EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dijous, de març 16, 2006

Ateus de Catalunya i el Concordat


Aquest dimarts vaig assistir a una de les trobades que de tant en tant fa Ateus de Catalunya. Encara que no vaig poder ser-hi tota l'estona vaig poder escoltar la interessant xerrada que ens va fer el senyor Albert Riba, president, relacionada amb l'actual Concordat entre Espanya i el Vaticà, qui tingui interès en conéixer el contingut de la xerrada, molt interessant, li recomano que me la demani en el comentari o per email i jo li enviaré per email. També és prou interessant visitar-ne la web d'aquesta associació.

Abans de la conferència esmentada se'ns va donar literatura editada per Lliga per la Laïcitat, que vol contribuir a mantenir una cadena d'unió entre tots els ciutadans i ciutadanes que aspiren exercir amb plenitud tots els seus drets, sense restriccions mentals, sense reserves, sense barreres de cap tipus. Podem arribar a trobar-nos en aquest horitzo comú de laïcitat com a substrat i garantia, precisament, de la plenitud en l'exercici de tots els drets ciutadans.

P.S.- Ara podeu clicar aquí
i cerqueu l'entrada amb el mateix títol i la mateixa data

7 comentaris:

Montse ha dit...

uix, què diu aquest senyor dels million dollars? (no entenc res, però és igual) el que jo volia demanar-te és que m'enviïs això del Sr. Riba. Jo sempre dic que gràcies a Déu jo sóc atea, però la veritat és que sempre he tingut molts problemes, amb la meva fe. Vaig ser catòlica per decisió familiar i vaig deixar de ser-ho per decisió pròpia en un moment donat, però no et pensis que tinc les coses tan clares. Segurament m'agradarà llegir el que comentes. Un petó, Senyor de l'Eixample, fins i tot des d'un dia de boira, com avui.

Son ha dit...

jajajaja... Albert!! Publicitat!! Posa el cartellet de "Aquí publicitat no, gràcies!" però si ha de tenir el mateix èxit que a la bústia de casa meva.... buff!!

Sobre el que comentes
- Gràcies per tota la informació!!
- Gràcies per fer-me reflexionar!!
Vaig estar discutint amb un amic al respecte (sobre la meva adhesió a l'Esglèsia, etc) i entre moltes coses em va dir unes quantes que em van deixar remoguda. Aquí les deixo:

- Vulguis o no vulguis tu ets cristiana. No va ser decisió pròpia però tampoc és decisió pròpia que siguis dona, etc.
- La teva tradició és el judeocristianisme. Tens a les venes el "sentiment de culpa", "caritat", "compasió" encara que et remoguin l'estòmag.
- Cada any (que jo ho he vist em va dir jejeje) cel.lebres el Nadal... Independentment que vagis a misa o no, tu ho vius; realment per tu són dates familiars i disfrutes fent el pessebre (i té maleïda raó... M'ho passo teta fent còrrer els camells cap a Betlem, m'agafa la tendresa amb els canelons...).
-Potser no estàs d'acord amb la institució però si amb molts dels seus valors..

Albert, jo continuo donant-li voltes buscant-me a mí mateixa certa coherència. Espero trobar aquest punt un dia.
Petonets

Albert ha dit...

Arare: Compartim el punt de partida. No sé si Déu existeix o no, però a ell jo no l'interesso, segur.
Son: Dius moltes coses. 1.-Comparar ser cristià (cultural) amb ser dona (biològic) és absurd. 2.- Això de la culpa, etc. és cert, però no justifica que m'hagi de quedar amb la religió dels meus veïns. 3.- El meu objectiu vital és assolir un equilibri (perfecte) entre el microcosmos i el cosmos, és a dir, Catalunya i el Món. Sóc català i sóc un ser humà. La cultura catalana és la meva, que té arrels cristianes, però també ha begut de Voltaire, Sartre, etc. I Jahvé va triar només el poble jueu i Abraham féu lloc a Jesús i Mahoma. Tanmateix, això no és tot el món i res humà m'és alié. Els pobles no judeo-cristians, encara que no entengui, no deixen de ser una escletxa que hauria d'obligar a no ser essencialista amb les religions. És molta arrogància creure's part del poble escollit. 4.- Quan els fills eren petits vaig comprar unes figures de pessebre a un artista que em van recomenar i segueixo fent el pessebre. Senzillament és igual de bonic com comprar una rosa per Sant Jordi i a més té un aspecte primitiu, ens relaciona amb les estacions de l'any, la natural. 5.-No tot allò del meu microcosmos m'agrada i, per tant, trio. I estic orgullós que el meu avi fos co-fundador de les escoles laiques i del Nàstic de Tarragona. No et dic que et busquis, però al teu bloc he dit que t'estimis i és que Jahvé va dir "Estima els altres com a tu mateix" i normalment s'oblida el "a tu mateix", però ¿és imprescindible ser creient per pensar que això és bo? 6.- I si cal relativitzar el factor geogràfic, també cal fer-ho amb l'històric. L'home sapiens té 9000 anys i de cristianisme en portem 2000, en comparació no res.

Anònim ha dit...

El que vivim de petits suposo que ens marca culturalment, però ens fem grans i podem reflexionar sobre tot plegat. Jo 'crec' que no crec pràcticament en res, tampoc en Catalunya, la veritat, tot plegat són construccions culturals. Ara bé, els afectes, les tradicions, l'entorn, tot plegat ens és proper i estimat, i per això fem el pessebre, malgrat no ser religiosos, intentem conservar i millorar la nostra llengua, malgrat -en el meu cas- no sentir-me gens 'patriota' i estimem la nostra família amb totes les seves mancances i limitacions. En tots els amors, però, s'ha de reservar -al meu entendre- una bona part d'independència, d'individualitat, d'esperit lliure, per no caure en fanatismes. Més enllà de les persones concretes tota la resta entra en un camp d'abstraccions perillós i variable.

Albert ha dit...

Júlia, dius que no ets patriota però sembla que fas una saludable tasca pel teu barri. El nom no fa la cosa.

Anònim ha dit...

El barri és una petita pàtria, no és una 'gran Catalunya'. Sóc molt poc militant, no crec que cap idea valgui el que val una persona, una vida. Si he de cedir per evitar conflictes, cedeixo. Ho deia en aquest sentit, de vegades no ser militant de res m'ha creat algun problema, perquè hi ha molts dogmatismes per tot arreu.

Albert ha dit...

Júlia, per mi no cal que cedeixis en res, per mi defensar una opinió no és militar, sinó un acte de coherència i cadascú té la seva, per mi anar contra els dogmatismes podria ser-ne un altre perquè és entrar en allò de què és primer si l'ou o la gallina. Per cert, jo no sé què és una "gran Catalunya", el que sí sé és que miro des del meu micro-cosmos, que està compost d'altres micro-cosmos com són el barri, l'entorn immediat i la família, que conformen el cristall que matisa la meva mirada del cosmos, el món.