Aquest blog està concebut com una mena de diari de les meves activitats (espectacles, viatges, etc.) i en algunes ocasions comento política. Les opinions dels lectors són benvingudes.
EL MEU LOGO
a
dimecres, de setembre 28, 2005
al diari AVUI avui fa 22 anys
Si avui hagués d'escriure sobre aquest tema, segur que empraria altres mots, però ara, després de rellegir-lo encara el signaria.
Veig que ets bastant anti-CiU però en canvi tens un gran respecte per l'AVUI. Això trenca molts tòpics. Per cert, què et semnla el nou disseny del diari?
L'estil en què m'escrius tu ets un cas típic dins del tòpic. Jo no sóc anti-res, però sí sé que la major part de les guerres d'Europa són de caràcter nacionalista. Som humans i encara que la meva nació sigui Catalunya no m'obliga a participar de l'engany del nacionalisme. Un nacionalisme que s'ha apropiat de l'AVUI com ha intentat apropiar-se del Barça. L'AVUI nacionalista ja no m'interessa encara que en un temps -els primers anys- va publicar moltes cartes meves i alguns articles. Recentment vaig enviar una carta a l'AVUI i no me l'han publicada, em van dir que cada dia en reben més de cent, però resulta que la meva carta em defensava de la discriminació que m'ha fet una organització -no un partit- que són nacionalistes els qui tallen el bacallà, amb absolut menyspreu de la llibertat d'expressió, com si fossim molts els qui conreem la llengua catalana
Jo no sóc nacionalista, però vaja, segur que hi ha nacionalistes que són molt dolents. Sembles l'Alfons Quintà. I per cert, apropiar-se del Barça els hi va sortir bastant malament si et refereixes a Sixte Cambra i Ferran Ariño, a qui Nicolau Casaus va fer aquella jugada indigne.
No sé amb què em semblo a l'Alfons Quintà. Ni sóc capità de marina, ni tinc la seva cultura, ni guanyo el mateix sou, ni he estat a la nòmina de cap diari (El País i l'Avui. ¿Què vols que et digui sobre nacionalistes bons o dolents? Et felicito que recordis els noms, jo els tenia oblidats. El nom no fa la cosa
Els recordo perquè sóc jove i no ho he viscut, me n'he assabentat llegint llibres, i t'assembles a l'Alfons Quintà en què parles a la gent amb molta beligerància.
Resulta xocant que tu em diguis que scfic a la gent amb molta bel.ligerància quan et diuen que va s a drap. Per altra banda no pots demostrar la meva bel.ligerància perquè no comentes res del que dic. Posar adjectius no és comentar eh
Tens tota la raó, posar adjectius no és comentar, però que jo sàpiga ningú m'ha dit que vaig a sac, posa un exemple. Per cert, ha sestat tu qui ha parlat de nacionalisme bons o dolents, jo no volia que diguessis res, ja ho havies dit, reprodueixo textualment: resulta que la meva carta em defensava de la discriminació que m'ha fet una organització -no un partit- que són nacionalistes els qui tallen el bacallà, amb absolut menyspreu de la llibertat d'expressió, com si fossim molts els qui conreem la llengua catalana
Això és clarament dir que hi ha nacionalismes dolents. La pregunta és si per tu només n'hi ha de dolents o algun nacionalista se salva de la crema general.
1.- En un lloc el nom del qual no recordo un tal Miguel et dius que vas a sac. 2.- La major part dels "ismes" no són dolents, goita el cristianisme el que ha fet en nom de l'amor, de Crist o de ves a saber què
veig que teniu una trifulga tu i en Pedro, jo, la veritat no entenc gaire de política, peròi això dels nacionalismes la veritat no els acabo d'entendre. la gent els interpreta segosn els hi convé, jo podria ser que en sòc, perque estic per la meva terra, per els meus ideals nacionalistes, de la terra, encara que acepti totes les propostes, sempre preferiré les d e casa, tant si son de CIU, com si no; de fet CIU, penso que son prou coherents, i jo amb sento identificada, malgrat ni militar, ni casarme en cap partit, però sempre m'he sentit més aprop de CIU que en vcap d'altre, te reny i rauxa...cosa molt nostre. Per cert, m'ha fet ilusió veure que fa 20 anys ja estaves a la palestra de tot això...encara sort a tu que no et censuraven els escrits i tels publicaven...jo una vegada que ho vaig intentar...amb varen dir que les dones... a parlar de cuina o coses similars...amb vaig sentir frustada i no vaig saber lluitar, reconec que mab va faltar empenta i decisió...però deu ser el meu tarannà...en fi...felicitats per tot el que fas i has fet, enhorabona i fins sempre. M.Àngels
Gràcies pels comentaris. Jo intento que el meu blog sigui tranquil i m'ha empipat haver-me de discutir, però em va dir que sóc anti-CiU i jo no practico els "anti". Hauria preferit que comentés l'article de fa 20 anys car potser té coses que no han perdut actualitat. No sé si et va falta empenta o tossuderia perquè a mi m'ham tombat moltes i moltes cartes i articles. La meva política era fer esquerranisme a Catalunya i catalanisme a Espanya perquè jo no necessito ser nacionalista per demostrar a CiU que sóc tan patriota com ells i les meves cartes a Madrid dels anys setanta ho demostren. Hitler va dir a les dones les tres "K", església, cuina i canalla
Hola Albert m´agradat molt el teu blog aportes moltes idees culturals i socials. T´animo perque segueixes informant-nos de les teves experiencies i ens les poguis transmetre ja se sap el dit :"el saber no ocupa lugar". Endavant i visca la cultura catalana¡¡¡¡
11 comentaris:
Veig que ets bastant anti-CiU però en canvi tens un gran respecte per l'AVUI.
Això trenca molts tòpics. Per cert, què et semnla el nou disseny del diari?
L'estil en què m'escrius tu ets un cas típic dins del tòpic. Jo no sóc anti-res, però sí sé que la major part de les guerres d'Europa són de caràcter nacionalista. Som humans i encara que la meva nació sigui Catalunya no m'obliga a participar de l'engany del nacionalisme. Un nacionalisme que s'ha apropiat de l'AVUI com ha intentat apropiar-se del Barça. L'AVUI nacionalista ja no m'interessa encara que en un temps -els primers anys- va publicar moltes cartes meves i alguns articles. Recentment vaig enviar una carta a l'AVUI i no me l'han publicada, em van dir que cada dia en reben més de cent, però resulta que la meva carta em defensava de la discriminació que m'ha fet una organització -no un partit- que són nacionalistes els qui tallen el bacallà, amb absolut menyspreu de la llibertat d'expressió, com si fossim molts els qui conreem la llengua catalana
Jo no sóc nacionalista, però vaja, segur que hi ha nacionalistes que són molt dolents. Sembles l'Alfons Quintà. I per cert, apropiar-se del Barça els hi va sortir bastant malament si et refereixes a Sixte Cambra i Ferran Ariño, a qui Nicolau Casaus va fer aquella jugada indigne.
No sé amb què em semblo a l'Alfons Quintà. Ni sóc capità de marina, ni tinc la seva cultura, ni guanyo el mateix sou, ni he estat a la nòmina de cap diari (El País i l'Avui. ¿Què vols que et digui sobre nacionalistes bons o dolents? Et felicito que recordis els noms, jo els tenia oblidats. El nom no fa la cosa
Els recordo perquè sóc jove i no ho he viscut, me n'he assabentat llegint llibres, i t'assembles a l'Alfons Quintà en què parles a la gent amb molta beligerància.
Resulta xocant que tu em diguis que scfic a la gent amb molta bel.ligerància quan et diuen que va s a drap. Per altra banda no pots demostrar la meva bel.ligerància perquè no comentes res del que dic. Posar adjectius no és comentar eh
Tens tota la raó, posar adjectius no és comentar, però que jo sàpiga ningú m'ha dit que vaig a sac, posa un exemple. Per cert, ha sestat tu qui ha parlat de nacionalisme bons o dolents, jo no volia que diguessis res, ja ho havies dit, reprodueixo textualment:
resulta que la meva carta em defensava de la discriminació que m'ha fet una organització -no un partit- que són nacionalistes els qui tallen el bacallà, amb absolut menyspreu de la llibertat d'expressió, com si fossim molts els qui conreem la llengua catalana
Això és clarament dir que hi ha nacionalismes dolents. La pregunta és si per tu només n'hi ha de dolents o algun nacionalista se salva de la crema general.
1.- En un lloc el nom del qual no recordo un tal Miguel et dius que vas a sac. 2.- La major part dels "ismes" no són dolents, goita el cristianisme el que ha fet en nom de l'amor, de Crist o de ves a saber què
veig que teniu una trifulga tu i en Pedro, jo, la veritat no entenc gaire de política, peròi això dels nacionalismes la veritat no els acabo d'entendre. la gent els interpreta segosn els hi convé, jo podria ser que en sòc, perque estic per la meva terra, per els meus ideals nacionalistes, de la terra, encara que acepti totes les propostes, sempre preferiré les d e casa, tant si son de CIU, com si no; de fet CIU, penso que son prou coherents, i jo amb sento identificada, malgrat ni militar, ni casarme en cap partit, però sempre m'he sentit més aprop de CIU que en vcap d'altre, te reny i rauxa...cosa molt nostre.
Per cert, m'ha fet ilusió veure que fa 20 anys ja estaves a la palestra de tot això...encara sort a tu que no et censuraven els escrits i tels publicaven...jo una vegada que ho vaig intentar...amb varen dir que les dones... a parlar de cuina o coses similars...amb vaig sentir frustada i no vaig saber lluitar, reconec que mab va faltar empenta i decisió...però deu ser el meu tarannà...en fi...felicitats per tot el que fas i has fet, enhorabona i fins sempre.
M.Àngels
Gràcies pels comentaris. Jo intento que el meu blog sigui tranquil i m'ha empipat haver-me de discutir, però em va dir que sóc anti-CiU i jo no practico els "anti". Hauria preferit que comentés l'article de fa 20 anys car potser té coses que no han perdut actualitat.
No sé si et va falta empenta o tossuderia perquè a mi m'ham tombat moltes i moltes cartes i articles. La meva política era fer esquerranisme a Catalunya i catalanisme a Espanya perquè jo no necessito ser nacionalista per demostrar a CiU que sóc tan patriota com ells i les meves cartes a Madrid dels anys setanta ho demostren.
Hitler va dir a les dones les tres "K", església, cuina i canalla
Hola Albert m´agradat molt el teu blog aportes moltes idees culturals i socials. T´animo perque segueixes informant-nos de les teves experiencies i ens les poguis transmetre ja se sap el dit :"el saber no ocupa lugar". Endavant i visca la cultura catalana¡¡¡¡
Alba
Publica un comentari a l'entrada