Aquest llibre ha estat editat per HIPERIÓN, Madrid, 2001. Són vuit contes que han estat traduïts directament del xinès per Laureano Ramírez, professor a la Universitat Autònoma de Bellaterra.
En primer lloc he de dir que entre el primer (1922) i el darrer (1935) conte hi ha tretze anys i que el darrer va ser escrit poc abans de morir.
Els seus contes es poden dividir en dos blocs. Els tres primers contes estan basats en llegendes conegudes per tots els xinesos o desenvolupaments individuals dins un marc històric i literal estricte d’altres històries, mentre que en els altres contes Lu Xun reinventa a partir d’unes dades reals la història original amb la intenció de fer-nos arribar una conclusió moralizadora.
La compostura del cielo suposa un primer intent per dur a la pràctica el seu desig de conjugar en forma de relat breu allò que és antic d’allò que és moder, és a dir, d’allò antic conformat per les llegendes populars amb allò nou de la seva pròpia expediència vital del mòn d’avui.
A La forja de la espada i també a La huida a la luna trobem dos relats en els que Lu Xun manifesta la voluntat de seguir la seva obra, amb les seves motivacions profundes per a assolir el seu desig de ser comprès o, si més no, de no ser mal interpretat.
A La contención de las inundaciones la crítica va dirigida directament contra el poder; contra la separació radical entre els qui manen i els que són manats, així com la incapacitat i la superficialitat del rei i els seus funcionaris
A Los recogedores de helechos fa un alegat contra el menyspreu envers aquestes estranyes persones que tenen conviccions morals.
A La travesía del paso va contra conformisme interessat i la ceguesa dels funcionaris.
A Contra la guerra , ja ho diu el nom, contra la iniquitat de la guerra.
A El muerto ha resucitado és contra el mal que poden fer els qui intenten canviar el curs natural de les coses, així com el ridícul que poden arribar a fer.
Lu Xun és un pessimista, però més aviat cultural que universal perquè el seu pessismisme està arrelat en allò més profund del sentiment xinès a causa de segles de feudalisme i opressió. El canvi, la revolució es preveu com la seva única sortida, una revolució dirigida a transformar les estructures i alliberar la humanitat sotmesa per segles de despotisme i negació. Lu Xun va confiar amb la República del 1911 i al moviment progressista del 1919, conscient, en el fons de la seva ànima, de la llunyania que el separa d’un món idil.lic que faci néixer el nou home xinès lliure de l’opressió feudal.
La seva obra és com un fluctuació entre el món antic i el d’ara per la seva lluita contra la tradició paralitzant, per oposició a la tradició enriquidora, la que justifica la seva revolta davant la visió sacrosanta d’unes llegendes sense cap possibilitat de qüestionament des de l’inici dels temps
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada