Com ja vaig dir a l'entrada anterior, la bitàcola del viatge es pot donar per acabada, però no treu que alguna cosas quedi al magí respecte al meu passeig per alguns pocs llocs d'un país tan gran com és Brasil.
Una de les característiques de Brasil que qualsevol persona que no viatgi pot saber, és que Brasil és un dels països més rics del planeta pel que fa a recursos propis, però que és un dels països més pobres per la mala gestió de l'economia i de la justícia social.
Feta aquesta constació, no la puc extendre perquè s'escapa del meu abasti, però qui hi estigui interessat, pot fer recerca pel seu compte.
Vaig demanar al guia (recordeu que tinc una llarga experiència en el món del cacau) que em portés a visitar alguna plantació de cacau perquè jo només coneixia aquest fruit des d'una fàbrica de Barcelona i vaig estar a la finca del CEPLAC, com ja vaig exposar a l'entrada del 18 d'Agost.
Alhora vaig poder visitar una petita plantació de diferents productes, entre els quals hi ha una mica de cacau. Aquesta plantació és propietat del govern i està gestionada en forma de cooperativa. Es tracta d'un terreny adjudicat a Movimento dos Trabalhadores Rurais Sem Terra (M.S.T.).
El cas és que vaig poder saludar les persones que porten el cacau i he de constatar que va resultar de pena.
Aquestes persones, com la gran majoria dels brasilers, són de tracta agradable i cordialíssim, però la pobresa és absoluta.
En aquesta finca l'única cosa que fan amb el cacau, una vegada collit, és torrar-lo per a què el possible client el manipuli ell mateix, i aquest client només pot ser una persona tan pobre com el mateix pagès que ens va atendre.
Com ja vaig escriure a l'entrada del dia 18, el cacau es fermenta i s'exporta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada