EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimarts, de juliol 19, 2005

"Guerra i Pau", de Lev Tolstoi


En el suplement cultural del dia 2 del diari "El Pais" as fa un petita ressenya de la nova edició de "Guerra y Paz", Debolsillo, i m'he queixat per enèssima vegada que quan fan referència a una obra no espanyola i està traduïda al català, haurien de fer menció de la versió catalana perquè, de no fer-ho, practiquen una mena de colonialisme cultural dons un català mal informat pot animar-se a comprar "Guerra y Paz".

Val a dir, que darrerament, quan "El Pais" fa ressenya d'una novetat literària, fa esment de l'edició castellana i de la catalana. O sigui que han millorat.

Si dic tot això és perquè just acabo de llegir "Guerra i Pau", de Lev Tolstoi, Edicions 62, 1998. Com diu l'autor de l'esmentada ressenya a "El Pais" aquesta novel.la és un vuit mil - per emprar terminologia d'alta muntanya- perquè és una de les obres cimeres de la literatura mundial.

Evidentment recomano la lectura perquè és veritablement la crònica d'una època de la Russia del s.XIX. Ho fa seguint le vicissituds de dues famílies i que a través de les quals es van veient les principals circumstàncies que els va tocar viure, la invasió napoleònica.

Pel qui tenen un interès sobre l'Europa del XIX entenc que és un llibre essencial i a més una bona novel.la. L'única cosa que m'ha sapigut greu és que l'editorial no ha estat molt curosa i hi ha errors que més que ortogràfics són d'imprempta, però que el corrector hauria d'haver detectat.

1 comentari:

litoschka ha dit...

Hola Albert,

En primer lloc, no crec que "El País" hagi de fer cap referència si hi ha una traducció catalana. "El País" informa sobre la literatura del país. Del seu, vull dir. I un català mal informat es pot animar perfectament a comprar "Guerra y Paz", ¿per què no? En qualsevol cas, no serà pitjor que tenir "El País" com a diari de capçalera.

En segon lloc (i ara em desviaré del tema del post), per molt que dolgui admetre-ho, la qualitat de les traduccions catalanes moltes vegades flaqueja ostensiblement i d'altres estrepitosament, de manera que en ocasions (i que consti que no conec la traducció de Guerra i Pau d'Edicions 62 i que, per tant, generalitzo) val la pena decantar-se per traduccions castellanes (ep: sempre i quan no es pugui llegir l'original!). Estic pensant, per exemple, en la traducció del Llibre del desassossec de Pessoa (excel·lent la de l'Acantilado, no tant la de Quaderns Crema, fins i tot sortint d'una mateixa casa). La culpa d'això és de les editorials catalanes, que molt sovint sembla que no creuen en els seus productes. Tot això té un motiu econòmic i és que els llibres en castellà (traduccions o no) es venen millor que els llibres en català. A Catalunya, a dintre de Catalunya, que deia el president.

Davant d'aquest fet, i com a consumidors, tenim mala peça al teler, perquè només un consum més alt de forma sostinguda de traduccions al català retornaria (amb sort) un cert prestigi a aquest àmbit, però per a això ens hauríem d'empassar molts gripaus en forma de traduccions infumables.

En fi, m'enrollaria una mica més però és tard i les lletres comencen a fer pampallugues. Crec que ja veus per on vaig, oi? Endavant les atxes.