EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

divendres, de març 31, 2006

"El malentès", d'Albert Camus


Ahir vaig veure a la Sala Fabià Puigserver, del Teatre Lliure de Montjuïc, El malentès, d' Albert Camus. Direcció: Joan Ollé. Traducció: Ferran Toutain. Intérprets: Jordi Collet (Jan), Josep Maria Domènec (vell criat), Marta Marco (Martha), Cristina Plazas (Maria) i Àngels Poch (mare).

La mare i la filla regenten un hotelet de muntanya al país de la boira, d'on el fill va fugir quan era adolescent i la filla vol anar al país de la llum, prop del mar. Mare i filla es dediquen a matar i roba els clients solitaris per anar fent un raconet i poder fugir també.

Mentre per una banda es va preparant una tragèdia de veritat per l'altra es va mostrant unes vides buides de tota mora, tendresa o humanitat. El que hi ha és pitjor que l'odi perquè l'odi és contrari a l'amor, per tant, un sentiment i el que aquí tenim és la manca absoluta de tot sentiment.

Martha que és d'alguna manera el personatge principal, vol anar a on hi ha mar, per ella el mar representar la llibertat, però quan és ja massa tard s'adona que un assassí tampoc no és lliure.

És un text dens i difícil. Difícil pels actors i que tots fan un treball magnífic, però no està de més dir que el paper que fa Marta Marco, el personatge tràgic per excel.lència, és el més difícil i ella se n'en surt magníficament. Per mi serà una gran dama de teatre, una, si se'm permet la comparació, Núria Espert.

No es pot perdre

14 comentaris:

júlia ha dit...

Intentaré anar-hi, és una obra que recordo haver vist fa molts anys, en castellà -potser a Estudio 1?-. El fet és que la història que explica deu estar basada en algun fet real, de petita ja m'explicaven aquesta història, a casa, com si fos una mena de rondalla de por, i com si hagués passat a Catalunya, o potser era d'aquestes contalles que s'expliquen i ningú no sap d'on han sortit.

Arare_ ha dit...

La Marta Marcó la veig a Ventdelpla i m'agrada, però on també em va agradar és en una obra amb l'Anna Lizaran i l'Emma Vilarasau a "Un matrimoni de Boston".

La Núria Espert em va encantar fa molts anys a "Yerma" però després se m'ha anat fent pesada i en lloc de veure el personatge, l'acabo veient a ella "fent de" i això a mi no m'agrada, potser és una mania meva, però la Espert a la que fa dos minuts que és damunt l'escenari ja va per terra... buf buf...

No he vist mai aquesta obra de Camus però pel que expliques si que deu tractar personalitats complicades!!
Petonets

Albert de la Hoz ha dit...

júlia, sospito que no està basada en fets reals, portser ho confons amb "Las Criadas", de Genet, que com el film "Les Abysses" estan basaddes en fets reals.
arare, crec que no ets just amb l'Espert. "Yerma" va ser el seu cim i possiblement després va començar a baixar, però abans ja havia fet moltes coses, jo encara la recordo amb "Nuestra Natacha"

júlia ha dit...

No sé si està basat en fets reals, però sí que sé que me l'explicaven de petita, com una cosa que havia passat, i persones que no coneixien, ni molt menys, l'obra de Camus. Podia ser una mena de llegenda, això no ho puc dir. I diria, també, que vaig llegir la història, semblant, en algun llibré vellíssim, en català.

La Núria Espert, com Flotats o molts altres artistes que arriben molt amunt acaben per ser força histriònics, o representar també quan parlen 'normalment', servituds de la feina, penso. Això no els treu geni, més aviat el certifica.

Arare_ ha dit...

hummm... Flotats tampoc m'agrada, ho sento, tchts,tchts.... en alguna cosa podíem "no coincidir" no?
Bon cap de setmana!! petonets mariners

júlia ha dit...

Arare, a mi no m'agraden, ni l'un ni l'altre, ara, perquè m'agrada una manera de fer teatre més 'natural', encara que també depèn de l'obra. Però l'Espert ha fet coses molt i molt bones i interessants i és tot un personatge, aquests actors i actrius -i cantants- acaben sent sempre 'ells'.

Arare_ ha dit...

El que estem dient també em passa amb en Lluís Homar, sempre és "ell" "fent de"... potser la culpa la té la tele (en aquest darrer cas i en el de l'Emma Vilarasau, que també Déu n'hi do "lo" vista que la tenim, tot i sent una gran actriu)

D'això... de la Espert he recordat també "La bona persona de Sesuan o de Sesu-algo" , recordo que m'hi van dur els meus pares i jo era moooooooooolt joveneta. Era una obra on ´'única persona bona de tot el poble (o país o nomenrecordo) era una prostituta. Ja en aquells moments em va fer pensar. I l'actuació de la Núria, "xapó".
Au va, Albert, no se m'enfadi, que també els trobo coses bones!!!

Berta ha dit...

No conec aquesta obra,
em declara però, seguidora i quasi "devota" de L'étranger.
L'estrany

és tan estrany tot a la vida, de vegades...

Albert de la Hoz ha dit...

Crec que seria un desagraït perquè l'Espert o el Flotats han fet alguna cosa que no m'ha agradat. El que per mi val és que els dos m'han donat moments meravellosos. El Flotats, com a primer exemple, que vaig veure al Teatre Lliure de Gràcia va ser fantàstic i l'Espert que vaig veure a Londres, on vivia, amb Yerma també. Fins i tot vaig anar a parlar amb ella al camerí, a Barcelona no hauria gosat. L'Homar que vaig veure al Teatre Grec farà uns dos anys també perquè parlar en vers d'una manera natural em sembla sublim. No recordo l'obra. Gràcies pel debat. El que no sé és perquè els grans a vegades ens fallen, però malgra tot em va agradar Flotat a Arte i l'Espert amb en Marsillach fent Quién teme a Virginia Woolf?

júlia ha dit...

La bona persona de Sezuan és una obra de Brecht, amb unes cançons molt boniques. Es la primera de Brecht que vaig veure, al Romea, a dalt de tot i agafant tortícolis, gairebé, perquè era en un costat. L'Espert estava esplèndida, cantava molt bé, amb la seva veu, tan personal, fa moooooolts anyets. Mai més m'ha tornat a impressionar tant, aquest autor, com aleshores, potser perquè era molt jove i tot em semblava nou. M'agradaria, per cert, que per la tele ens recuperessin algun dia Laia i Maria Rosa, pelis en català que va fer amb Rabal, sobre els textos d'Espriu i Guimerà. Quina sort, Albert, d'haver tingut aquesta experiència londinenca!!!

Albert de la Hoz ha dit...

La Bona persona no la vaig veure, però també va marcar època el Poliorama quan va fer dues peces curtes de Sartre (La puta respetuosa i A puerta cerrada) amb l'Espert, Marsillach, Guillén i Gemma Cuervo. Al Polio. l'Espert va cantar Brecht i va posar Las Criadas...

litoschka ha dit...

Doncs jo, com que de teatre no en sé gaire, faré un apunt del meu tema, traducció. En Ferran Toutain va ser un dels millors profes que vaig tenir a la universitat, a les seves classes hi vaig aprendre moltes coses i en tinc un gran record. Per això em va saber molt de greu quan vaig sentir que havia signat el famós (per infaust) manifest dels Boadella, Azúa, Espada...

Albert de la Hoz ha dit...

Amic traductor, aquesta no la sabia i, evidentment, també em sap greu, però la democràcia o el pensament dels altres -com vulguis posar-ho- ens obliguen a repensar les coses. I que no es malinterpreti aquest "repensar"

Anònim ha dit...

Great site

http://home-forclosure.eticketsontime.com home forclosure
http://beaded-bracelet.eurocarexpert.com beaded bracelet
http://bathroom-lighting.casinogamefactory.com bathroom lighting
http://chicago-single.casinogamefactory.com chicago single
http://silk-scarf.eurocarexpert.com silk scarf
http://diet-points.asapdeals.com diet points
http://garden-furniture.boulevardprivates.com garden furniture
http://chicago-florist.kisswings.com chicago florist
http://tote-bag.eurocarexpert.com tote bag
http://cpa-course.lysog.info cpa course
http://folding-table.lysog.info folding table
http://replica-handbag.lysog.info replica handbag
http://altima-nissan.lysog.info altima nissan
http://gym-bag.malig.info gym bag
http://adhd-treatment.malig.info adhd treatment

Thanks.