Ahir vaig veure la darrera pel.lícula d'aquest director nordamericà i com, per altra banda, fa poc comentava la darrera d'Ingmar Bergman, em permeto puntualitzar que Interiors (1978) era un homenatge a Bergman.
Si cliqueu a
http://fr.movies.yahoo.com/promo/matchpoint/trailer.html
veureu algunes escenes i diàlegs de MATCH POINT.
Encara que no sigui la millor pel.lícula de Woody Allen, no treu que és una de molt bona i manté a l'espectador tens fins al final.
En aquesta pel.lícula es repeteix una temàtica que Allen ja la va tocar a Crimes and Misdemeanors (1989), que és la culpabilitat. Per descomptat que com tots els seus films aquest aspecte de la conducta humana el tracte magistralment i, a més, no cau amb aquesta mania de Hollywood que qui la fa la paga, que a més no és cert enlloc i E.U.A. no és cap excepció. També tracta molt bé un altre aspecte de la natura humana, el desig de no perdre un nivell socio-econòmic aconseguit per qui era un ningú. Aquests dos aspectes, així com l'amor i el sexe és tractat amb finura i mestratge.
1 comentari:
A mi també m'ha agradat, encara que tampoc no la trobo pas 'la millor'. El tema de la por a perdre un estatus, la culpa i el sacrifici dels innocents és prou tractat a la literatura i el cinema, res de nou, doncs, encara que unes interpretacions excel·lents, totes, però la del protagonista, la seva amigüitat, magnífica.
Publica un comentari a l'entrada