EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

diumenge, de gener 15, 2006

Jim Jarmusch, director de cinema





Tinc certa prevenció de veure una pel.lícula feta als E.U.A., però això no m'impedeix reconéixer que d'allà en venen de molt bones, només cal estar a l'aguait per no caure en aquelles que tenen més publicitat; mentre que hi ha altres que passen desapercebudes i són molt bones.

Un dels directors de cinema nordamericans que cal seguir la pista és Jim Jarmusch, que ha estudiat filmació a la Universitat de Columbia i a la Cinematheque Francaise in Paris.

Com no sóc un cinèfil no puc pas dir que he vist tota la seva filmografia, però després d'haver vist avui d'ell Broken Flowers m'he adonat que ja n'havia vist unes poques més d'ell i totes prou interessants. Com són Mistery Train, Night on Earth i Coffee and Cigarrettes.

Mistery Train la tinc força oblidada, però Night on Earth la vaig trobar molt bona i del poc que recordo el tema central ja era la comunicació o, més ben dit, la seva manca. Tenia la peculiaritat que tot eren escenes de nit. Una d'elles protagonitzada per la Winona Ryder fent un paper molt al seu estil, dona de món.

Amb totes les diferències, considero que les dues darreres, és a dir, Coffee and Cigarrettes i Broken Flowers s'assemblen força.

S'assemblen en el sentit que els diàlegs són pràcticament sempre entre dues persones. La primera, Coffee and Cigarrettes, té la particularitat, però, que els personatges surten amb el seu nom real, com Iggy Pop, Tom Waits, Cate Blanchet, Alfred Molina, Bill Murray i altres, que és en blanc i negre; els personatges, dos i alguna vegada tres, enraonen en una taula tot prenent un cafè i fumant cigarretes i mostrant les petites misèries humanes, enveja, cobdícia, menyspreu. Es tracta d'una pel.lícula en que cada diàleg no té cap relació amb els altres, o sigui que podríem dir que és un conjunt de curts en els que, per descomptat, hi ha molt bona música perquè no hi manca el segell del diàleg dels dos primers que són músics, però té també molt mala llet.

Per altra banda, Broken Flowers és més pel.lícula i per això és la primera pel.lícula de Jim Jamusch que és un èxit amb el millor sentit i té el Grand Prix de Cannes. En aquesta hi tenim també a Bill Murray, que ha guanyat fama pel seu paper de Lost in translation, i també apareixen actrius com Sharon Stone i Jessica Lange

Don Johnston (Bill Murray) és un solter empedernit perquè no sap ser cap altra cosa, però resulta que hi ha una amant que l'acaba de deixar i mentre posa la cara que té de pomes agres rep una misteriosa lletra d'una antiga amant informant-li que té un fill de 19 anys i que pot ser que el visiti, empès pel seu veí i no pel seu sentit de paternitat es dedica a visitar les seves ex-amants. A totes les lliura un ram de flors i una que és morta, també li deixe un ram de flors a la seva tomba.

És doncs visitant aquestes antigues amigues com va sortint les coses, les coses que no funcionen i és que quan es viatge envers el passat les coses no van. Quan el personatge esdevé més autèntic és quan pitjor va la cosa, quan li sembla que parla amb el qui creus que és el seu fill de veritat.

M'ha agradat força i la recomano, però, com passa a l'anterior, Coffee and Cigarrettes, no es tracta de veure efectes especials, trets, sexe o acció. O sigui que per alguns és una peli avorrida.

Jim Jamusch és el de la primera fotografia

6 comentaris:

Pedro ha dit...

De fet Jarmusch és més fill de Sundance, el festival de cinema independent més important del món, de Hollywood o de la moqueta dels oscars.

Albert ha dit...

Gràcies per la informació cultural. Ets un crack

Anònim ha dit...

La tinc pendent!

Anònim ha dit...

"Cofee and cigarrettes" és una de les pitjors pel.lícules que he vist en ma vida jajajaj. De la manera que la presentes, sembla interessant, però jo no l'entenc com una sèrie de diàlegs sobre "enveja, cobdícia, menyspreu", tret d'una de les converses, que no recordo, la resta cauen en el més absolut dels buits. No se'ls treu suc ni als personatges ni als diàlegs, ni al silenci, del que s'abusa recurrentment.
No la trobo avorrida pel fet de no ser comercial, sino que més aviat considero que li donem més llicències de les que li donaríem pel fet de ser "alternativa". És a dir, és d'aquelles pelis que "queda malament" dir que no t'ha agradat. Doncs quedaré malament jajaj, però jo crec que senzillament està mal feta.

Albert ha dit...

Sempre ens podem posar d'acord amb "De gustibus non est disputandum", per tant, la comercial i a mçes lloada per tota la crítica "Los puentes de Madison" jo la vaig trobar dolentíssima. C'est la vie. De tota manera gràcies per la teva opinió perquè admeto que pot haver un papanatisme per ser "alternatiu" o per ser transgressor, etc., el que compte és -com deia Ellington- que sigui bona música

litos ha dit...

Hola Albert. En primer lloc, deixa'm felicitar-te perquè poc a poc i amb bona lletra (com ha de ser) has anat construint un bloc que cada dia fa més patxoca.

Entrant al tema, aquest cap de setmana he vist (o potser hauria de dir visionat) les tres últimes pel·lis que has recomanat. Perquè vegis que tens seguidors aplicats.

Coincidint amb l'a3na, trobo que "Coffee and Cigarettes" és un pal patatero. Només et diré que no l'he acabada. M'ha fet gràcia veure actuar el Tom Waits (em poso de peus per escriure el seu nom, del qual no sóc digne), però vaja, una peli anecdòtica (per penjar-li un adjectiu generós).

Broken Flowers m'ha agradat més: molt bona fotografia, una banda sonora molt estimulant (l'estic sentint mentre escric aquest comentari i no puc evitar moure rítmicament la cama esquerra: tatata, tatata) i un guió prou digne, sense estridències. Després de Lost in Translation, sembla que en Murray s'està especialitzant en pel·lícules amb finals oberts...

Finalment, The Constant Gardener. Deu n'hi do: una fotografia espectacular, magnífica, una història molt ben lligada (massa, de fet, però com podria ser d'altra manera si ha sortit de la ploma del LeCarre?) i uns actors que broden els personatges. A més a més hi surt la meva ciutat... El final és un pèl depriment, però no es pot tenir tot.

Poso a la llista el documental de la Bethânia que recomenaves al teu post d'ahir, faltaria més. Segueix recomanant-nos coses, i nosaltres les seguirem veient. Au, bona nit, Albert. Keep it up.