes recurrents en tota l’obra de Jean-Claude Grumberg, que –ancorada en la immediata actualitat– evoca sempre la memòria històrica per discernir la violència o l’absurd del present. Teatre polític en clau de comèdia. Tal com veiem en la tendència de la dramatúrgia actual: tornar a escriure obres no ja sobre la política, sinó directament sobre els polítics amb noms i cognoms, com tan encertadament remarca Justo Barranco en un article de La Vanguardia del passat 27 de febrer.
En l’obra de Jean-Claude Grumberg, de la mateixa manera que la pintura figurativa actual ha après molt de la pintura abstracta, Ser-ho o no és una obra que ha après molt del teatre de l’absurd i l’ha superat després d’haver-se enriquit de la seva experiència. Jean-Claude Grumberg, per mitjà d’un diàleg incisiu entre els dos personatges i a través d’un humor irresistible i intel·ligentíssim, ens porta a interrogar-nos sobre els temes més importants de la condició humana: el compromís ètic, social i moral amb un mateix, amb propis i estranys, amb la llengua, la cultura, la història. D’on som? Qui som? Què som?
Josep Maria Flotats
dilluns, d’octubre 26, 2015
Molt soroll per no res, de William Shakespear
La gran comèdia romàntica de Shakespeare amb música de Cole Porter en directe.
Un Shakespeare en una versió contemporània inspirada en les pel·lícules americanes dels anys cinquanta. Una gran companyia d’actors i actrius que ens oferiran els secrets, els enganys i les traïcions d’una comèdia sobre la frontera entre l’amistat i l’amor.
Intérprets: Clara Altarriba, Lloll Bertran, Oriol Burés, Enric Cambray, Jordi Coll, Bernat Cot, Àngel Llàcer, Albert Mora, Òscar Muñoz, Aida Oset, Victòria Pagès, Marc Pociello, Bea Segura, Albert Triola, David Verdaguer
Direcció musical: Manu Guix
Traducció: Salvador Oliva
Dramatúrgia: Marc Rigau i Àngel Llàcer
diumenge, d’octubre 18, 2015
Tirant palets al riu
Tirant palets al riu
RIERA DE MERLERS, prop del Cobert de Puigcercós (antic MOLÍ DE LA FARGA), dins del Veïnatge de les Llosses, Ripollès.
Etiquetes de comentaris:
"tirant pedresal riu" "throuing pebbles to the river"
dimecres, d’octubre 14, 2015
Marits i mullers, de Woody Allen
La Villarroel
Direcció/Adaptació: Àlex Rigola
Intérprets:
Andreu Benito (Andreu)
Joan Carreras (Joan)
Mònica Glaenzel (Mònica)
Sandra Monclús (Sandra)
Lluís Villanueva (Lluís / El Villanueva)
Mar Ulldemolins (Mar / La Molins)
Sinopsi
L'Andreu, escriptor i professor de literatura, i la seva dona Mònica, que treballa en una revista d'art, no poden creure's que els seus millors amics, la Sandra i el Joan, aparentment una parella perfecta, hagin decidit separar-se. A partir d'aquesta notícia, la parella comença a plantejar-se si el seu matrimoni es basa en una relació realment sòlida.
Marits i Mullers és una adaptació del guió escrit per Woody Allen, de la pel·lícula homònima que es va estrenar l'any 1992. Protagonitzada per ell mateix i per qui va ser la seva parella, l'actriuMia Farrow, aquest film es va endur el premi BAFTA al Millor Guió Original i va ser un èxit tant de crítica com de públic.
Marits i Mullers és una adaptació del guió escrit per Woody Allen, de la pel·lícula homònima que es va estrenar l'any 1992. Protagonitzada per ell mateix i per qui va ser la seva parella, l'actriuMia Farrow, aquest film es va endur el premi BAFTA al Millor Guió Original i va ser un èxit tant de crítica com de públic.
Àlex Rigola, per la seva part, ja va portar aquest espectacle al Teatro de la Abadía de Madrid, el 2013, i ara ha preparat la versió en català d'aquesta comèdia sobre les relacions de parella que signa el genial director nord-americà.
dilluns, de setembre 28, 2015
Crec en un sol déu / Dona no reeducable
Direcció Lluís Pasqual
Crec en un sol déu
Intérpret: Rosa Maria Sardà
Dona no reeducable
Intérpret: Miriam Iscla
Teatre Lliure de Gràcia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)