Manaus és la capital de l'estat d'Amazonas i és coneguda com la ciutat de la selva. El segle XIX va ser la segona ciutat més important del Brasil, la primera a tenir elctricitat i l'única que va tenir tramvies, va ser una ciutat rica o on hi havia unes persones molt riques.
El motiu d'aquesta riquesa va ser l'explotació del cautxú en la que uns europeus tenien les plantacions de cautxú, l'exportaven, tenien el nadius esclavitzats, enviaven els fills a estudiar a Europa i, com ja hem dit, enviaven la roba a rentar a París perquè amb el Riu Negre no hi havia qui la fes blanca.
Un europeu s'endugué la llavor a Indonèsia, que per raons de qualitat i preu el cautxú brasiler ja no va ser competitiu. Les cases van tancar i Manaus esdevingué una ciutat fantasma durant força temps.
D'aquesta època d'esplendor queda l'arquitectura i en queden algunes mansions d'aquests magnats en les que hi ha algun organisme de l'Estat o alguna entita cultural com el Goethe Institute, però l'obra arquitectònica indiscutible és el teatre de l'òpera, que després de molts problemes i entrebancs va ser inaugurat el 1896.
La primera foto és el sostre vist des de la platea, en la que l'artista francès va voler que sembli que està sota la torre Eiffel; la segona és el foyer en la que es veu la bellesa de les fustes emprades pel parquet -ara obliguen a caminar amb unes plantufes; després tenim una vista general del teatre -la cúpula va ser comprada a un mercat de França; un tocador del camerino; un ornament del primer pis i finalment una part de sostre des de la platea i el sostre del foyer.
Tot plegat un esclat de luxe europeu al mig de la selva amazònica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada