Poc m'aniria pensar mai que veuria teatre, bon teatre, a la sala de ball La Paloma, del carrer del Tigre de Barcelona. Una sala de ball que quan era noi tenia mala fama per ser un lloc de baralles entre ganàpies i des de fa un temps ha esdevingut un lloc de culte i que es fan ball que surten a la televisió.
El cas és que recomenat per un dels millors crítics teatral que hi ha a Barcelona perquè és veí, no de l'escala per sí de la illa, he anat a La Paloma a veure aquesta peça teatral que ha portat a Barcelona una companyia que té a favor seu el Premio Nacional de Teatro 2005.
L'obra és una tragicomèdia perquè en mig de la broma es van dient coses de màxima profunditat sobre la vida i la mort.
El "nostrat" Floquet de Neu és a punt de morir i vol acomiadar-se, així comença dient que no ha tingut mai res a dir en contra de Chulín, l'ós panda que va morir fa anys i estava al zoològic de Madrid, que ell no va tenir res a veure amb la polèmica que va haver entre la mascota de Madrid i la de Barcelona, però que ell era millor... Assenyalo que Floquet de Neu parla amb un estil que em recorda el Dalí quan sortia a la tele amb el bastó a la mà, en temps de Franco, fent aquelles lletres llargueeeeeeees.
Més endavant ens diu que davant seu ha passat molta gent per a acomidar-se i n'has destacat la visita de l'Alcalde de Barcelona, que diu va dir que el Floquet de Neu ha estat el millor ciutadà de Barcelona i que es pregunta doncs si el zoològic era el millor lloc per estar-hi o si això indica com ens estima l'alcalde.
Després de fer una passada ràpida pel pensament de Sócrates, Cató, Kierkegaard i altres que no recordo, s'atura amb Montaigne per enraonar sobre els seus tretze consells sobre com està preparat per a la mort. Tot amb una mescla d'humor, seriositat i mala llet.
Finalment ens diu, a nosaltres el públic, que no ens estima que senzillament ha estat un bon professional i que ha fet davant del públic exactament el que el públic espera d'un goril.la blanc, que salti i faci tombarelles, per la qual cosa ens recomana que no fem com ell, que no siguem tan professionals i ens allibrerem.
Quan estava a punt d'enraonar sobre si déu existeix o no, ja li ha arribat l'efecte de la injecció i ha mort, una mort no natural, sinó que se li aplica l'eutanàsia, que és tal com va morir. Conclusió: l'entranyable i nostra Floquet de Neu va gaudir de més drets que els ciutadans que creiem amb l'eutanàsia perquè se li va aplicar només per una raó: que no patís. Apa.
Obra molt bona, que recomano molt vívament, vaja, que no s'ha de perdre i que compte amb una excel.lent interpretació de Pedro Casablanc (Floquet de Neu), el cuidador (Gonzalo de Castro) i mico negre (Tomás Pozzi).
AVÍS: L'organització de La Paloma de les entrades reservades per telèfon ha estat un veritable desastre, per la qual cosa recomano que es faci amb un dia d'anticipació i poder treure les entrades impreses del caixer automàtic
1 comentari:
Una recomanació molt interessant. Floquet de neu va tenir uns drets lligats a la seva singularitat però, és clar, a canvi de perdre llibertat selvàtica, una gran metàfora humana. Salutacions matineres, herald.
Publica un comentari a l'entrada