Aquest blog està concebut com una mena de diari de les meves activitats (espectacles, viatges, etc.) i en algunes ocasions comento política. Les opinions dels lectors són benvingudes.
dilluns, d’agost 15, 2005
Encontro das águas RIO NEGRO / RIO SOLIMÔES
O Encontro Das Águas
Jorge Vercilo
Sem querer
te perdi tentando te encontrar
por te amar demais sofri, amor
me senti traído e traidor
Fui cruel
sem saber que entre o bem e o mal
Deus criou um laço forte, um nó
e quem viverá um lado só?
A paixão veio assim afluente sem fim
rio que não deságua
Aprendi com a dor nada mais é o amor
que o encontro das águas
Esse amor
hoje vai pra nunca mais voltar
como faz o velho pescador
quando sabe que é a vez do mar
Qual de nós
foi buscar o que já viu partir,
quis gritar, mas segurou a voz,
quis chorar, mas conseguiu sorrir?
Quem eu sou
pra querer
entender
o amor?
L'encontre de les aigües dels riu Negre -aigua negra, pesada, temperatura diferent, amb molts minerals- amb el riu S0limôes -aigua molt fangosa- no és sols una atracció turística, sinó que ha inspirat al cantant brasiler Jorge Vercilo a compondre aquesta cançó. Aquests dos rius formaran la part principal del que es coneix com Riu Amazones
Com a cosa curiosa.La ciutat de Manaus està banyada pel Riu Negre i a principis del segle XX no hi havia els mitjans actuals per a fer les aigües del rius més netes, com per altra banda, a causa de la indústria del cautxú Manaus era una ciutat molt rica -la primera a tenir electricitat i tramvies- els colonitzadors enviaven la roba a París per fer-se-la rentar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Albert:
Las fotos en general son bellísimas, pero además, ¡¡qué manera de plasmar en pocas palabras la esencia de los lugares que visitaste!! Seguiremos pendientes de las entregas diarias de tu bitácora de viaje.
Saludos.
Eva
Estic sentint la cançó; el text m'ha encantat. Gràcies, Albert: per a un amant de la música brasileira com un servidor (perquè te'n facis una idea, fa poc vaig aguantar un concert del Neguinho da Beija Flor sota la pluja berlinesa, com un campió), és un bon regal. Que gaudeixis molt del viatge i ens ho segueixis explicant! Salut!
A paixão veio assiiim...
a acalpixca: Gràcies per l'aplaudiment, encara que una crítica útil per a fer o pensar millor les coses també sa'agraeix.
a litoschka: la meva estima per la música brasilera ve de molt lluny, 1962?. Potser en parlaré
Publica un comentari a l'entrada