Si Antoni Miralda va voler casar el monument a Colom i l'estàtua de la llibertat ja fa uns anys, si hi hagut una complicitat entre el públic cinèfil de Barcelona i l'obra de Woody Allen fins al punt que ja només falten cartes d'amor amb la promesa de què Barcelona sigui plató per a una pel.lícula d'aquest novaiorquès que cumpleix allò de què al pot petit hi ha la bona confitura. Doncs després de tot això a l'escena barcelonina hi ha una obra de teatre amb text de Woody Allen.
Gràcies a què és un text magnífic Elisenda Roca, que s'estrena en direcció, no ho ha tingut massa difícil i l'bra resulta indubtablement divertida. La Montse Guallar se la presenta com la diva, però a parer meu qui broda millor el seu paper és Pep Ferrer, que per entendre'ns representa el paper que va fer Woody Allen, com diu el propi Pep Ferrer: M'ha tocat assumir la llufa d'interpretar un paper que el Woody va pensar per a ell. Mentre que la Montse Guallar fa, per encàrrec de la directora, una sobreactuació, com aquest tic d'aixecar una cama cap enrere per donar un aire de persona dinàmica, nerviosa o el que vulgui. Més convincent és la teatralitat de Maria Lanau
En el programa de mà Elisenda Roca ens diu: Prepareu-vos per viure i riure una comèdia que és tot un homenatge al gènere negre, amb les seves intrigues i tensions, amb un ritme vertiginós i amb un sentit de l'humor desfermat
Evidentment els del públic hem rigut com ja he dit, però el ritme no és tan vertiginós com el de la pel.lícula, però no podem esperar que Woody Allen vingui a fer les correcions oportunes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada