Aquest blog està concebut com una mena de diari de les meves activitats (espectacles, viatges, etc.) i en algunes ocasions comento política. Les opinions dels lectors són benvingudes.
EL MEU LOGO
a
dimarts, de març 28, 2006
El comte Arnau (fragment)
Seràs roure, seràs penya, seràs mal esvalotat, seràs aire que s'inflama, seràs astre rutilant, seràs home sobre home, perquè en tens la voluntat. Joan Maragall
9 comentaris:
Anònim
ha dit...
Gombrèn, Mataplana, Montgrony, sant Joan de les Abadesses... De nit, encara s'hi senten ressonar les ferradures del cavall del Comte condemnat a no tenir repòs.
berta: em fa l'efecte que tu no parles de bandolers, sinó de depredadors o saquejadors ronals: Quan vaig ser per aquests llocs no vaig sentir el ressó, però hi vaig veure la marca i vaig respirar-ne l'aire.
Hola! Mira què he trobat! a que és xulo? (et deixo les adreces perquè hi puguis anar tu mateix, sinó, aquest comentari seria tan llarg que avorriria la concurrència)
-- -- -- -- -- -- La comtessa està asseguda viudeta igual! La comtessa està asseguda al seu palau.
Se li presenta a la cambra, valga'm Déu, val! se li presenta a la cambra el comte Arnau.
Tot cobert de roges flames, ai quin espant! tot cobert de roges flames, valga'm Déu, val! (...)
http://www.xtec.es/rtee/europa/194es/partitura.htm -- -- -- -- -- -- -- Per obtenir la tonada...
M'he deixat al tinter que l'Arnau maragallià està molt bé, però que el de Sagarra m'agrada encara més. La figura del comte ha estat tractada des de molts punts de vista, és un mite que es va reprenent, com passa amb els mites que tenen força. Crec que aquest fragment el van fer servir en un espectacle que feien fa anys a Horta, crec que es deia 'oratori per un home sobre la terra'.
El sonet molt bé Júlia. No sabia que Sagarra hagués fet un Arnau, per altra banda l'oratori que esmentes correctament el vaig veure dues vegades, però no sabia que la base era de Sagarra. Si t'interessés un dia et podria deixar "El mito de El Comte Arnau", por José Rmeu Figueras, Obra laureada con el premio Menéndez Pelayo 1947.
arare: he vist les dues webs, però no he pogut sentir la música. Ja saps que en el pc la música i jo no som gaire amics. Jo tiro de CD a l'equip que hi ha al menjador son: està bé que el teu cap voli cap al Montgrony
No m'he explicat bé, perdó. L'Arnau de Sagarra és un poema llarg, pràcticament un llibre. L'Oratori feia servir el text de Maragall, el que has posat tu al blog, crec que el cantaven, és que quan l'he llegit m'ha vingut al cap des del túnel dels temps. L'Arnau que no em va agradar va ser el de la tele, crec que es van gastar molts diners per fer un mal producte.
9 comentaris:
Gombrèn, Mataplana, Montgrony, sant Joan de les Abadesses... De nit, encara s'hi senten ressonar les ferradures del cavall del Comte condemnat a no tenir repòs.
berta: em fa l'efecte que tu no parles de bandolers, sinó de depredadors o saquejadors
ronals: Quan vaig ser per aquests llocs no vaig sentir el ressó, però hi vaig veure la marca i vaig respirar-ne l'aire.
Hola! Mira què he trobat! a que és xulo? (et deixo les adreces perquè hi puguis anar tu mateix, sinó, aquest comentari seria tan llarg que avorriria la concurrència)
-- -- -- -- -- --
La comtessa està asseguda viudeta igual!
La comtessa està asseguda al seu palau.
Se li presenta a la cambra, valga'm Déu, val!
se li presenta a la cambra el comte Arnau.
Tot cobert de roges flames, ai quin espant!
tot cobert de roges flames, valga'm Déu, val!
(...)
http://www.xtec.es/rtee/europa/194es/partitura.htm
-- -- -- -- -- -- --
Per obtenir la tonada...
(http://www.xtec.es/rtee/europa/194es/194es.mid)
Petonets blaus!!
Gràcies Albert! Has fet que el meu cap sentís el soroll de potetes de cavall... Petonets.
Sagarra és únic i la seva versió de la història, una meravella. Inspirada en el tema vaig fer aquest sonet:
Solca els camins d’aquesta nit urbana
l’ombra d’un Comte Arnau desarrelat,
el dibuix feble d’un genet alat
d’un temps antic, de solitud llunyana.
Esquiva el seu cavall la caravana
de cotxes pelegrins, a la ciutat
i salta, penitent agosarat,
les altes catedrals sense campana.
Cerca la pau i la foscor vençuda,
enlluernat per vanitats novelles,
resignat a ser una ànima perduda.
Escampa un rastre de polsim d’estrelles
i un perfum que barreja menta i ruda
i el so esqueixat i trist de les esquelles.
M'he deixat al tinter que l'Arnau maragallià està molt bé, però que el de Sagarra m'agrada encara més. La figura del comte ha estat tractada des de molts punts de vista, és un mite que es va reprenent, com passa amb els mites que tenen força. Crec que aquest fragment el van fer servir en un espectacle que feien fa anys a Horta, crec que es deia 'oratori per un home sobre la terra'.
El sonet molt bé Júlia. No sabia que Sagarra hagués fet un Arnau, per altra banda l'oratori que esmentes correctament el vaig veure dues vegades, però no sabia que la base era de Sagarra. Si t'interessés un dia et podria deixar "El mito de El Comte Arnau", por José Rmeu Figueras, Obra laureada con el premio Menéndez Pelayo 1947.
arare: he vist les dues webs, però no he pogut sentir la música. Ja saps que en el pc la música i jo no som gaire amics. Jo tiro de CD a l'equip que hi ha al menjador
son: està bé que el teu cap voli cap al Montgrony
No m'he explicat bé, perdó. L'Arnau de Sagarra és un poema llarg, pràcticament un llibre. L'Oratori feia servir el text de Maragall, el que has posat tu al blog, crec que el cantaven, és que quan l'he llegit m'ha vingut al cap des del túnel dels temps. L'Arnau que no em va agradar va ser el de la tele, crec que es van gastar molts diners per fer un mal producte.
Publica un comentari a l'entrada