Albert Ràfols Casamada

Encara que això de les adhessions o de les entregues totals tingui lògicament mala premsa, no tinc més remei que admetre que quasi tota l'obra plàstica de Ràfols Casamada m'agrada.

Ara, quan escric aquesta entrada al blog, fa poca estona passava pel davant de la GALERIA JOAN PRATS (Rambla de Catalunya, 54) i he vist que exposava l'esmentat artista i clar, hi he entrat.

He vist que l'exposició va ser inaugurada just ahir i que unes quantes peces ja estan venudes. De fet no és que em preocupi gaire que la seva obra estigui venuda perquè el més econòmic de tots està marcat a Eur.6.000, per tant, em seguiré conformant amb les litografies que ja tinc.

Val a dir que no sóc lector de poesia, però Ràfols Casamada és dels pocs artistes que també són poetes i, potser és això, que malgrat tot, la seva obra plàstica em dona una mena de pau interna, d'harmonia i que amb la seva combinació dels colors, sense cap estridència sap fer-se present.

En qualsevol cas, n'he triat un petit poema seu que parla d'un dels colors més presents a la seva obra

(blau)
damunt el blau
o dins el blau
o encara darrere
el blau
apareixen les figures
signes o estrelles
la ratlla que separa
l'alè que uneix

i el color s'accentua
que hi hagi
diu Miró
una gran contundència
de color
i es mouen les ones del blau
damunt la tela

1999

Recomano la visita a la galeria i per altra banda, com he rebut l'avís de la GALERIA JORDI BARNADAS que el dia 23 inaugura una col.lectiva, espero poder-ne dir alguna cosa al respecte. Es tracta d'una galeria força interessant encara que té una linnea artística ben diferent a la Joan Prats.