Com qui escriu aquestes ratlles no ha passat per la universitat, ha tingut una educació franquista i a més ha estat administratiu a Catalunya i cambrer a Anglaterra; ara intento posar-me una mica al dia en humanitats, que sempre m’ha agradat.
El cas és que sóc un assidu a algun curs dels molts que es fan al Centre Cívic del meu barri, la Casa Golferichs.
El professor d’història ens ha dit moltes vegades que el que som avui, a Catalunya i a Espanya, ve tot del segle XIX i que en aquest segles és quan es va fer això que en diuem “les dues Espanyes”. Com també ens ha insistit molt que la nostra història no es fa en el buit, sinó en tot un context europeu doncs li vaig demanar que em recomanés algun llibre d’història.
Així doncs fa poc he llegit HISTORIA CONTEMPORÀNEA DE EUROPA, 1789-1989, d’Asa Briggs i Patricia Clavin, editat per CRITICA, Barcelona, 2000.
He vist per internet que aquest llibre realment sembla ser molt important perquè sembla que a la Universitat de Barcelona es treballa molt amb ell, però jo no he quedat satisfet, potser no he trobat el que esperava trobar.
El cas és que és una història d’Europa molt centrada en Alemanya, Austria, Hongria, França i Gran Bretanya i després Itàlia.
Al final ho concretaré amb xifres que indiquen el nombre de pàgines en què s’esmenta un nom propi.
De tota manera cal dir que sota l’epígraf de “La guerra civil española” hi ha poc més de dues pàgines i que el segle XIX espanyol és pràcticament inexistent, així, per exemple, s’esmenta dues vegades a la reina Isabel II perquè un rei de França volia que un fill seu es casés amb ella , però cap en clau de política espanyola.
Tot això no treu que el llibre sigui força interessant, però qui, com jo, buscava per Europa fets que podessin tenir un lectura espanyola doncs ha sortit decebut. Clar que potser això que jo busco és el que explica el professor a classe.
Alemanya......................................42
França..........................................38
Austria..........................................33
Gran Bretanya.................................30
Bèlgica...........................................29
Itàlia..............................................29
Hongria..........................................25
Irlanda...........................................18
Catalunya.........................................2
Churchill..........................................24
Bismarck..........................................18
Gladstone.........................................13
General Franco.................................... 9
F. Engels........................................... 7
Picasso.............................................. 4
General Primo de Rivera..................... 3
Kafka................................................ 3
T.S. Eliot............................................ 2
Alfons XIII.......................................... 1
Fernando VII...................................... 1
Adolfo Suárez...................................... 1
Evidentment noms com Prim, Cambó, Azaña i Companys no s'esmenten
1 comentari:
És curiós constatar que, mentre per una banda hi ha força historiadors anglosaxons que s'han interessat per la nostra història, per l'altra n'hi ha -i molts- que la ignoren, no tan sols la de Catalunya, sinó fins i tot la de l'estat espanyol.
Publica un comentari a l'entrada