"Un matrimoni de Boston"

Com molts d'altres sóc un enamorat del Teatre Lliure de Gràcia i he seguit la trajectòria de l'inoblidable Fabià Puigserver (pre-Teatre Lliure) des dels temps heroics quan es va fer l'estrena de l'"Adefesio", de Rafael Alberti, amb l'Emma Cohen. Ha plogut molt des d'aleshores i ara, coses de la modernitat, o potser de la postmodernitat, per a anar al Lliure, hem d'anar a l'Espai Lliure, de la Ciutat del Teatre, que ens han muntat a Montjuïc, una mica abans d'arribar al Teatre Grec.

El nou Lliure doncs ocupa un espai restaurat que ha quedat molt bonic i la sala és un clon de la de Gràcia. Esperem que tot sigui per bé. Vull dir pel bé de l'escena catalana, que tant necessita d'autors del país i, sobretot, de públic. No n'hi ha prou de tenir el teatre a la sang perquè la sang del teatre som el públic.

Com podem llegir, "Un matrimoni de Boston" és una peça més de David Mamet, dirigida per Josep Maria Mestres i traduïda per Joan Sellent. Tot té un 10. D'entrada preciso que el títol duu a l'engany perquè no és que l'obra passi a Boston, sinó que un matrimoni de Boston és com en la societat victoriana es deia a una parella de dones, és a dir, d'aquella cosa inpronunciable aleshores, lesbianes. Com diu l'Empar Moliner en un article, en el Vaticà encara no saben que les lesbianes existeixen.

Aquesta obra està defensada per dues dames de l'escena com són Anna Lizaran, que es menja l'escenari i que representa la veu de l'experiència, l'Emma Vilarasau està magnífica i representa la il.lusió de la joventut. De la tercera, Marta Marco, és molt jove per dir-li que ja és una dama, si més no en el sentit anglès que jo aplico a aquest mot en el teatre, però jovenesa no està renyida amb la bonesa de la seva actuació i que representa una encertada mescla de picardia i ingenuïtat; suposo que ha après molt de teatre al menjador de casa perquè és la filla d'un cavaller de l'escena del país, Lluís Marco.

Es tracta d'una comèdia d'època, però que podria ser molt bé d'ara. L'obra és el que en diem teatre de text, text de veritat, compromès, farcit de frases enginyoses i que en forma de comèdia, tot fent esclatar el riure, es diuen coses dures i cruels sobre la vida, els prejudicis, la moralitat, convencionalismes, doble moral, i, ai las, l'amor.