Acabo de llegir NOVEL.LES I CONTES, d'Alexandr S. Puixkin, de la famosa col.lecció "Les millors obres de la literatura universal" d'Edicions 62 i "la Caixa", Barcelona 1981. En el seu moment vaig comprar alguna cosa d'aquesta col.lecció com també molts de la M.O.L.C.
El tractar-se de clàssics fa que un no tingui mai pressa en llegir, així doncs que al cap de més de vint anys de tenir-lo a casa m'he decidit.
Està clar que no puc aportar res de nou amb aquesta entrada, si és que alguna cosa nova jo aporto al món blogaire, el punt és que es tracta d'un llibre que es llegeix bé, però no treu que és una manera d'escriure que pot resultar ensopida per molts lectors d'avui.
A més, tot i que llegim que l'autor va ser desterrat pels seus poemes, amb ull d'avui la seva obra resulta molt classista amb un to excessivament missaire.
De tota manera és prou evident que cal saber-lo llegir en ulls de l'època que la podem situar pel 1830.
2 comentaris:
Sempre s'han de llegir els llibres amb perspectiva, però costa molt obviar la mirada del present. Fa algun temps van fer una peli, sobre aquest llibre, també em va semblar ensopida, encara que molt poètica. Serveix, si més no, per a acostar-nos al passat i mirar d'entendre'l, cosa gairebé impossible.
Tens raó Júlia, amb pocs mots ho has posat molt bé
Publica un comentari a l'entrada