El nacionalisme més pur és com un Guadiana, treu el cap i s'amaga segons quin vent bufa. L'especialitat gairebé única del nacionalisme català és aixecar polsaguera a cada relliscada del govern central, el de Madrid. Evidentment en fa moltes, però Déu me'n guard d'aplaudir-li mai cap acció car això seria perdre les essències més nostrades.
El cas és que tots sabem que Gas Natural, una empresa amb seu a Barcelona, ha fet una OPA hostil a ENDESA, una empresa amb seu a Madrid.
També tots sabem la que s'ha muntat arran d'això, molt en especial el diari EL MUNDO, de l'anticatalà Pedro J., més discret el diari ABC, però per sobre de tot, José María Aznar s'ha convertit en el think tank polític en contra de l'OPA
Tota l'hostilitat de Madrid és política, més exactament, nacionalisme espanyol. O sigui que tenim servit un match "nacionalisme espanyol versus nacionalisme català". Val a dir que la banca Morgan, assessora d'ENDESA, troba bé l'OPA.
¿Què passa doncs que el nacionalisme català està en silenci? Molt senzill, s'ha produït un fet greu per les nostres afinades ments: el govern no s'hi fica.
L'aire irrespirable que havia creat José María Aznar al govern ara no hi és i, a canvi, hom fa conya del tarannà o "talante" com si el tarannà fos una cosa a menystenir. La cosa és clara, quan no hi ha arguments forts per a acusar cal inventar-los.
Avís a navegants: no dic que avui estiguem al millor dels móns gràcies a Rodríguez Zapatero perquè tots sabem molt bé que el fet que sigui el que més mana no vol pas dir que ho mani tot, ni falta que fa, i sabem que en el seu equip hi ha persones que si es passessin al PP no haurien de canviar gaire, com és el cas de Rodríguez Ibarra encara que es cregui més socialista que ningú.
També ha fet declaracions exemplar el ministre Montilla, el responsable sobre l'afer de l'OPA, però ningú no ha dit res. Aplaudir-lo? Això mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada